Carles III s’enfronta a l’impuls republicà dins la Commonwealth i el Regne Unit

La mort d'Elisabet II tanca una era en la història del Regne Unit i del món

VilaWeb
Redacció
09.09.2022 - 02:04
Actualització: 09.09.2022 - 07:48

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La mort ahir d’Elisabet II tanca una era en la història del Regne Unit i deixa la porta oberta a grans canvis en la monarquia, que haurà d’encarar el nou monarca, Carles III. El llarg regnat, de setanta anys, d’Elisabet II l’havia convertida en una figura respectada que unia el país, i manera molt especialment la Commonwealth, aquesta comunitat de cinquanta-tres estats independents que, amb la sola excepció de Moçambic i Ruanda, no és sinó la recomposició formal del vell imperi britànic.

La reina, que va viure en persona la descomposició de l’imperi, era la cap indiscutida de la Commonwealth, però molts estats ja han deixat clar que el nou rei no ha de ser necessàriament el nou cap de l’organització, perquè el Regne Unit hauria de ser considerat tan sols un estat més de l’organització, sense privilegis hereditaris.

Repúbliques noves després de la mort d’Elisabet II

La situació serà especialment complicada per al nou rei perquè és molt possible que un bon grapat dels quinze estats dels quals la reina era monarca aprofiten l’avinentesa per proclamar-se repúbliques. Barbados ja ho va fer l’any passat; hi ha sis regnes del Carib que han anunciat que volen esdevenir repúbliques aviat (Belize, les Bahames, Jamaica, Grenada, Antigua i Barbuda i Saint Christopher i Nevis); i el nou govern australià d’Anthony Albanese va sorprendre el mes de juny passat amb la creació d’un Ministeri per la República, encarregat de preparar el pas de monarquia a república. Al Canadà el debat també és viu, però la constitució estableix que per a desfer-se de la monarquia s’han de posar d’acord les deu províncies i ara mateix no sembla viable, ateses les diferències que mantenen.

Amb tot això, el rei Carles, per tant, podria veure com els anomenats “reialmes de la Commonwealth” passen de quinze a menys de deu, cosa que afectaria també el seu ascendent dins l’organització.

Irlanda i Escòcia, problemes per al nou monarca al Regne Unit

I aquestes no serien pas les úniques pèrdues possibles del nou rei. Dins el Regne Unit, els problemes del nord d’Irlanda i Escòcia han arribat a un punt en què la reunificació de l’illa en un cas i la independència en un altre podrien implicar també a curt termini una retallada de l’àmbit de poder del nou rei britànic. Si Irlanda es reunifiqués seria en l’actual república, sens dubte, i en el cas d’Escòcia l’SNP havia deixat clar que no tenia cap problema a continuar tenint la reina Elisabet com a cap d’estat, però, com en tants altres països, la situació canvia ara amb el rei Carles III.

Reina durant setanta anys

Elisabet II, reina d’Anglaterra, va morir ahir al castell de Balmoral (Escòcia), a noranta-sis anys. És la monarca que ha tingut el regnat més longeu de la història del Regne Unit, setanta anys i dos-cents catorze dies, i el segon regnat més longeu de tota la història, una fita tan sols superada pels setanta-dos anys i cent deu dies de regnat de Lluís XIV de França.

Elisabet II ha estat fins ara la cap d’estat més longeva del planeta. Tot i haver estat ocasionalment objecte de crítiques per les seves relacions familiars, sobretot amb la seva ex-jove Diana, princesa de Gal·les, i haver presidit el trencament de diverses ex-colònies amb el Regne Unit, Elisabet II ha estat sempre una figura molt apreciada al seu país, amb índexs de popularitat molt alts i sostinguts.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes