Godàs cerca el xoc amb Junqueras i s’escalfa el duel per a dirigir ERC

Oriol Junqueras no volia entrar en els retrets ni cercava un crític cos a cos amb Xavier Godàs, sinó ressaltar les coincidències i defensar la viabilitat de la reconstrucció del partit si dissabte guanya la segona volta i torna a ser elegit president d’ERC. Però el candidat de Nova Esquerra Nacional ha arribat al cara a cara organitzat per ERC amb el propòsit de cercar el xoc amb Junqueras. Pretenia demostrar que defensen projectes diferents, etzibar-li directament les contradiccions i retreure-li, sobretot, la seva responsabilitat en la situació que viu Esquerra, incloent-hi els pactes amb els socialistes. I Junqueras, que s’encomanava a un to més suau, s’ha defensat amb més acusacions. Tots dos candidats han fet servir l’argumentari de les últimes setmanes, però la novetat ha estat la cruesa de l’enfrontament. Abans de la primera votació del 30 de novembre, Godàs i Junqueras van esquivar les topades en el debat de candidats a la presidència del partit, però aquest vespre han ressonat amb força i han caldejat l’ambient abans de la votació.

Els dos aspirants a dirigir ERC han apujat el to, sobretot, en el tram final del debat. Godàs ha intentat de collar l’ex-president d’Esquerra perquè aclarís si són partidaris que ERC entri al govern de Jaume Collboni, després de veure com la federació de Barcelona i Elisenda Alamany van desconvocar l’assemblea on s’havia de votar, arran de la gran afluència de militants previsiblement crítics amb la decisió. Junqueras responia, per enèsima vegada, que aquestes decisions les pren la militància del municipi afectat. I hi afegia: “Nosaltres no vam ser els qui vam tenir pressa, o almenys jo, per arribar a un acord d’investidura tres setmanes abans del límit, ni sóc jo qui demano d’esperar un any o un any i mig per a poder avaluar si compleixen o no compleixen; ja ho sabem, que no compleixen…” Godàs, somrient, li ha respost: “Però has estat el president del partit tretze anys i ningú no entén que no sabessis què passava. Dirigint el partit, en totes aquestes qüestions, bé devies tenir una posició i segurament la defensaves, no?” Poc després, Junqueras ha convidat els qui no ho entenien a cercar a Google “grup pa amb tomàquet”, un xat on, segons el sector de Junqueras, Marta Rovira i dirigents afins prenien decisions al marge de la direcció, cosa que el sector de Rovira ha negat. Godàs continuava dient-li que no, i l’espiral creixia. “És un error entrar en aquest terreny…”, l’avisava Junqueras.

Però Godàs semblava decidit a provar de convèncer els votants més crítics amb Junqueras, que probablement en la primera volta es van decantar per Foc Nou. I una manera de fer-ho era confrontar-se amb més duresa amb l’ex-president d’Esquerra i desmarcar-se de la direcció que també integrava el sector de Rovira que dóna suport a NEN. Ara que la candidatura d’Helena Solà i Alfred Bosch ha optat per la llibertat de vot, una vegada foragitada de la cursa, malgrat haver constatat que NEN va acostar-se més a les seves propostes que no pas Militància Decidim, Godàs s’ha llançat a provar d’aglutinar els detractors de l’ex-president d’Esquerra. I ha respost a Junqueras que devia estar en molts altres grups de WhatsApp i Signal, i el globus de retrets s’ha anat inflant, més encara quan Godàs li ha recordat que al congrés del 2022 va ratificar la direcció, i que ell manava. Ha estat llavors quan Junqueras ha mirat de punxar-lo definitivament: “Sóc responsable de totes les confiances que he atorgat, segur que sí. Però no em sento responsable de cap abús de confiança que algú hagi pogut cometre.” Junqueras ha tret llavors l’estructura B, que fou dirigida per afins a Rovira segons la investigació del diari Ara amb què es va destapar el cas. I ha subratllat que algú va decidir sobre els cartells dels germans Maragall o sobre uns mariatxis, i que no va ser ell, i que s’hi van destinar diners del partit que no seran disponibles per a les eleccions municipals vinents.

“No cal que estiguem sempre enfadats”, ha deixat anar, al final, a Godàs. El candidat de NEN ha respost amb un: “Estem bé.” Era un intent de conciliació final, com també donar-se la mà com a mostra de cordialitat després del debat. Però els gests no han suavitzat l’enfrontament més dur que han tingut fins ara. El xoc havia començat, amb el volum més baix, amb una primera topada sobre l’1-O, que Junqueras ha reivindicat. Godàs també ha volgut subratllar que el seu projecte d’ancorar-se en l’espai de l’esquerra nacional és incompatible amb el model de catch all party que cerca l’ex-president d’Esquerra per fer seva l’hegemonia de l’independentisme. Junqueras, en canvi, negava la diferència de models i reivindicava el potencial del partit per a esdevenir l’únic “que pot aixecar batlles al PSC a l’àrea metropolitana”, mentre que els altres partits independentistes no tenen representació als plens de moltes grans ciutats de la perifèria barcelonina. “No volem un partit petit, ni resignat, ni que vulgui tancar-se en ell mateix”, insistia Junqueras. Godàs negava que el creixement cercat hagi de ser a costa de desdibuixar-se ideològicament. “Agradant a tothom, no agradem a ningú i ens fem petits”, ha dit.

Com a exemple, el candidat de NEN ha assegurat que en els actes del partit no es duien estelades i ha insistit en el seu propòsit de fer incompatible que el president i el secretari general puguin ser candidats i tenir càrrecs institucionals. També ha criticat Junqueras per no haver presentat el seu informe de gestió com a president davant el consell nacional després de la convocatòria del congrés. Tots dos han insistit en les seves propostes per a recosir el partit, incorporant membres de les candidatures en diversos òrgans o fent una ronda de trobades al territori. Però durant el debat s’ha palesat allò que tothom té coll avall: que no serà fàcil de tornar a cohesionar el partit després de la votació de dissabte. Junqueras, malgrat tot, ho negava davant Godàs: “Aquest ambient tan de ruptura que en algun moment descrius correspon poc a la realitat.” L’ex-president d’Esquerra havia esquivat fins ara el xoc, segurament conscient que parteix com a favorit i que s’haurà de responsabilitzar del complicat procés intern que viurà el partit d’ara endavant. Però Godàs avui també mirava de fer de portaveu dels crítics, perquè si no el voten molts dissabte perdrà el congrés.