independentista

Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

TEMA DEL DIA
Presó. Ara fa tot just un any acabava el judici dels dirigents independentistes al Tribunal Suprem espanyol. La majoria de presos han penjat a les xarxes els seus al·legats finals, reiterant les seves conviccions i assegurant que no es rendiran mai, malgrat els anys de presó que tenen a sobre per haver organitzat un referèndum. Ara poden sortir a treballar, però cada nit dormen a la cel·la i el cap de setmana continuen tancats, sense que s’albiri una solució política a curt termini que els permeti de sortir de la presó. Són més de vuit-centes nits per a recordar els mesos que van estar asseguts a la banqueta dels acusats del Suprem veient com un fiscal, Javier Zaragoza, relatava uns fets imaginaris, a partir d’un guió escrit per la Guàrdia Civil, sobre una suposada rebel·lió violenta a Catalunya que no va existir mai. Les explicacions dels polítics encausats, dels seus advocats, van relliscar per les orelles del jutge Marchena, sense perdre el seu somriure de perdonavides, de cortesà caspós, que va acabar dictant una sentència que sumava més de cent anys de presó.

Tothom sabia que no seria un judici just, i que la sentència de culpabilitat era decidida d’antuvi. Les irregularitats durant el judici ja les va denunciar Internacional Trial Watch i la sentència la va criticar Amnistia Internacional posteriorment. El Tribunal Suprem és una instància política de part amb la finalitat de donar forma jurídica a la causa general contra l’independentisme, que engloba tots els estaments de l’estat espanyol, de jutges fins a policies, i del rei fins a partits polítics. Cap independentista no tindrà mai un judici just ni al Tribunal Suprem ni a l’Audiència Nacional espanyola. El pot tenir en altres instàncies internacionals, com el Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea, que va reconèixer la immunitat del vice-president Oriol Junqueras com a eurodiputat, o en un tribunal alemany, com el de Slesvig-Holstein, que va desmuntar l’acusació de rebel·lió dels tribunals espanyols en la causa contra el president Carles Puigdemont.

Amb aquests antecedents, el cas de Laura Borràs, que s’enfronta a una petició de quinze anys de presó acusada de malversació, prevaricació, frau fiscal, hauria d’aixecar totes les sospites, sobretot quan la seva instrucció és plena d’irregularitats. El cas de Laura Borràs no és comparable al dels presos polítics, pel seu origen, però el tribunal que ha de decidir si és innocent o culpable és el mateix. Com a independentista, no té cap garantia de tenir un judici just. El cas no és igual perquè l’acusació és sobre presumptes irregularitats en la gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes, però el mètode és el mateix. Un informe de la Guàrdia Civil que l’acusa de culpable, encomanat per una jutgessa que tenia un informe dels Mossos d’Esquadra on es constatava que no havia comès cap delicte. Si els informes de la Guàrdia Civil són falsos per a encausar dirigents independentistes, o per criminalitzar la gestió del govern espanyol en la gestió del coronavirus, també són falsos per a inculpar Laura Borràs.

Com que és diputada al congrés espanyol, el seu cas ha passat al Tribunal Suprem, i el fiscal encarregat del cas és Javier Zaragoza i el jutge que ha de dictar sentència és Manuel Marchena. No és casualitat i tothom sap quina serà la sentència. Abans, però, s’haurà de votar el suplicatori al congrés, on la majoria de PSOE, PP, Ciutadans i Vox no tindrà cap problema a concedir-lo. En canvi, la votació ha tornat a dividir l’independentisme. Junts per Catalunya opta pel no, mentre que ERC i la CUP han manifestat el seu dubte, perquè consideren que és un cas de corrupció i li han demanat, la CUP en públic i ERC en privat, que renunciï a l’escó. Republicans i CUP consideren que la diputada s’amaga darrere la senyera, tot i que l’única base per a l’acusació és un informe de la Guàrdia Civil. Es tracta de triar entre la paraula de Laura Borràs, que assegura que no ha comès cap delicte, i la de la Guàrdia Civil.

La solució de deixar l’escó seria la més còmoda per a Borràs, perquè li permetria de tornar el cas a la justícia ordinària i segurament la sentència seria més lleu. Però també seria admetre la seva culpabilitat, cosa que es nega a fer, i legitimar el Tribunal Suprem, que seria letal per a l’independentisme, perquè darrere de Borràs en vindran més, amb qualsevol mena d’acusació, i si l’independentisme valida el Suprem, ja no tindrà dret de queixar-se ni de denunciar internacionalment aquest tribunal. El cas dels presos polítics encara ha de passar pel Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg i seria molt difícil defensar que el judici del Suprem va ser injust si una part de l’independentisme l’ha legitimat. La votació serà a final de juny o a començament de juliol, i la cosa més normal seria que els tres partits independentistes hi anessin amb una posició comuna. No pensant en les eleccions autonòmiques de la tardor, sinó pensant en el futur de l’independentisme.

MÉS QÜESTIONS
El Consell farà compatible la renda d’inclusió amb l’ingrés mínim vital. La Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives ultima el decret llei per a encaixar les figures de la renda d’inclusió i l’ingrés mínim vital aprovat fa poc al congrés espanyol. La finalitat és evitar duplicitats o que hi hagi persones i famílies que es quedin sense protecció. La vice-presidenta i responsable de la Conselleria d’Igualtat, Mónica Oltra, ha explicat que hi treballaven i ha remarcat que era molt important que no es desvertebrés el sistema i aconseguir vincular els beneficiaris amb els itineraris d’inclusió. Sobre aquesta qüestió, ha recordat que els factors d’exclusió no eren només econòmics, que hi havia persones que no havien tingut igualtat d’oportunitats des de petites i els havien faltat oportunitats de formació. Per aquest motiu, ha remarcat que això no s’arreglava només amb la prestació econòmica, sinó amb una prestació professional perquè hi hagi un procés d’emancipació que permeti un projecte de vida independent. La Generalitat, especialment Compromís, ha demanat diverses vegades de cogestionar la prestació, igual que faran el País Basc i Navarra. Però haurà d’esperar, com a mínim, fins al 2021, data en què el govern espanyol s’obre a estudiar la situació de cada autonomia i establir convenis amb els territoris perquè gestionin la prestació de l’ingrés mínim vital.

Els partits del govern de les Illes consensuaran amb Més per Menorca el decret de mesures econòmiques. Els grups parlamentaris PSIB, Més per Mallorca i Unides Podem s’han compromès a impulsar un calendari de reunions amb Més per Menorca per a treballar consensos per al decret de mesures econòmiques per la covid-19, que inclou l’ampliació d’hotels fins a un 15%, i que s’ha de tramitar com a projecte de llei després d’haver-ho acordat el parlament. Els tres partits han difós un comunicat conjunt en el qual anuncien que incrementaran els esforços per a aconseguir el màxim consens possible, si bé puntualitzen que la intenció és prioritzar l’acord entre les forces progressistes i d’esquerres de l’arc parlamentari. Cal recordar que Més per Menorca va ser especialment crítica amb el decret i el seu vot, al costat del de la resta de l’oposició, va permetre la tramitació com a projecte de llei. Els tres partits reafirmen la voluntat de cooperació i responsabilitat per a aportar eines per a fer front a la crisi, i recalquen que consideren necessari fer efectiu a curt i mitjà termini els principis que sustenten i donen sentit als Acords de Bellver.

Els batlles de la Cerdanya demanen als estats espanyol i francès que es posin d’acord per obrir el pas. El batlle d’Estavar, Laurent Leygue, com a portaveu dels batlles de la Cerdanya, ha demanat als estats espanyol i francès que es posin d’acord per fixar una data per a reobrir el pas fronterer. Actualment, és tancat i només hi poden transitar els professionals. El problema és que la realitat no és tan clara. Segons qui fa el control, amb un mateix document, uns policies autoritzen el pas i uns altres no. Una situació molt complicada i a vegades tensa, i que ha esdevingut més incomprensible quan l’estat espanyol ha decidit d’obrir el pas fronterer per als andorrans.

LA XIFRA
36 supermercats es vendrà Mercadona al fons nord-americà LCN Capital Partners, cosa que significarà uns ingressos de 200 milions d’euros per a l’empresa valenciana.

TAL DIA COM AVUI
El 12 de juny de 1980, el Parlament de Catalunya aprova la seva primera llei des del franquisme. És la llei 1/1980 per la qual es declara festa nacional de Catalunya la diada de l’Onze de Setembre. És aprovada per unanimitat.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.