El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

*Noblesse oblige. La tongada de novetats d’estiu no pot sinó començar amb dues bones notícies que ens ha dut la recent actualització del DIEC. La incorporació de maleducat (el necessari paral·lelisme amb malparit, que hi és, i benparit, que no) i de reconeixible (al·leluia! Amb ‘recognoscible’ no es pot anar pel món), i la redefinició de xampany (‘vi escumós criat en cava i elaborat a l’estil de la Xampanya’). Dedico doncs aquest brindis a en Joan Solà, que al seu dia va qualificar de ‘mot espuri’ el succedani fins ara obligatori.

Ara espero que a la tongada de l’any que ve no es descuidin d’incorporar-hi col·loquialisme, que em fa molta falta.

*Una altra de bona, va (no patiu que les fredes no trigaran). No es pot negar que el neologisme nyordo ha fet una entrada de cavall sicilià. Si el trec a col·lació no és per discutir-ne l’origen (que a hores d’ara sembla clar), sinó per il·lustrar allò que sempre recomano a l’hora d’analitzar els fenòmens lingüístics: cherchez el derivat. Aquest dia algú va crear nyòrdic, i amb aquest senzill acte d’enganxar-hi un sufix va matar dos pardals d’un tret: demostrar que la innovació no té per què seguir el ritme que marca el veí i assentar una mica més el mot. Quan tens família és més difícil que t’expulsin. Fora nyordos, doncs, però benvingut nyòrdic.

*Malauradament, no tothom té tanta autoestima, i la norma continua essent el calc més lamentable. Com que anem a remolc, l’última gracieta que circula és això de ‘A plorar a la ploreria’, un calc que precisament fa plorar de tan calcat. Segueix el model d’un altre esguerro que va fer fortuna una mica abans i que té força números per passar al llenguatge general: ‘No en queda altra’ (que alguns creuen anostrar amb la versió ‘no en queda d’altra’).

*És clar que d’espècies invasores també n’hi ha que entren a pèl, sense adaptar. Una de les estrelles de la temporada és pelazo. Que aquesta mena de termes (com l’any passat en el cas de cansino) triomfin tant palesa, al meu entendre, la necessitat cada dia més urgent de llaurar el camp de la llengua informal. Hem de poder expressar amb naturalitat les baixes passions, la frivolitat, la tafaneria, l’espontaneïtat… Des d’aquesta òptica, la reclamació d’un espai per als creadors autòctons de llenguatge es fa més peremptòria que mai.

*Dins l’apartat mots-imprescindibles-dels-quals-prescindim, que el semestre passat va ocupar brillantment la locució verbal desparar taula (substituïda per ‘recollir la taula’), la víctima més recent és perdonar. Si més no en l’ús exhortatiu: ‘Òndia, perdona, no t’havia vist’. El seu enterramorts és disculpar: ‘Disculpeu-me, m’he expressat malament’ (ídem per a demanar perdó davant de demanar disculpes). L’avenç d’aquest verb tan formal es deu en bona part al doblatge de sèries i pel·lícules, que massa sovint sembla una mala còpia de la versió castellana.

*No estic segur que les llengües evolucionin, però algunes paraules sembla que vagin amb un coet al cul. L’evolució del verb compartir, per exemple, continua imparable. Primer va passar de transitiu (‘Ens agradaria compartir amb vosaltres aquest dia tan especial’) a reflexiu (‘Us compartim les noves normes de l’escola’), i ara ja ha fet una passa més erigint-se en sinònim de ‘dir, comunicar, fer avinent’: ‘Després de parlar amb els interessats i compartir-me que s’estimaven més deixar-ho, hem donat el tema per tancat’.

*Confesso que em continua sorprenent el fenomen de la confusió de tractament. Em consta que organismes oficials i grans empreses disposen de llibres d’estil i guies de comunicació, però vols dir que són gaire útils? Cada cop més sovint rebo comunicacions on em tracten de tu i de vostè alhora, o de vostè i de vós (una vegada en vaig rebre una on sortien tots tres, us ho prometo). Suposo que és conseqüència del talla-i-enganxa i la mandra de repassar (que, atès el material que remenen, s’entén perfectament). Tres exemples recents:

CATSalut: ‘Ha rebut un missatge del seu centre de salut. Pot consultar-ho des del servei Tràmits de La Meva Salut. Si us plau, no respongueu a aquesta adreça de correu electrònic.’

Caixa d’Enginyers: ‘Heu trucat a la CdE. Els nostres operadors estan ocupats. De seguida l’atendrem.’

Delegació (a l’estranger) de la Generalitat: ‘El motiu pel qual contactem amb vós és perquè vàrem veure els seus vídeos i ens varen interessar.’

(Per cert, als anuncis radiofònics també ho sento força. El text de l’espot de vostè i l’eslògan de tu. Un desgavell).

*I ja que va de burocratès, acabaré amb un cas d’invasió subtil. I és que hi ha coses que són com el gerro del rebedor: de tant veure’l arriba que ni el veus. Em refereixo a l’ús del demostratiu abusiu en comptes d’article determinat. És un dels calcs de l’anglès que s’ha expandit amb més força, tant que haureu de fer un esforç per desemmascarar-lo. Parlo de frases com aquestes: ‘Ens adrecem a totes aquelles persones que han patit abusos’ o ‘Voldríem abordar aquells temes que encara són tabús’. No cal que m’hi jugui res perquè ja sé que us sonen bé, però no; en català diem ‘…adrecem a (totes) les persones que han / a tothom que ha…’ i ‘…abordar els temes que encara…’, respectivament. Una pista: sempre que aquell(s)/aquella(es) es pugui substituir per el(s)/la(es), és que hi va l’article (per cert, guaiteu si són subtils, les invasions burocratesques, que cap al principi d’aquest mateix paràgraf se n’hi ha esquitllat una altra i segurament us ha passat per alt. El pròxim semestre la desvelarem).

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.