Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

Càndid Penalba (Albaida, 1963) és el president de l’Associació d’Empresaris del Tèxtil del País Valencià (Ateval) i president del Consell Intertèxtil Espanyol. És responsable de l’empresa Cotoblau, que té 220 treballadors i va tenir una facturació de 35 milions d’euros el 2019. Avui ha anunciat el tancament de la cadena de producció de l’empresa, per responsabilitat social en la lluita contra la Covid-19. Ha tancat la cadena de producció al 100%, mantenint un personal mínim als magatzems i a la part d’administració. L’empresa no estava preparada per fer teletreball, però avui la meitat de la plantilla de la part d’administració ja treballa des de casa.

La influència de Penalba és important en el sector, sobretot al País Valencià, però també a l’estat espanyol. Hem parlat amb ell de la mesura empresarial presa, de les accions urgents que caldria prendre i que el govern espanyol encara no ha pres i de les conseqüències d’aquesta crisi sanitària que també és una crisi econòmica de dimensions difícils de quantificar a hores d’ara.

Heu anunciat el tancament de la cadena de producció de Cotoblau, una de les empreses més importants del tèxtil al País Valencià. Què us ha portat a prendre aquesta decisió? Com analitzeu el moment actual?
—La decisió la vam prendre diumenge, juntament amb el comitè d’empresa, arran de les circumstàncies. En primer lloc, per l’emergència sanitària. En segon lloc, perquè hem rebut molts comunicats de molts clients europeus que havien tancat els comerços, que anul·laven els lliuraments, fins i tot alguns arribaven a dir que dilatarien els pagaments. Quan s’acumulen tantes circumstàncies… Però, primer de tot, per la seguretat dels treballadors. No en tenim cap de contagiat a l’empresa, però precisament calia tancar per evitar contagis, tot i que hem fet un pla de contingència. En segon lloc, ara la nostra producció no té sortida en els comerços dels nostres clients habituals. I tercer, si s’acumula un estoc molt gros, ens pot ocasionar problemes de logística. Aquests tres factors són els que hem valorat.

Cotoblau és una empresa que sembla que té prou musculatura econòmica per a aguantar aquest tancament temporal, de moment. Però hi ha empreses més fràgils, i els autònoms del sector encara més.
—Efectivament, la nostra és una de les tres empreses més grans del territori (fa vint anys hauríem estat de les mitjanes, però després de la crisi del tèxtil…). Però el problema que té una empresa en aquesta situació no és tant per la facturació com pel nombre de treballadors. Nosaltres tenim un problema més greu, perquè tenim una mà d’obra molt nombrosa i això ens posa en una situació de risc més alt. Enviar a casa 220 treballadors té més risc per a una empresa que no per a una altra que facture el mateix que nosaltres però que només tinga 54 treballadors. També és cert que, financerament, la nostra empresa es troba sanejada, no té gaires deutes, i això en tresoreria ens posa en una situació més privilegiada que unes altres. Les empreses més menudes i microempreses del tèxtil, que n’hi ha moltes, efectivament perillen a causa de la tresoreria. Si no poden produir ni facturar i no tenen cobraments regulars dels seus clients, però continuen pagant els deutes a la Seguretat Social, a Hisenda, als bancs, etc., serà insostenible i ens trobarem moltíssimes fallides en el nostre sector.

I què cal fer, doncs?
—Necessitem una reacció rapidíssima de l’administració. La reacció sanitària ha estat molt tardana, s’ha reaccionat molt tard i ara en veiem les conseqüències. La ciutat on es va originar el virus, Wuhan, van tancar-la tota sencera quan tenia set-cents afectats. Ara el coronavirus 2019 ja va amainant a la Xina i la indústria funciona pràcticament al 80%. Ara el problema el tenim nosaltres, perquè ciutats amb milers d’afectats no han estat aïllades. Han tardat a reaccionar i tancar actes festius nombrosos, partits de futbol, manifestacions, etc., i en paguem les conseqüències. L’impacte econòmic serà brutal.

Impacte brutal, dieu.
—Jo preveig que patirem una crisi molt gran. I si l’administració europea, estatal i autonòmica no prenen mesures urgents i amb rapidesa, vindrà la crisi econòmica, després de la sanitària.

Dieu que s’ha anat tard a afrontar la crisi sanitària. Encara es va més tard a l’hora d’afrontar la crisi econòmica que se’n deriva?
—La crisi econòmica que se’n deriva és evident si es paralitza tota l’activitat econòmica. I quan es paralitza l’activitat econòmica es paralitza un país. La base de l’economia som les empreses i això té unes conseqüències socioeconòmiques molt grans.

El govern espanyol, que va dir que prendria unes mesures que no ha pres encara, ja fa tard, doncs?
—Per mi, sí. Però jo ara tampoc no vull ser crític ni amb el govern estatal ni amb l’autonòmic, perquè ara es tracta d’intentar sortir-nos-en entre tots. Però bé, ara entre les reaccions econòmiques, esperem el decret llei de demà. I veurem quines mesures dràstiques o quines mesures urgents pren el govern en l’àmbit econòmic.

Des de la vostra experiència empresarial, quines són les primeres mesures que s’haurien de prendre avui?
—Han d’agilitar els ERTO. Això és evident. Ara mateix, per presentar un ERTO et passes un mes de burocràcia administrativa, omplint documentació i presentant-la. Això ha d’agilitar-se. L’estat ha de facilitar avals perquè hi haja tresoreria a les empreses. Després, cal anul·lar les cotitzacions a la Seguretat Social perquè no tenim activitat econòmica, i això també seria una sagnia per a les empreses. Seria fonamental que l’administració cuidés les empreses.

De quina manera creieu que s’ha de protegir el treballador, també?
—La decisió de tancar, l’hem consensuada amb el comitè d’empresa. Ells han comprès la situació i ens han donat suport. Evidentment, el cost dels treballadors avui pot ser un risc per als treballadors mateixos i un risc per als empresaris. Ara, si desapareixen empreses, desapareixeran empresaris, però també perdran la feina moltíssims treballadors. Això hem de solucionar-ho entre tots amb comprensió i amb bona voluntat.

Com a president d’Ateval, la decisió que heu pres de tancar la cadena de producció de l’empresa i fer treballar des de casa la part administrativa, creieu que tindrà una influència en altres empreses del sector?
—Potser sí. Perquè la nostra empresa és molt petita a escala europea, però a escala valenciana som de les més grans. Som un referent, i he rebut moltíssimes telefonades d’altres empreses preguntant-me i supose que seguiran el mateix camí.

A més de ser president d’Ateval, també sou president del Consell Intertextil Espanyol. En aquest sentit, heu fet accions per a reclamar rapidesa i mesures al govern espanyol?
—Això fem ara. Acabem d’enviar un escrit a la Direcció General d’Economia del Ministeri d’Economia i Indústria demanant que prengui totes les mesures que ja us he avançat. També fem molta activitat associativa, esperant i pressionant i fent lobby a totes les administracions.

Teniu contacte amb la Generalitat, doncs, també?
—Sí, hi tinc contacte permanent.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.