La campanya electoral que tots els candidats, tret de Macron, volen sacsejar

Marine Le Pen és ara com ara la més ben posicionada per enfrontar-se al president francès a la segona volta

VilaWeb
Redacció
01.04.2022 - 19:31

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La campanya de les eleccions presidencials franceses ha començat aquesta setmana encara eclipsada per la guerra d’Ucraïna i els efectes sobre el preu dels productes i de l’energia. La primera votació serà el 10 d’abril, d’ací a una setmana, i ara com ara es preveu que el 24 d’abril, en la segona volta, es repeteixi el duel d’ara fa cinc anys entre el president Emmanuel Macron i la dirigent d’extrema dreta Marine Le Pen.

L’actual president francès s’ha mantingut prudent aquests primers dies, amb un perfil baix i sense participar en debats. És conscient que, si no hi ha cap daltabaix, passarà a la segona volta i que manté un avantatge en relació amb qualsevol dels seus possibles rivals. De fet, no és fins avui que farà el primer míting de la seva campanya electoral. Aquestes darreres setmanes, Le Pen s’ha consolidat com la segona aspirant amb més suport, malgrat que fa uns mesos semblava que podia quedar descartada de la cursa electoral. La diferència entre tots dos és com més va més justa, després d’un augment notable del suport a Macron arran de la invasió russa. Els darrers sondatges pronostiquen que en la segona volta un 54% dels vots seran per al president francès, i un 46% per a Le Pen; és a dir, que l’avantatge de Macron és com més va més ajustat, i lluny dels dos terços dels sufragis que va aconseguir l’any 2017.

Sondatge d’Ipsos France del 31 de març per a Franceinfo/Le Parisien

Tanmateix, encara hi pot haver sorpreses. En pocs mesos hi ha hagut cinc candidats amb possibilitats de passar a la segona volta. En un primer moment, el candidat d’extrema dreta Éric Zemmour semblava el gran rival de Macron; més tard, es va pensar que ho seria la conservadora Valérie Pécresse, i ara destaca novament Le Pen. En darrer lloc, durant el mes de març, Jean-Luc Mélenchon ha esdevingut tercer en els sondatges i provarà de donar la sorpresa erigint-se com el vot útil de les esquerres.

Segons els sondatges, Macron obtindria un 28% dels vots, Le Pen un 21%, Mélenchon rebria un 14% del suport i, més enrere, Zemmour i Pécresse aconseguirien vora el 10% dels vots. La resta de candidats, com ara la batllessa de París, Anne Hidalgo, l’ecologista Yannick Jadot, el comunista Fabien Roussel i l’occitanista Jean Lassalle encara tindrien un suport més baix. En aquesta votació, la federació de partits autonomistes i independentistes, Regions i Pobles Solidaris, no dóna suport a cap candidat, i alguns partits, com els independentistes corsos Core in Fronte, demanen de no votar.

Els candidats provaran de mobilitzar els potencials votants aquesta darrera setmana. Són unes eleccions en què es preveu una participació més baixa que ara fa cinc anys. Tot i les males previsions i l’abstenció més alta, Zemmour estima que ha reunit més de cent mil persones a la plaça del Trocadéro de París; Mélenchon diu que hi havia trenta-cinc mil assistents en el seu míting a Marsella, i Yannick Jadot assegura que ha fet el míting ecologista més gran de la història de França.

Míting d’Éric Zemmour a la plaça del Trocadéro de París.

El centralisme francès, en el punt de mira

Els retrets entre candidats es van aturar diumenge arran del boicot a Marine Le Pen a Guadalupe. Activistes independentistes van irrompre a l’hotel on havien de fer una entrevista a la candidata d’extrema dreta i la van esbroncar amb crits de “fora” i “racista”. La majoria d’aspirants a la presidència ha condemnat l’acció.

La protesta evidencia que l’autogovern és una qüestió central. Sobre això, Emmanuel Macron va publicar el 23 de març una carta a la població de Guadalupe en la qual diu que és partidari de “donar suport a qualsevol desenvolupament institucional que creï consens”, en al·lusió a l’autonomia de l’illa. Un suport que ja havia avançat el ministre d’Ultramar, Sébastien Lecornu, durant la crisi social que va sacsejar Guadalupe al novembre. A més del principal candidat, Pécresse i els candidats d’esquerres també s’han obert a oferir autonomia a l’illa, mentre que els candidats d’extrema dreta s’hi oposen.

Si bé la Polinèsia Francesa i Nova Caledònia tenen cert grau d’autonomia, Mayotte, la Reunió, Guadalupe, Martinica i Guyana són departaments o regions.

Un altre territori de fora d’Europa, la Guaiana, va votar per unanimitat dissabte passat, 26 de març, de començar un procés cap a l’autonomia. El president de la col·lectivitat territorial de la Guaiana, Gabriel Serville, ha dit que calia aprofitar “el tren de Còrsega”, en referència a l’anunci del govern francès que està disposat a negociar-ne l’autonomia. La qüestió de Còrsega ha marcat tot el mes de març, arran de l’intent d’assassinat i mort d’Yvan Colonna. Després de setmanes de protestes i aldarulls, el govern francès s’ha obert a negociar una autonomia que havia negat durant set anys a unes institucions corses que havien obtingut el suport de la majoria absoluta de la societat.

 

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes