L’arribada de la calor converteix en un infern la vida a les tendes de Gaza

  • L’estiu no ha fet sinó agreujar una devastació que fa mesos que amenaça la vida dels refugiats de l'enclavament

VilaWeb
The Washington Post
18.06.2024 - 21:40

The Washington Post · Adela Suliman, Hazem Balousha i Bryan Pietsch

Mentre les negociacions sobre la proposta d’alto-el-foc –destinada a facilitar el lliurament d’ajut a Gaza– continuen, la situació humanitària a l’enclavament no fa sinó empitjorar.

L’arribada de la calor a Gaza, un territori densament poblat on centenars de milers de persones malviuen en tendes de campanya, ha fet que la vida esdevingui encara més àrdua per als residents que lluiten per sobreviure amb molt poca electricitat, menjar o aigua corrent.

L’agència per la protecció de la infància de l’ONU, l’UNICEF, advertia aquesta setmana que gairebé 3.000 nens s’havien quedat sense tractament per la desnutrició al sud de Gaza, un fet que “els deixa en risc de mort en un moment en què la violència esgarrifosa i el desplaçament forçat continuen impactant l’accés a les instal·lacions sanitàries a Gaza”. L’OCHA, l’agència humanitària de l’ONU, va dir divendres passat que ara com ara tan sols funcionaven dos centres de tractament per a infants greument desnodrits a Gaza.

“Ens continuen arribant imatges horribles de Gaza. Veiem nens morir davant les seves famílies a causa de la manca continuada de menjar i de la destrucció dels serveis sanitaris a l’enclavament”, explica Adele Khodr, directora regional d’UNICEF per al Pròxim Orient i el Nord d’Àfrica. “Tret que puguin reprendre de seguida el tractament, hi ha un risc immediat i greu que aquests 3.000 nens es posin molt malalts, sofreixin complicacions potencialment mortals i s’afegeixin a la llista creixent de nens que han estat assassinats per aquesta privació absurda i causada per l’home.”

El Departament d’Estat nord-americà va anunciar divendres sancions contra el grup extremista israelià Tzav 9 per “blocar, assetjar i malmetre combois que transporten ajut humanitari vital per als civils palestins a Gaza”.

En resposta, Tzav 9 va emetre un comunicat dient que els seus integrants incloïen famílies d’ostatges que volien “aturar l’ajuda a l’enemic, Hamàs, en temps de guerra”. Unes 250 persones van ser segrestades en l’atac encapçalat per Hamàs a Israel el 7 d’octubre de l’any passat; al voltant de la meitat han estat alliberades o rescatades d’aleshores ençà.

Residents del nord de Gaza expliquen a The Washington Post que el menjar a Gaza és com més va més escàs, enmig de la lentitud del lliurament d’ajut humanitari a l’enclavament.

“Sovint no hi ha menjar. No tenim ni verdura, ni fruita ni carn, i tampoc no ens podem permetre allò que sigui que queda a causa de l’augment del preu del menjar”, explica Muhammad Mamdouh, resident de Beit Lahia, que viu en una casa parcialment destruïda amb la seva família de sis. “Passo la major part del meu dia a la recerca de menjar per a la meva família”, afegeix.

Les escassetats cròniques d’aigua –derivades de la destrucció generalitzada de la infrastructura de bombatge als pous– també contribueixen a la misèria, segons que explica Rahma Hilal per telèfon. “L’aigua arriba a la nostra zona una vegada la setmana, però ens costa fer-la puja fins als dipòsits per la manca d’electricitat”, diu.

L’estiu no ha fet sinó agreujar la devastació, explica Shireen Rajab, que viu en un dels campaments del sud.

“La vida en una tenda és com l’infern. No sabem què fer, si quedar-nos dins o sortir fora […] Les altes temperatures són insuportables”, explica. I afegeix: “Els nens tenen malalties de la pell per la calor i la suor excessiva i la manca d’aigua per a banyar-se.”

Les instal·lacions d’aigua i sanejament continuen essent malmeses pels combats, segons l’OCHA. Molta gent es veu obligada a recollir aigua de fonts poc fiables en contenidors inadequats, i els subministraments de productes d’higiene com el sabó manquen tothora. Aquests factors, segons l’agència, han contribuït a l’augment dels nivells de diarrea i malalties de la pell, i també han propiciat un brot d’hepatitis A.

El director general de l’Organització Mundial de la Salut, Tedros Adhanom Ghebreyesus, deia aquesta setmana que hi ha una “proporció significativa de la població de Gaza” que viu en “condicions semblants a la fam”.

La violència contra els infants atrapats en conflictes armats a escala mundial va arribar a “nivells extrems” l’any passat, segons un informe de l’ONU publicat dijous, amb el nombre més alt de greus violacions a Israel i els territoris palestins ocupats. L’organisme explica que el conflicte a l’enclavament ha propiciat un augment d’un 155% en aquestes violacions, que inclouen assassinats, mutilacions, segrests i privació d’accés a l’ajut humanitari.

“Estic consternat per l’augment dramàtic, i sense precedents, en l’escala i la intensitat de les greus violacions contra els drets dels infants a Gaza, Israel i la Cisjordània ocupada, incloent-hi Jerusalem Est, malgrat les crides repetides a les parts perquè apliquin mesures per a posar fi a aquestes greus violacions”, deia la setmana passada el secretari general de l’ONU, António Guterres.

Les agències d’ajut humanitari continuen demanant que es permeti més ajut a l’enclavament, mentre Israel culpa les Nacions Unides d’ineficiència en el lliurament d’ajut, tot adduint que n’hi ha molt que encara és a la frontera. COGAT, l’agència israeliana que supervisa els territoris palestins, va dir que 220 camions d’ajut havien entrat a Gaza dijous passat, la majoria pel pas fronterer de Kerem Shalom entre Israel i el sud de Gaza.

Les agències d’ajut han dit que els combats a Gaza i les dificultats de coordinació amb les autoritats israelianes havien fet que el pas de Kerem Shalom quedés, en gran part, inaccessible.

Per la seva banda, el Pentàgon vol moure temporalment el moll flotant instal·lat pels Estats Units per a fer entrar ajut humanitari a Gaza per via marítima. La mesura arribaria, aproximadament, una setmana després de reprendre les operacions de l’exèrcit dels Estats Units al moll, que va quedar malmès arran d’unes fortes onades el 25 de maig. Els danys, amb un valor estimat de vint-i-dos milions de dòlars, van interrompre l’entrada d’ajut humanitari a Gaza durant dies.

El moll flotant és part d’un esforç més ampli de l’administració Biden per a fer arribar menjar i més necessitats als ciutadans palestins mentre Israel continua la seva guerra contra el grup militant Hamàs. Però la infrastructura és difícil d’utilitzar quan les onades superen el mig metre o el metre d’alçària, com ja va passar la setmana passada.

Tot i que les operacions al moll s’han reprès aquestes darreres hores, les Nacions Unides van anunciar aquest mateix cap de setmana que havien aturat les operacions mentre avaluaven si la infrastructura havia estat utilitzada per les forces israelianes en una operació, el 8 de juny, que va rescatar quatre ostatges però va matar més de 250 palestins. Els Estats Units i Israel han negat cap ús del moll durant la incursió.

​​37.266 persones han mort, pel cap baix, i 85.102 han resultat ferides a Gaza d’ençà que va començar la guerra, segons el Ministeri de Salut de Gaza, que no distingeix entre civils i combatents però afirma que la majoria dels morts són dones i infants. Israel estima que unes 1.200 persones van ser assassinades en l’atac d’Hamàs del 7 d’octubre, incloent-hi més de 300 soldats, i afirma que 298 soldats han mort d’ençà del començament de les seves operacions militars a Gaza.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor