Hi ha una silueta rocosa a l’horitzó, i arran de carretera les fulles pinten un paisatge efímer de tons terrosos entre els verds perennes. A les cinc, quan serà fosc, ja ens arrecerarem, però ara aprofitem el sol per xuclar fort tota aquesta llum, inspiraaaaa i allarga la inspiració i aguanta la respiració per expirar com més tard millor. La tardor el primer de desembre ja és menys tardor si no et fixes gaire què diuen els arbres, i quan arribareu a casa fareu lloc a la paret per penjar-hi el calendari d’advent. No hem de perdre la tradició, us direu, sense esmentar en veu alta les postals que un dia van deixar d’arribar. Hi ha tradicions que es marceixen i n’apareixen unes altres. Són com l’energia, us convencereu, els costums no desapareixen, es transformen. I assentireu mentre aneu escrivint el dia, de l’u al vint-i-quatre, a cada finestreta.

Un compte enrere per a arribar a la nit de Nadal, si pot ser, havent fet les paus i havent capgirat la ràbia.

De les vint-i-quatre finestretes, n’hi ha setze que ompliu d’una tongada. Cada dia, quan s’obrin, hi haurà un sobre amb una carta dins, amb un segell i una adreça, preparada per ser abocada a la bústia. D’aquest dia del calendari ja no passarà que ho feu, i si us hi encalleu, perquè sí, passa que us hi encalleu i no sabeu per on anar perquè ja em diràs què hi heu de deixar dit, recorrereu a les paraules d’altres que us sembli que podran reconfortar. Que parlin per vosaltres, que sonin. Però que arribin.

Que arribin al Centre Penitenciari Madrid V, Soto del Real, M-609, Km 3’5, 28791 de Soto del Real, Madrid, a Eduard Garzón Bravo (mòdul 8), Ferran Jolis Guardiola (mòdul 4), Germinal Tomàs Aubeso (mòdul 2), Guillem Xavier Duch Palau (mòdul 6), Xavier Buigas Llobet (Mòdul 7), Alexis Codina Barberan (mòdul 3) i Jordi Ros Solà (mòdul 5).

Que arribin a Carme Forcadell. Al Centre Penitenciari Mas d’Enric, mòdul de dones, Travessera Comella Moro, 15, 43764, el Catllar (Tarragona).

Que arribin a Dolors Bassa. Al Centre Penitenciari del Puig de les Basses, mòdul de dones, Raval Disseminat 53, 17600 Figueres (Girona).

Que arribin a Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Joaquim Forn, Jordi Turull i Josep Rull. Al Centre Penitenciari de Lledoners, mòdul 2, carretera C-55, km 37, 08250 Sant Joan de Vilatorrada (Barcelona).

Faltaran vuit finestres fins a la nit de Nadal, quan la mare canta i el fillet dorm, don dorondon. I potser pensareu com fer que tot plegat, tot això de viure, valgui la pena. Fins i tot, que tingui un mínim de sentit.

El dissetè dia s’obrirà i hi haurà la Nina Simone cantant ‘How it feels to be free’, i que tant de bo sabéssiu què vol dir ser ella, cop sec a les tecles del piano: ‘Llavors estaríeu d’acord que tothom ha de ser lliure.’

Rere el dia divuit, hi haurà una llavor, potser de maduixer, i una mica d’adob. Un possible començament de vida que serà alguna cosa més, el repte d’omplir de verd balcons i finestres llavor a llavor, gota a gota. Encomanats per en Jordi Magri, que fa dies que deixa plantes menudes per les places perquè qui les vegi i ho vulgui se les endugui i les faci créixer a casa seva, amb la idea boja d’enverdir Barcelona i que la ciutat sigui una mica més habitable.

Arribarà el matí del dinou i potser serà el dia de trobar-hi una recepta, qui sap si fotocopiada de la llibreta manuscrita tacada d’oli, dels canelons o l’ànec mut amb panses i pinyons, la que més vingui de gust. Quan s’acosta Nadal, que diuen que és nit d’alegria però que molt sovint causa sentiments ambivalents, i una estona d’alegria potser sí, però no tota, que també hi ha aquella cosa a la panxa que s’assembla a la melangia, encara que no ho digueu, i és inevitable enyorar una mica més aquells amb qui us vau estimar i que us van deixar amb un pam de nas perquè ningú no us havia preparat per a la mort –un dia ja en parlarem amb més deteniment. Quan passa tot això, potser també passa que l’absència us porti a la cuina i que allà torneu a ser com havíeu estat i que aquests canelons no siguin uns canelons i prou, sinó que siguin els canelons de la mare, i potser no sortiran tan bons, però els heu tornat a fer juntes. Que això passa tot l’any, però en aquest compte enrere d’advent sembla que passi més, que ho necessiteu més, que us reconforti més. I potser no us han preparat per a la mort i tampoc no us han ensenyat a posar-hi paraules, però com a mínim teniu l’antídot d’aquella recepta antiga per a fer-lo servir.

Serà el dia que farà vint i caldrà entomar-ho, com a mínim, amb una mica de poesia. Que cadascú hi posi la que vulgui. En aquest calendari que és el vostre, haureu triat que el dia vintè comenci, posem per cas, amb una cosa ‘Així’: «Com / qui empelta una figuera que era borda / i s’hi asseu a llegir fins que fa ombra./ Així és com tu sabies estimar-me» (Mireia Calafell).

Un dia una vella amiga deia que en els detalls hi havia l’essència de la vida. Obrireu la finestreta vint-i-unena i hi haurà unes hores regalades per a fer aquelles gestions feixugues que sempre deixeu per a un altre dia i que us fan barallar-vos amb la vostra consciència perquè encara no heu tancat el compte de la caixa ni heu canviat de companyia elèctrica.

Obrir l’antepenúltima finestra i que us llegeixin un conte. Obrir-ne la penúltima i trobar-hi una postal, o l’olor de galetes de Nadal, o aquella cançó, aquella. I, finalment, que saltin les guspires de les faies baixant de la muntanya, que arribarà el vint-i-quatre i serà el solstici d’hivern. Amb el foc alliberador esperant-vos, haureu transformat l’energia i es fondrà l’estel de l’advent. I, així, renéixer un vint-i-quatre de desembre.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb