Empar Moliner va fer ben fet. Va calar foc a una rampoina inservible per als ciutadans, escrita sota soroll de sabres, que hom va fer empassar al poble com un tot-o-res vergonyós. Sortir de la dictadura era una urgència tan gran que poca gent va gosar oposar-s’hi. Ahir, Pedro Sánchez va arribar a dir que Empar Moliner havia cremat un text aprovat pel 70% dels catalans. Però es va descuidar que era un 70% dels catalans vius i en edat de votar l’any 1978, ara fa 38 anys. Quin demòcrata!

Empar Moliner va respondre als atacs amb intel·ligència i contundència. Ella diu el que vol i crema el que li dóna la gana. Com hauria de poder fer qualsevol ciutadà d’un país lliure i democràtic. La meva república és un país on qui vulgui cremar la bandera pròpia o la constitució ho pugui fer sense sentir-se amenaçat. Un país lliure de ciutadans lliures. Ves si n’és, de senzill i de poderós alhora.

Moliner va cremar un exemplar fals de la constitució espanyola per denunciar que aquest text no servia per a protegir els ciutadans més vulnerables de les injustícies econòmiques o socials més elementals: tenir corrent, aigua calenta, un lloc on viure, un plat a taula… L’escriptora cremava poèticament la constitució per dir que si no serveix per a escalfar-se, almenys que escalfi. Tenia raó i no es va fer enrere.

Tanmateix, com a catalans, sabem que allò que no ens permet resoldre els problemes més elementals dels ciutadans no és que a Espanya tinguin una constitució, sinó no tenir-ne una de pròpia. El nostre problema és més l’estatut que no la seva constitució. No haver superat encara l’etapa autonòmica. La seva constitució, que la cremin ells, si ho volen.

Si hem decidit que anem passant és precisament perquè ja sabem que al seu estat no podem resoldre totes aquestes qüestions. El problema ja no és què ens deixin fer ells, sinó què estiguem disposats a fer nosaltres. L’emergència social és prou greu per a no entretenir-se més. Per això sorprèn que els qui diuen que tenen per prioritat resoldre aquests problemes no participin en el procés de crear un estat que ajudi els seus ciutadans.

Amb suport i complicitat absoluts amb Empar Moliner, proposo que calem foc a l’estatut. A nosaltres l’autonomia ja no ens serveix. Hem respost la gran pregunta: quant de temps més podem continuar a l’estat espanyol? Ja n’hi ha prou de precarietats socials i penúries econòmiques evitables. Calem foc a l’estatut i anem passant.

@PereCardus, periodista

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.