Cal un vot multitudinari el 14-F, que se senta a Moscou

"La pregunta és fins quan Brussel·les continuarà aguantant el pes mort per a la seua credibilitat que és Espanya, tenint com té la clau de la solució?"

Vicent Partal
12.02.2021 - 13:58
Actualització: 12.02.2021 - 14:58
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

He passat bona part de la meua vida professional estudiant Rússia i, abans, la Unió Soviètica. De fet, durant un temps, aquell país i aquell peculiar estat van ser la meua ocupació principal i tot, plasmada en dos llibres i centenars d’articles. Evidentment, la Rússia d’avui no és l’URSS d’aquell temps, però crec que estarem d’acord que la ideologia, en el cas rus, sempre ha estat una capa de pintura, sovint lleu, que se superposava a un nacionalisme místic, amb un concepte transcendental de la seua existència com a nació i a una consciència geopolítica extraordinària, única en tot el planeta. Passen els segles, passen les ideologies, però el Kremlin continua allà mateix, funcionant més o menys igual, fent de far d’un territori immens, propens al mateix temps a la depressió i a l’heroïcitat, fluctuant sempre entre Puixkin i Dostoievski –els dos espills genials i antagònics de l’ànima eslava.

En la història de constants que arrenca amb la revolució de Lenin, al Kremlin hi ha hagut de vegades personatges sinistres o histriònics. I s’han posat en llocs clau ministres inconcebibles que han causat catàstrofes monumentals. Però sempre hi ha hagut dues institucions en mans de gent seriosa: el KGB i el Ministeri d’Afers Estrangers. I quan dic gent seriosa ho dic a la manera de Montanelli: gent realment perillosa que, perquè ho és, cal respectar.

Serguei Víktorovitx Lavrov és d’aquests. Estudiant al prestigiós Institut Estatal de les Relacions Internacionals va aprendre singalès i divehi, les llengües –complicades– de Sri Lanka i les Maldives, quan va saber que el preparaven per enviar-lo a aquella zona. Una demostració que és treballador, detallista i capacitat. En parla unes quantes més, de llengües. Després, va dirigir la delegació russa de l’ONU, on es va distingir al més alt nivell, en un moment especialment difícil per al seu país. Qualsevol que haja sentit una entrevista amb ell o una conferència seua s’adonarà que no és un polític a l’ús sinó un servidor de l’estat, un acadèmic refinat, amb una profunda capacitat de debat i negociació, molt allunyat de l’estil matusser de Putin. A Washington, per raons òbvies, el coneixen molt bé i tots el respecten. Sembla que a Brussel·les no ho sabien.

I per això ahir Lavrov va fer miques en qüestió de segons el pobre incapaç de Josep Borrell i va posar contra les cordes la Unió Europea, parlant de Catalunya. Formal i educat però contundent. Si Borrell es pensava que podia comportar-se a Moscou amb la frivolitat amb què es mouen els buròcrates per Brussel·les, supose que ahir va aprendre ben apresa la lliçó.

Perquè no hi ha ni una sola línia de les paraules de Lavrov que no estiga estudiada al mil·límetre, res d’improvisacions ni brometes. Fixeu-vos, per això, en uns quants detalls de l’obra mestra –en el millor estil de l’escola diplomàtica soviètica– que Lavrov va interpretar ahir davant Borrell. (Ací en trobareu la transcripció oficial, de moment en rus i prou.)

1. Lavrov, després de dir-li a Borrell que més val que es pose els auriculars, comença suau. Diu: “A Europa ens hem trobat moltes vegades que els tribunals són sospitosos de dictar decisions polititzades.”

2. I abans d’esmentar els presos polítics catalans, fa una pausa estudiada i dramàtica, teatral, per a recordar que fins ara Rússia no ha parlat mai de Catalunya en públic (alerta al matís), tot i que se’ls ha acusat “sense cap base” d’estar-hi involucrats. Diu: “M’agradaria cridar l’atenció sobre una cosa que mai no s’ha esmentat en les nostres declaracions públiques.” Traducció: ells han respectat formalment això que Catalunya és un afer intern i no han causat problemes en una qüestió en què és evident que els podrien causar molt fàcilment. Però que no els pressionen més.

3. I aleshores posa l’amenaça sobre la taula: al·ludeix directament als tres presos polítics catalans “sentenciats a deu anys per haver organitzat un referèndum a Catalunya”. I per què diu tres i no nou? Doncs perquè de moment l’ONU ha dictaminat que tres dels nou, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, estan detinguts de manera arbitrària. I això per a Lavrov (recordeu que ha estat molts anys dirigint la delegació russa a l’ONU) posa el debat a un nivell diferent –de fet, ho és per a tothom tret dels espanyols que continuen burlant-se’n, en la seua increïble inconsciència. No és una opinió sinó un fet sentenciat, i a l’ONU. Lavrov demostra, de passada, que no parla per parlar sinó que ho fa assabentat molt al detall de la situació i fixant professionalment i fredament per on podria venir la resposta: Rússia podria, per exemple, exigir a l’ONU explicacions oficials sobre el cas dels catalans i sobre per què Espanya no compleix les ordres rebudes i allibera els tres presos immediatament. Si la pressionen.

4. I un cop feta l’amenaça, el ministre fa un gir sorprenent de guió i dispara el tret on ell sap que farà més mal: “Quan els nostres tribunals van ser acusats de prendre una decisió polititzada em va venir al cap el fet que les autoritats judicials d’Alemanya i Bèlgica van apel·lar als dirigents espanyols sobre aquests tres catalans per anul·lar els veredictes nascuts d’una motivació política.” Lavrov ací demostra la seua classe (“em va venir al cap”, diu com si res…), i remarca que té el dossier català molt ben estudiat -sap el valor de les decisions judicials europees. I amb això juga al joc preferit del Kremlin: introduir la incomoditat entre els aliats, trencar la seua unitat. I fer enfadar els alemanys tant com puga, sobretot els alemanys. Un costum de segles, aquest.

Finalment, el ministre recull el fil, sense despentinar-se, i ho fa servir tot plegat per defensar-se en el cas Navalni, que és el que li interessava.

Evidentment, Lavrov no fa res d’això per solidaritat amb Catalunya. Ho fa perquè el babau de Borrell ha tret el cas Navalni abans, convençut de la superioritat moral d’Europa sobre Rússia. I sense entendre que Rússia no es deixa trepitjar mai, i encara menys en públic i a la seua capital. Borrell, de fet, no pot ni reaccionar davant l’atac de Lavrov, de tan estabornit com queda. Es toca inquiet la jaqueta per dins fent un gest estranyíssim i renuncia a bracejar i a discutir en cap moment aquelles coses que diu sempre: que si no són presos polítics i tot això i allò. Res de res: s’empassa saliva i calla com un mort. Segurament perquè en eixe moment es deu adonar també que Lavrov, aplicant una altra sàvia lliçó de dècades de la diplomàcia russa, ha triat per a planxar-lo el tema que sap que personalment és més dolorós per al seu interlocutor. I d’aquesta manera apareix amb tota la seua majestuositat la diferència entre un servei exterior d’afeccionats i un de professionals que saben què es fan.

Dit tot això, i disseccionada l’escena, nosaltres també faríem bé d’adonar-nos que no som davant de cap anècdota, ni de bon tros. El president Puigdemont, des del seu lideratge en l’escena internacional, ho ha entomat de seguida i ho ha amplificat amb aquest missatge:

Recordem que aquesta mateixa setmana el primer ministre belga ha posat per primera vegada en seu parlamentària al mateix sac Hongria, Polònia i Espanya. I que tot plegat és el resultat cada dia més visible del “litigi estratègic” obert pel govern de Catalunya a l’exili l’endemà mateix de l’aplicació del 155. El 2017, Puigdemont, en el seu darrer discurs de Girona, reclamava “paciència, perspectiva i perseverança”, i el resultat d’aquestes tres p, aquell dia tan enigmàtiques, sembla que comença a ser evident.

Per això, remarca que “Espanya arrossega la UE a humiliacions que no es mereix” i confronta directament Brussel·les amb la realitat. La Xina ja va fer servir el cas català per a respondre les crítiques sobre Hong Kong. Hongria i Polònia també n’han parlat. Però ara és Rússia, i ho fa al màxim nivell. I amb molt de detall. El moviment democràtic català per la independència és indiscutiblement un maldecap per a la Unió Europea, la seua prova del cotó, i té la potencialitat de destruir tota la seua pretensió d’esdevenir una referència pels drets humans. Perquè la doble vara no s’aguanta en un món globalitzat. De manera que la pregunta és fins quan Brussel·les ho continuarà aguantant, tenint com té la clau de la solució?

PS. Som un país donat a la desconfiança i al dramatisme, això ja ho sé i, per tant, avui no aniré més enllà en la meua anàlisi, que no tinc ganes de tornar a sentir el sonsonet pessimista de sempre. Però sí que crec que he d’advertir que les eleccions d’aquest diumenge no l’altre seran molt difícils de gestionar, per la confusió que Espanya vol crear, però cal que siguem conscients que seran llegides amb molta atenció. Per Lavrov mateix, al seu despatx moscovita. Cal que l’independentisme inunde de manera multitudinària les urnes, conscient que aquests darrers tres anys han estat duríssims però al mateix temps han demostrat al món que el cas català no era una flor d’un dia. Ni tampoc –cal dir-ho, això, avui?– cap qüestió d’afer intern.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Jaume Bosch
Jaume Bosch
05.02.2021  ·  22:20

EU You have a problem, a big one.
Sorry, You have two problems, one is Ejpaña, second is Borrel.
Enjoy the game!

Josep Usó
Josep Usó
05.02.2021  ·  22:20

Ha segut monumental, la repassada. I per acabar-ho d’adobar, expulsió de diplomàtics alemanys, polonesos i suecs de Moscou. Com en els vells temps. Això passa per tindre massa amateurs. Llavors, han de posar Borrell en algun lloc perquè a Espanya li tocava algú i els afers exteriors per a Europa es veu que no són gaire importants. I sense vaccins i amb els russos venent-les a tothom que en vol comprar. Cal omplir les urnes, el catorze. Ho perdran tot, ells. I encara no ho veuen.

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
05.02.2021  ·  22:27

Avui divendres, 5 de febrer de 2021, ha estat un dia d’aquells que et sents bé, després de dies de neguit: l’efervescència de debats electorals a les xarxes organitzats per l’Assemblea o Primàries; l’enquesta de 20 Minuts; l’estelada de Les Borges Blanques; una certa sensació que el suflé Illa se desinfla; això de Rússia…Seguim!

Francesc Aguilar
Francesc Aguilar
05.02.2021  ·  22:31

No votaré un partit que ens digui que anem a votar arriscant la nostra vida.
De Tanquem Catalunya: “La Generalitat va decidir que organitzar unes eleccions enmig d’un pic de la pandèmia era perillós per la salut. Que la prudència evitaria que molta gent anéssim a votar i s’afebliria així també el dret a participar.

El govern va fer un decret que suspenia les eleccions. Aquest decret va ser anul·lat pels motius que fossin.

Ara, quan un tribunal ens força a celebrar les eleccions, els partits s’hi llancen sense oferir resistència. Podrien almenys intentar esmenar l’errada fent un decret d’ajornament tècnic. Podrien fer objecció de consciència i no organitzar-les. Podrien fer evident, si és que així ho creuen, com ens han dit, que organitzar les eleccions ara posa en perill el dret més elemental a la vida, com defensen també els col·legis de metges de Catalunya.

Però sembla que per ara han decidit no enfrontar-se ni tan sols a un tribunal contenciós-administratiu. Sembla que han decidit fer veure que aquestes elecc ions sí que es poden celebrar.

Exactament com quan vam signar el manifest “Tanquem Catalunya”, denunciem que el govern no posa el poder polític que té al servei de la salut i la llibertat dels catalans. Sempre prevalen altres prioritats. Fins i tot en una emergència internacional.

Tanquem Catalunya ha rebut el suport de Primàries Catalunya (@PrimariesCat) des del principi. Ara demanem que, si les eleccions al final no s’ajornen tècnicament, Primàries Catalunya continuï representant aquests valors, també al Parlament”

Antoni Biada
Antoni Biada
05.02.2021  ·  22:44

Fantastic Sr Partal.

Ojala els nostres polítics tinguesin un percentatge de la seva visió de les coses com te Vostè
Gràcies per els seus editorials diaris , son llum en mig de la foscor.

Núria Coma
Núria Coma
05.02.2021  ·  22:54

Aquest editorial d’avui és el millor antidepressiu.
Ni pors, ni dubtes, ni enrabiades…
Ja en tindrem temps.
El 14 a votar amb l’orgull del poble que som

Enric Emo
Enric Emo
05.02.2021  ·  22:55

Gràcies Sr Partal. Des del seu coneixement de Rússis i lkes relacions intrenacionals a tornat a fer diana.

I sobre tot, comparteixo al 100% que tots els independentistes hem d’anar a votar! Ens contaran. Sempre ho fan. Estan esperant que ens desimflem. Penso que el politics no ho han fet prou bé, però m’es ben bé igual. Ja depassarem als polñitics al carrer. Ara toca votar!

Shaudin Melgar
Shaudin Melgar
05.02.2021  ·  22:58

Aquest article és magnífic al quadrat. Com n’he gaudit! Moltes gràcies, Vicent. Chapeau!

Josep Salart
Josep Salart
05.02.2021  ·  23:03

Cal votar massivament JUNTS x CAT

Marcel·lí Enrich
Marcel·lí Enrich
05.02.2021  ·  23:06

Només desitjo no tornar a ser moneda de canvi.

Jordi Pedemonte
Jordi Pedemonte
05.02.2021  ·  23:45

Si Europa mira cap un altre banda deu ser per que hi te mes a perdre si intervé en el tema català que si no ho fa.
Caldria esbrinar el motiu i punxar per allà, com qui no vol la cosa.

Carles Viñals
Carles Viñals
06.02.2021  ·  00:09

Bona i merescuda repassada per part d’un professional de la diplomàcia, a un afeccionat que gosa demanar als altres de netejar casa seva, obviant la pestilència que emana de la pròpia. Repassada que abasta també a la UE, que no ha sabut trobar millor representant per a la seva diplomàcia, que el més incompetent dels politics del més impresentable dels seus estats membres. Dit això, permeteu-me tornar al tema que ara mateix considero prioritari.

Catalans !!! El moment de la veritat s’acosta i es diu 14-F. Negligim-lo i signarem amb ell la nostra capitulació; aprofitem-lo i farem d’ell l’inici del nostre redreçament. Votar sense excuses de cap mena i omplir les urnes de vots independentistes, serà la demostració del fracàs de tres anys de terrorisme estatal perpetrat contra el nostre poble i la prova fefaent, davant nosaltres mateixos i del món sencer, que catalunya és encara viva i els catalans no ens resignem a morir amb vergonya. Ens crida a votar malgrat el Covid un castellà insigne (quantes coses tenim, malgrat tot, a aprendre d’ells!), amb aquestes paraules:

“La libertad, Sancho, és uno de los dones más preciosos que a los hombres dieron los cielos; con ella no pueden compararse los tesoros que la tierra encierra i la mar encubre. Por la libertad, así como por la honra, se puede i se debe aventurar la vida. Por el contrario, el cautiverio és el peor de los males que pueden acontecer al hombre.”

Ens crida també a votar malgrat el Covid un català, gegant espiritual, que no podem sense pecat relegar a l’oblit:

“Una nació esclava, com un individu esclau, és una vergonya de la humanitat i de l’univers. Però una nació mai no serà lliure si els seus fills no volen arriscar llurs vides en el seu alliberament i defensa.”

Deixarem morir la mare perquè la por ens priva d’acudir en socors seu ? De debó que estem disposats a caure tan baix ? D’una cosa podem estar segurs: Els qui la volen morta no es quedaran a casa el 14-F. Catalans: Que la Història no pugui dir mai que la voluntat dels qui volíen matar-la fou més ferma que la que els seus fills demostraren per defensar-la.

Catalans; homes i dones joves: Feu amb el vostre vot que els pares i els avis puguin veure lliure, abans de morir, la terra on varen néixer. Catalans; homes i dones vells: Feu amb el vostre vot que els fills i els néts puguin viure en plenitud la vida que no heu pogut viure.

CATALANS: A LES URNES !!!

Mònica Vidal
Mònica Vidal
06.02.2021  ·  00:25

A votar en tromba però al tanto! No equivoquem el vot!

Lluí Mor
Lluí Mor
06.02.2021  ·  00:27

Avui ha set un bon dia, espero que el començament de dies trepidants i de tornar a posar contra les cordes al regim feixista, corrupte i inmoral Ñol.

ERC ha set un fiasco,

Graupera hi toque, tindra el seu moment,

Avui i ara Puigdemont i el seu èquip són els que tenen més taules, experiencia i condicions per guanyar la partida als opresors.

Joan Ortí
Joan Ortí
06.02.2021  ·  00:27

Al 14 de febrer està en joc un canvi de paradigma total. Catalunya ha d’escollir seguir en un Estat autonòmic recentralitzat o poder ser un País lliure que decideixi el seu futur.
Els dos milions de catalans que van votar el 1 d’octubre i van defensar les urnes, el proper 14F, no és poden equivocar en decidir el seu vot.
“Junts per Catalunya” és un nou partit – moviment, que ha creat el Consell de la República, LAURA BORRÀS, i CARLES PUIGDEMONT són hereus del 1 d’octubre, i els capdavanters del Consell de la República. Cal votar massivament “JUNTS PER CATALUNYA”.
Es una vertadera desgràcia que el franquisme i tots els seus seguidors estiguin avui el 2021 conxorxats; amb un PSOE que aplaudeix els vots de VOX al Congrés de Madrid; tot plegat és molt demencial. S’han capgiren les tripes de pensar que la dictadura d’en Franco pot entrar al Parlament de Catalunya.

Votem Llibertat
Votem Democràcia
Votem República
Votem “JUNTS PER CATALUNYA”.

Miquel Amorós
Miquel Amorós
06.02.2021  ·  01:08

Està clar que Europa no pot donar lliçons a ningú. Del món. Li diuen que primer, el que ha de fer és arreglar el que passa a casa seva.
La feina de l’exili va donant els seus fruits. Bèlgica i Moscú la mateixa setmana.

Ara a omplir les urnes de vots independentistes i si és a la llista del Puigdemont, millor.
El Coronavirus no pots ser cap excusa. Si cal, ens posarem 5 mascaretes i guants i el que calgui, però cal anar a votar.

Umberto Ciotti
Umberto Ciotti
06.02.2021  ·  01:28

Si, toda la situación interna y exterior de Catalunya converge en el mismo punto:

La necesidad de una votación apabullante a favor de

Junts

Josep Parareda
Josep Parareda
06.02.2021  ·  01:36

M’ha agradat molt l’article. Tanmateix no sé d’on traieu, benvolgut Partal, que en Putin sigui matusser. En teniu cap exemple? Quan parla mai alça la veu i les seves maneres són educades. Les seves converses amb la gent i els polítics són disteses. Fins i tot hi ha una actor semblant a ell, en Dmitri Gratxov (Дмитрий Грачев), que l’imita i el parodia.
https://www.youtube.com/watch?v=pReye6H4_oM

Oriol Roig
Oriol Roig
06.02.2021  ·  01:52

No comparteixo els comentaris que habitualment demanen votar (massivament) per un partit en concret. Votar, si. Votar i no errar el vot també. Votar, encara que sigui amb la pinça al nas també. Ja som grandets per decidir el què i a qui volem. Potser ens equivocarem, però nosaltres decidim. Demanar el vot per algú en concret fa tuf de propaganda partidista, sigui qui sigui aquest “algú”.

Antoni Mirabent
Antoni Mirabent
06.02.2021  ·  02:27

Abans de començar a parlar, Lavrov fa una altra cosa: amb un gest li diu a n’en Borrell on son els auriculars i que se’ls posi. No vol que es perdi ni una paraula.
Reconec que m’ha agradat veure el prepotent i petulant Borrell fent-se petit dins el seu vestit de representant de la UE.

Maria Cinta Comet
Maria Cinta Comet
06.02.2021  ·  03:19

Gràcies Sr. Partal i gràcies VW.

Molt bona! Jaume Bosch i els ho dius en anglès.

Sí tenen la UE i Ñ uns greus problemes, sí.
El seu Ministre d’Exteriors, el conegudíssim Sr. Borrell, queda ben “galdós” sovint. Avui a Rússia, demana per Navaldi ili responen “I els presos polítics catalans?”

Es queda (suposo que o blanc, o vermell, o verd…)
De retruc la UE es queda muda i escaldada, potser.
I de 2n retruc, Ñ es queda “morta del.patatús”. La patata calenta que no volen arreglar i que el ‘candidat estrella, Sr. Illa diu que del procés -10 anys de brega- cal passar pàgina” se’ls hi gira en contra i que diuen……
Poca cosa i males raons. Per què? Doncs perquè el.”PROBLEMA CATALÁN” és aquí i aquí continua i continuarà.

Quina triple respostahi donen:
Sr. Borrell. ????
UE ????
Ñ ???

Francesc Xavier Moncho
Francesc Xavier Moncho
06.02.2021  ·  04:18

No crec que votar de nou en unes eleccions autonòmiques intervingudes sigui la solució, ni tant sols aconseguint una majoria independentista aclaparadora. Malauradament, en el millor dels casos, tornarem a tenir una coalició que no es pot ni mirar a la cara uns als altres i menys encara amb més partits representant-la. La millor participació va ser en condicions sota el 155 i d’aquesta va sortir un govern que s’ha anat apunyalant des del minut 1. Per més INRI la justícia ha tornat a fotre queixalada. Creieu de debò que això no tornarà a passar? El focus d’atenció del Kremlin no crec que siguin les eleccions, sinó les ingerències antidemocràtiques a Espanya i per extensió dins d’Europa. Des de l’autonomia no aconseguirem res, des de la República potser sí que cridarem els interessos econòmics i estratègics de la Xina i Rússia. Per tant, i per segon cop consecutiu ja, vot nul amb una papereta del 1-O amb un sí com una catedral.

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
06.02.2021  ·  06:03

Sr. ANTONI BIADA: Estic d’acord amb vostè. Per això faig una pregunta que m’he repetit força vegades: Què ens falla, què cal fer perquè d’una vegada puguem ser representats i governats per polítics de tanta categoría personal, moral, cultural i social com el ministre d’exterior rus?. I ens puguem desempallegar de tants vividors incapaços, esclaus de compromisos criminals, vanitosos, trepes i impresentables i no siguin capaços de dissenyar i dirigir una fugida d’un imperi tant caducat i atrotinat com Ñ ???

Adrià Arboix
Adrià Arboix
06.02.2021  ·  06:29

Impecable raonament. I molt necessari. Gràcies, Sr. Partal.

Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
06.02.2021  ·  06:33

Igual que una potència acostumada a ignorar els drets humans i a trepitjar tothom qui se li posa pel davant (Txetxènia, Ukraïna, Geòrgia, les repúbliques bàltiques…) pot criticar la UE, la UE la pot criticar pel que fa, malgrat no ser un referent de res.

Per mi la UE fa molt de temps que va dimitir de ser referent de res. El dia que varen fer servir Turquia com a persona interposada per deflectir immigrants que fugien de la misèria i de la guerra, o quan no tenen cap problema en admetre les atzagaiades d’Hongria (tant serioses com contra els catalans) per mi varen perdre tota credibilitat.

A Sergei Navalni el varen enverinar posant-li- literalment- verí als calçotets, i un cop ha tornat a Rússis hi ha hagut milers de detinguts en càrregues policials que deixen les dels Piolins com un joc de pati d’escola. En ell l’han ficat a la presó més fosca que han trobat, li han caigut 3 anys en temps rècord, probablement 10 més en els propers mesos i m’hi jugo el que vulgueu que no sortirà viu de la presó.

Tot això són coses per criticar, ho sento. I no se jo si els catalans hem d’estar gaire contents de sentir que algú que defensa tot això ataca qui ho denuncia dient “i tu més”. Borrell em sembla un personatge sinistre, un perfecte amoral, un pinxo, un xulo i tots els qualificatius del diccionari, però ha dit la veritat. I també se que el dia que a Rússia li interessi, com ho va fer el seu dia Anglaterra, o França durant la Guerra Civil, o tants altres, ens deixarà tirats o col·laborarà amb Espanya a esclafar-nos com cucs.

Per últim diré el mateix que quan es va muntar un gran castell a l’aire amb les declaracions del primer ministre belga: Espanya no s’immuta ni s’immutarà, perquè les paraules no són fets. Són anècdotes. Som nosaltres, catalans, a qui ens encanta que ens donin la raó que ens agrada sentir-ho, però els espanyols tenen molt clar això d’anar de cara a barraca. El que importa és la concreció pràctica i arribar a la meta, encara que no sigui “jogo bonito”. Si aquestes declaracions, o les del ministre belga, anessin acompanyades d’un bloqueig econòmic i sancions, junt amb problemes de subministrament interns perquè multituds bloquegessin l’aeroport i el port i els funcionaris civils fessin desobediència en massa, Espanya es preocuparia i negociaria. Mentrestant són tot paraules, que a mi també m’agraden i em fan sentir bé quan col·loquen a l’imbècil integral del Borrell i a la ineficient comissió europea en un atzucac, però es queden en això: paraules.

Comencem a bastir l’alternativa pas a pas per aconseguir una majoria independentista a tot arreu, un canvi de lideratge i que la propera vegada que s’intenti, en 10 o 20 anys, sigui amb plena salut de la llengua, amb polítics de veritat i no aquests afeccionats diletants preocupats per prendre’s la cartera l’un a l’altre, i amb una societat civil conscienciejada i preparada per patir per assolir la plenitud nacional. Coses com ara l’alternativa a la candidatura oficialista a PIMEC, sindicats com la Intersindical, ONG com la Plataforma per la Llengua i Òmnium en són la clau.

Albert Miret
Albert Miret
06.02.2021  ·  07:46

Bravo Vicent! Avui he gaudit de cada paraula del teu editorial. Has descrit paraula per paraula com la intel·ligència supera la força bruta. És per això, que Espanya no se’n sortirà mai de res, perquè ja són coneguts arreu del món com a tontets fàcils de vèncer, que es mouen automatitzats per mantres del tipus de “la unidad indisoluble”, imaginant que això és un dictat dels déus que ningú pot tocar. La seva veritat, però, és que saben molt bé que la seva situació és il·legal des del cop d’estat franquista, i tenen pànic de perdre la conquerida per la força, gallina dels ous d’or que és Catalunya. Per a mantenir aquesta situació tan inestable, utilitzen sense cap mesura la força, no tant per mala fe, com perquè és l’únic que tenen. Nosaltres, en canvi, tenim un projecte clar que és el de construir un país nou, antifeixista, democràtic, modern, i basat en el coneixement.
Per sortir d’aquest bucle infecte, només hi ha un camí, que comença per votar tots a l’únic partit que és fidel a la independència de Catalunya que vam guanyar en un referèndum que la bèstia va transformar en sagnant, i que no ens abandona pactant vendes gratuïtes amb l’enemic. Aquest partit es diu Junts per Catalunya. Gràcies, Vicent per regalar-nos el teu coneixement.

Joan López
Joan López
06.02.2021  ·  07:55

Ara si Sr.Partal,ara si ha fet un article que esperona a la gent independentiste a anar a votar,ara si hem de pendre aquestas eleccions com las del 1-0 o 21-D,els independentistes tenim la obligaciò de votar,cada victoria a les urnes es un cop de puny al adversari I ja el tenim “grogy”,al 14F le tenim que donar un “crochet”definitiu,per això votarè a PUIGDEMONT a casa tindrà 3 vots de 3,plè.

Anna Maria Porta
Anna Maria Porta
06.02.2021  ·  08:02

Ja podeu xiular que si l’asse no vol beure….Quantes vegades s”ha tocat el crostó a aquesta Espanya,( poseu-li tots els adjectius que us abelleixi) i ha sigut com sentir ploure. No hi ha res a fer. No diré mai més que hem de marxar, són ells el que s’obren, fan nosa, són incults, violents i moltes altres coses , cap de bona. Parlo de la fauna política i la seva escolania. No poso a tothom al mateix sac. I tornant al principi; jo sóc a casa, ells no. Ergo,que marxin. Bon dia i bona hora . ☮️

Ramon Perera
Ramon Perera
06.02.2021  ·  08:21

Gràcies, Vicent, per aquesta lliçó de política internacional.
La tria de la fotografia és genial. Veure aquesta imatge és tant com llegir la tesi de l’editorial.
En el moment que escric ja es pot llegir en anglès la transcripció de la conferència de premsa [a l’enllaç que consta a l’editorial].

La situació política – a Catalunya, a Espanya i internacionalment – no evoluciona pas malament pels nostres interesos. No sembla que els partits polítics del sistema autonòmic puguin guiar-nos cap a la independència. Això hauria de fer-ho l’entorn del Consell per la República.
Si no és així, el problema seguirà existint i no per això desapareixerem pas.

josep soler
josep soler
06.02.2021  ·  08:21

La resposta a la seva pregunta del titular, Sr. Partal és: per sempre.
La UE no ens ajudarà perquè els seus valors fundacionals només són una ombra projectada en la pared.
Recordem que durant els 36 anys de la primera etapa del franquisme, no va fer res el Mercat Comú. En aquests 45 anys de la segons etapa del franquisme, tampoc han fet res contra la corrupció sistemàtica del Estado amb la burrada de diners que la UE ha destinat en l’economia espanyola. principalment han anat a petar a l’IBEX i a els corruptes, com va passar amb els 40.000 millons a la banca i passarà ara amb els 140.000 que vindran.

No guanyarem aquesta guerra amb els ostatges de la presó ni amb la UE. La guanyarem alliberant-nos primer dels botiflers i plantan cara de veritat.

I si tornem a perdre, que sigui amb dignitat.
Si aquest 14 F, ERC treu un vot més que els autèntics independentistes, estarem dient que premiem la traïció, la covardia i l’estupidesa.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
06.02.2021  ·  08:47

Sí, el mastegot ha sigut dels que fan època! Amb una ma i amb l’altre… La UE no sembla conscient del que es juga amb la qüestió de Catalunya, i és molt, moltíssim. La seva credibilitat i el seu prestigi davant tot el món. Perquè, de què serveix crear una moneda única, una llibertat de moviment de persones i capitals, unes lleis específiques i uns drets comuns si després cada país membre fa el que vol amb tot això, vulnerant descaradament aquelles lleis i drets? No serveix de res i tothom acaba veient que tot allò només era/és fum!

La inconsciència i l’estupidesa de Borrell és immensa, ja la coneixem. Però què hi fa en un càrrec diplomatic com aquest? És com nomenar cap dels bombers a un incendiari! És urgent que li trobin un altre modus vivendi…Els nostre tres eurodiputats han senyalat una vega i una altre la contradicció flagrant de la UE amb España amb el doble estandard de medir que utilitza. Espero que ben aviat facin alguna cosa contundent per solucionar el que ja és un greu problema europeu: Catalunya.

Jordi Parera
Jordi Parera
06.02.2021  ·  08:59

Cal recordar que la ministra d’exteriors ha bramat que no hi ha presos polítics… També que la Rússia actual es absolutament implacable amb la disidència no només empresona sinó que assassina per motius polítics. Amb totes aquestes consideracions ens va bé que se’n parli internacionalment.

Joan March
Joan March
06.02.2021  ·  09:04

El cas de Rússia amb Navalny és un fet impresentable en cap democràcia. El cas de Catalunya igual. Espanya i Rússia, dos països antidemocràtics.

Enric Muntadas
Enric Muntadas
06.02.2021  ·  09:08

Porto protesis traqueal i pateixo un Transtorn Bipolar i malgrat pensar que la millor estratègia per defensar els drets fonamentals és la desobediència i la insubmissió (fer sal, seure davant l’autobús,…), davant lleis, decisions, treballs, i tot tipus de vulneracions injustesinjustes. I que no hauriem d’haver votat en cap de les eleccions convocades il.legitimament per l’Estat desprès del 1O, també penso que per ser útil ha de ser compartida pels partits i una gran part del movement, per tan votarè presencialment el 14F.

Coral Puig
Coral Puig
06.02.2021  ·  09:13

Interessantíssim anàlisi. Moltes gràcies per l’article m i per la lliçó de cultura russa.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
06.02.2021  ·  09:33

A les urnes catalans i catalanes. No es pot perdre cap vot sobiranista-i si es concentra a Junts millor. Ancians, malalts, residents estranger…, tothom.Cada vot “enfadat” que es quedi a casa, cal ser conscient que recolzeu als repressors.

Pep Agulló
Pep Agulló
06.02.2021  ·  09:40

Només una nota. El fet també mostra l’insignificància de la diplomàcia espanyola que quan li toca l’aire de fora. No pot amagar la seva indigència intelectual que Borrell n’és el vaixell insignia. Europa també és cobreix de glòria amb el personatge.

Altrament aquesta mania de molts catalans en veure l’enemic mesetari tan omnipotent, que vegin com ho veu la diplomàcia de fora, com miserables pinxos sense pesquis.

No és que siguin gegants, és que nosaltres estem agenollats…

PS. Aquests dies em preguntava per quins set sous en Vicent no fa la crida al vot massiu independentista. Avui ja la tenim…

Lucinia Artaiz
Lucinia Artaiz
06.02.2021  ·  09:55

Molt bona anàlisi. Gràcies per la traducció.
Una puntualització: Les autoritats judicials alemanyes i belgues mai és van referir als tres presos polítics, Junqueras Sànchez i Cuixart, encara que per extensió el podria pensar. És van referir al President Puigdemont i als Consellers Puig, sobretot, Comín, Serret i Ponsatí.
Rússia i els seus representants no és cap exemple de democràcia ni bones maneres polítiques.
La Unió Europea no mereix cap confiança com entitat. Són els governs i autoritats judicials d’alguna països europeus qui si mereixen certa bona qualificació democràtica.
Dit això, em va encantar la supermega-repassada del sr. Escric al Josep Borrell.
Diumenge vinent la gent del meu entorn i jo mateixa anirem a votar com sempre hem fet!

Josep Grau
Josep Grau
06.02.2021  ·  09:56

Tots els indepes, a votar el 14-F! Que ningú no es quedi a casa. Hem de tornar-los els cops de porra, un a un, però en forma de vots, com vam fer el 21-D.
Ens hi juguem molt. Necessitem una majoria independentista al Parlament, per poder seguir fent país i avançar cap a l’estat.
El govern de la Generalitat és un dels fronts principals on es juga la batalla de la nostra existència com a nació. El 14-F tenim l’oportunitat d’aconseguir una nova victòria en aquest front. Aprofitem-la!

Ferran Ribó
Ferran Ribó
06.02.2021  ·  09:57

Immensament agrait, Vicent, per un altre article teu memorable per la capacitat d’anàlisi, documentació impecable i didàctica impagable.

Ramon Riera
Ramon Riera
06.02.2021  ·  10:04

Francesc Aguilar. No estem en situació de ser més papistes que el papa. Cal anar a votar tots. A junts ( si pot ser ) o la cup.
No estem per al purisme i l’ excel·lència.
Tenim poques coses , una és el president Puigdemont. Tot el suport i després ja podrem perdre el temps amb les nostres coses

Carles Blas
Carles Blas
06.02.2021  ·  10:16

Cercant a la xarxa, només he trobat premsa espanyola (europapress, lavanguardia) que en parlava. Politico i DW no diuen res de Catalunya i només he trobat una referencia molt feble a un mitjà que no conec EUOBSERVER. Una de la notes estrangeres deia que Brusel.les a respaldat l’actuació de Borrell.

Pere Grau
Pere Grau
06.02.2021  ·  10:16

En el mercadeig entre estats i partits per cobrir llocs després de les darreres eleccions europees som molts els que ens vam fer creus que a Josep Borrell l’haguessin posat al davant de la diplomàcia europea. La negació o incapacitat de les institucions europees per acceptar que Espanya no és una “democràcia normal” va tenir així l’efecte col·lateral de nomenar pel càrrec una de les persones menys diplomàtiques que hom pugui imaginar. En el pecat han portat la penitència… I proposar l’unionista Borrell per donar-li un caramelet al seu fidel servidor va ser per part de Pedro Sànchez una relliscada més de les moltes que fa. Però ja ho sabem: “tal senyor, tal servidor”. L’estatura moral i intel·lectual de tota la plana major de l’estat espanyol és tan deplorable, que faria riure de gust si les conseqüències no fossin tan greus. Quin despertar més amarg tindran el 15F (o quan es coneguin els resultats definitius)

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
06.02.2021  ·  10:18

Sr. Roig, dir, per part d’un subscriptor, per qui s’hauria de votar no fa tuf de propaganda partidista, és dir el que es pensa, i dir-ho perquè es creu en que és el millor per Catalunya per contrarestar el tuf partidista, aquest sí que ho és de debò, de la CCMA, TV3 i CatRadio, emprats per ERConvergent al servei d’ERConvergent.

Només cal sentir com van tractar la notícia Lebrov-Borrell, o sentir als tertulians dels caps de setmana de Roger Escapa a CatRadio. Això sí és manipulació partidista per part d’ER.

No hi ha conxorxa organitzada de subscriptors. I jo, ex-votant d’ERC, votaré a JxCat, la llista del MHP Carles Puigdemont, com a mínim fins aconseguir recuperar la ERC autèntica, no la d’aquesta cúpula botiflera (Oriol Junqueras, Roger Torrent, Sergi Sabrià, Sergi Sol,.etc…) o, directament espanyolista (Gabriel Rufián).

Dit això, ha estat una alegria la bufetada donada per Lebrov al feixista Borrell.
Tot i així no tinc clar si Europa recapacitarà i voldrà recuperar credibilitat, foragitant l’excés percentual de funcionaris espanyolistes que te dins de la seva administració.
Em pregunto quin preu està cobrant a la corrupta espanya o, quins catastròfics efectes preveu per a la economia espanyola, i de retruc la europea, el deixar caure espanya en la fallida si no pot continuar expoliant Catalunya.?

David Badia
David Badia
06.02.2021  ·  10:20

Si us plau, anem a votar, que no es perdi cap vot

Rafael Benavent
Rafael Benavent
06.02.2021  ·  10:38

Vicent, la teua Editorial de cada dia ens estimula, fonamenta i reafirma constantment. Si cada dia és excel·lent, huí excel.lix més encara. Ni més ni menys, fas que ens adonem d’alló tan important que estem assolint i que som, de la repercució tan favorable que estem tenint a nivell internacional: RUSSIA!!! Ara si que l’fem feta bona!!!

Gorka Etxebarria
Gorka Etxebarria
06.02.2021  ·  11:19

Avui el senyor Miquel Gilibert, sempre clarivident i pragmàtic, no ha estat gaire fi i es contradiu a ell mateix. Si vol que siguem pragmàtics i anem de cara a barraca, que no ens importi tant l’estètica i tenir sempre la raó (com ell elogia que fa l’enemic), doncs hem d’aprofitar l’oportunitat que ens facilita Rússia per afeblir la Espanya, la UE i posar el cas català a l’escena internacional.

Està clar que el cas Navalny és igual o pitjor que el dels nostres represaliats, i que Rússia és igual o pitjor que Ñ. Però com bé sabem, En política no hi ha amics, el que hi ha són interessos. Juguem les nostres cartes per obtenir els fins desitjats sense que ens importi tant els mitjans.

Salut i República!

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
06.02.2021  ·  11:50

Bon dia. Gràcies pel seu editorial Sr. Partal.

La UE, en la meva opinió, no farà res i per una senzilla raó: els interessos econòmics que suposen el Regne d’Espanya estan per damunt qualsevol altra consideració. El PIB espanyol encara pesa massa dins la UE. “Massa gran per caure”. L’única possibilitat, i és una possibilitat real, és que el Regne d’Espanya faça fallida. Perquè, no ens fem pas trampes al solitari, en aquest baix món (inclòs l’independentista català només de boca) tot es resumeix a una paraula: la butxaca.

Quant a les eleccions, l’elecció, per a mi, és més clara que l’aigua de roca “el que més pupa li faci a la Corte del Reino”. Després, ja veurem… que deia el de l’ONCE.

PERE AMETLLER
PERE AMETLLER
06.02.2021  ·  12:12

Totalment d’acord amb en Miquel Gilibert i en Josep Soler. Són el contrapunt exacte i necessari de la brillant editorial d’avui.

Vicenç Cusi
Vicenç Cusi
06.02.2021  ·  12:13

Magistral editorial. Crec que aquesta anàlisi amb coneixement és un exemple de bon periodisme i valoro moltíssim aquesta visió de tot el contexte com es presenta. Gràcies Sr. Partal i VilaWeb. Una consideració però; entenc dins del contexte de l’article el que es diu en relació al respecte que s’ha de tenir als perillosos i en aquest cas concret que s’exposa, però no com un principi generalitzable. Per desgràcia, en les institucions espanyoles de que depenem, hi ha força personatges perillosos i sinistres ( en podríem nomenar una bona colla de tots els àmbits), que no en mereixen cap de respecte, al contrari, tot el nostre menyspreu i denuncia.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
06.02.2021  ·  12:34

Borrell ha dit allò que la Unió Europea volia sentir.
Víktorovitx Lavrov pot haver obert una petita escletxa contra Espanya però mentre els catalans (inclosos els dels Comuns, PSC i ERC) seguim a les ordres de Madrid ajudant la governabilitat de Espanya, serà difícil guanyar la llibertat de Catalunya.

El relat independentista és poc pedagògic i difícilment guanyarem més adeptes entre els que avorreixen l’independentisme.

Bonifacia Córdoba
Bonifacia Córdoba
06.02.2021  ·  12:48

Cal votar massivament a JUNTS×CAT
ARA MÓLT MÉS QUE MAI

teresa labourdette
teresa labourdette
06.02.2021  ·  13:00

Gràcies Vicent, sí, magistral l’editorial. I m’ha encantat l’afegitó de l’Antoni Mirabent. Visca la República Catalana

Joan Rius
Joan Rius
06.02.2021  ·  13:36

Borrell només pot amb els catalans i amb l’ajuda del poder judicial, la policia del règim i la propaganda manipuladora. Ah! i a més és un mentider compulsiu: quan complirà la promesa de visitar Kossovo?

Carles Matute
Carles Matute
06.02.2021  ·  13:48

Editorial per emmarcar.

El castell de cartes espanyol cada dia s’esfondra més i el clatellot que li ha fotut el ministre Lavrov a l’inútil d’en Borrell ha estat dels que fan història, i el que no entenc és què hi fa encara aquest carallot al front de la diplomàcia europea. Algú que en un càrrec com aquest actua més amb l’estomac que amb el cap no es mereix de ser-hi; em demano quins favors s’estan pagant en tot això.

I tornant al tema d’ahir: Insisteixo que si varem ser capaços d’aguantar el jec d’hòsties que ens varen fotre l’ú d’octubre del 2017 i, tot i així, varen votar més de 2,3 milions de persones, perquè no podem fer-ho ara? Ens estan posant a prova. Espanya segueix amb la seva estratègia d’anar impugnant presidents i eleccions legítimes fins que “no salga lo que yo quiero”; no els hi donem aquest gust.

oriol avila
oriol avila
06.02.2021  ·  14:05

Amb el control de la JEC, el poder judicial, l´administració central, el TC, i totes les armes que te Ñ., es molt de temer que s´ organitzin perqué el President de la Gweneralitat sigui elegit per un nou i escandalós TRIPARTIT !!!
No obstant, per al poble catalá el nou president de la REPUBLICA DE CATALUNYA es ja el MH Carles Puigdemont, i la propera presidenta de la Generalitat Laura Borrás, i aixó ho hem de repetir arreu, sigui el resultat OFICIAL de les eleccions.

Josep Gualló
Josep Gualló
06.02.2021  ·  14:15

VICENT, SEGONS EL MEU CRITERI, ÉS LA LLICÓ MAGISTRAL MÉS IMPORTANT ESCRITA A VilaWebb

Si el sabem aprofitar, el 14-F, podria ser el “momentum”. El meu concepte de saber-ho aprofitar és que JxCat, tingui una majoria molt folgada sobre ERC. Dit d’una altra manera que l’independentisme rupturista, tingués un nombre de vots molt però molt superior a l’independentisme reformista.

Ernest Centellas
Ernest Centellas
06.02.2021  ·  14:17

Impressionant editorial, Vicent!

Jaume Bonet
Jaume Bonet
06.02.2021  ·  14:24

El vot multitudinari no esproduirà perque el desitgem i, certament, amb la quantitt de vot per correu que hi ha hagut i les sospites que això aixeca a molts que sabem quantíssims d’embulls s’hi poden (i probablement s’hi solen) fer, que els independentistes vagen a votar presencialment en massa (els qui ja han votat per correu, si no vaig errat, poden anar a votar presencialment i, quan arribi el seu vot per correu a la mesa, a les 8 del vespre, no l’hi introduiran, perque veuran que ja ha votat, no haurà fet cap embull). A més, per aconseguir que vagen a votar, els més consceinciats haruem de fer molta de feina, de fer arribar per totes les vies possibles, informació sobre les mentides que acostumen a dir els enemics de la veritat, sobre l’espoli fiscal, sobre la persecució de la llengua, sobre les calúmies que tradicionalment esbomben contra els dirigents independentistes quan arriben eleccions, etc. MAterial concret, amb enllaços i/o cites del lloc d’on s’han agafat , n’hi ha molts per interenet (jo acostum a fer servir els de la pàgina No hi ha temps que no torn facebook, i els del youtube OCTUVRE (sic)). Salut per tothom.

Josep Soler
Josep Soler
06.02.2021  ·  14:48

Gràcies Vicent. Una editorial impecable, molt ben explicada i en el meu cas, molt alliçonadora.
Aquestes aportacions tenen entre d’altres virtuts, entendre més a fons la situació que estem vivint, entendre més a fons el desastre que es Espanya i el pitjor, que es viure dins d’un país regit per gent tant incompetent. La llàstima és que molta de la gent que anirà a votar, ho farà sense entendre res de la realitat del país i en consequencia, votaran continuar sent esclaus d’un estat que no els hi aporta altre cosa, que continuar esclaus. En fi, votarem sense cap capteniment, pel partit de MHP Puigdemont. En aquest cas en la persona de la Laura Borràs. Una excel·lent candidata.

Montserrat P.
Montserrat P.
06.02.2021  ·  14:50

Molt bo l’editorial d’avui Sr. Partal.0

Cal votar massivament JuntsXCat.

Sr. O Roig, qui fa propaganda, i deslleial, és ER, que domina TV3 i Catalunya Ràdio i la majoria de mitjans de comunicació.

Belén Solé
Belén Solé
06.02.2021  ·  14:58

Per un cop estic en desacord amb el president Puigdemont: i tant que s’ho mereixen! Massa poc!

Rosa Gispert
Rosa Gispert
06.02.2021  ·  15:09

La Unió Europea s’hi afegirà després si veu que aquí la gent reacciona. De moment hem d’anar fet pinya al costat dels èxits aconseguits per l’exili i demostrar que nosaltres persistim.
Persistim i ens renovem. No només els que es diuen “primàries” n’han fet. Junts també ha fet primàries i els militants han fet el programa electoral i han finançat la campanya.

Malgrat les pors a la infecció i les imposicions judicials de no permetre ajornar unes eleccions (que ells mateixos han imposat condemnant el President Torra per una pancarta), hem d’anar a votar. O precisament per això.

Roser Caminals
Roser Caminals
06.02.2021  ·  16:58

La qüestió en l’incident Borrell no és si Rússia té autoritat moral per condemnar ningú, sinó precisament que posa Rússia i Espanya al mateix nivell.

Menystenir aquestes eleccions perquè són autonòmiques i intervingudes és tancar-se en una perspectiva estreta. L’efecte d’una majoria independentista no serà un govern potent a la Generalitat (ni estalviarà la inhabilitació de Laura Borrás), sinó una constatació a Espanya i Europa que la repressió no ha matat el sobiranisme, que era la seva intenció. La EU és un club d’interessos econòmics, però el degotar constant contra la repressió per part de l’ONU, del ministre belga, ara de Lavrov i de tantes altres fonts, més els veredictes judicials que s’acosten, erosionen la invulnerabilitat espanyola. Es tracta de coordinar aquest desgast amb la mobilització a casa i a l’exili, fins arribar al punt en què el mal de cap que provoca Espanya excedeix els beneficis. No podem negligir cap oportunitat, cap via. Les necessitem totes.

Salut Carbonell
Salut Carbonell
06.02.2021  ·  17:49

Subscric el comentari de Roser Caminals.
No podem desaprofitar cap ocasió per demostrar als catalans “dependentistes” , als del regne que no es cansen de voler-nos assimilar i també al món que els més de dos milions i mig de l’u d’octubre no ens rendirem.

Jordi Torres
Jordi Torres
06.02.2021  ·  18:44

Excel·lent editorial, molt aclaridora. Tot i que aquesta rebrincada diplomàtica potser no anirà més enllà, la UE haurà pres nota del preu que paga per tenir un espanyol ignorant i prepotent com Borrell a exteriors. I és que Espanya es desfà com un terròs de sucre en aigua calenta tan bon punt les seves fronteres (ja siguin mentals o físiques) entren amb contacte amb el món real.

Els pessimistes diran que aquesta picabaralla no canviarà res, que la UE no es mullarà mai pels catalans, o que les eleccions del 14-F no ens alliberaran de l’autonomia encara que guanyem els independentistes, o que les victòries judicials no tenen impacte per sota dels Pirineus, o que per molt que sortim al carrer a manifestar-nos (quan sigui que ho puguem tornar a fer) no aconseguirem mai res… Però totes aquestes coses alhora i sostingudes en el temps, seran les que ens permetran tombar el mur de la intransigència espanyola.

Gaspar Coll
Gaspar Coll
06.02.2021  ·  18:46

Subscric de tot el comentari de Roser Caminals. Afegeixo: no sé si florirà el sembrat al camp ni si tindrem collita, però no podem deixar que ens arrassin la terra i en la facin erma. Ni un vot independentista pot quedar-se a casa!

ramon Feixas
ramon Feixas
06.02.2021  ·  20:17

Crec que hem de valorar com instrueix aquesta editorial a qui es deixa instruir.
Molts polítics espanyols ( i els que parlen llenguatge espanyolista a Catalunya) tenen una expressió molt recurrent i és que no han de rebre lliçons de ningú i menys de l’interlocutor. Sempre penso que si estan incapacitat per rebre lliçons, no poden aprendre. Estem davant una lliçó que potser els hauria de fer adonar que cal aprendre si es pot. Si no s’aprèn quines solucions es poden donar als administrat per la institució d ela que cobren?
Ja alguns anys que veient la disbauxa política europea, ja no diem caòtica ianqui, Rússia, amb tots els seus defectes que ens conten ( o potser no tants. No ho sé),en assumptes de guerra es mostra molt més moderat i només reactiu en casos. No se la veu muntant primaveres bèl·liques, encara que ha de participar de les regles del joc militaristes perquè enlloc de la Coca Cola no li col·loquin una altra cosa a la Plaça roja. Les primaveres poden portar estius de sequera.
L’editorial diu coses interessants per vestir amb un tanga la imatge intuïtiva. No es pot pas dir que sigui presentable per anar gaire a enlloc, però saber mai és sobrer.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
06.02.2021  ·  20:37

Un editorial i una lliçó diplomàtica per emmarcar. Borrell no dona la talla ni de lluny però l’EU tampoc, i triant Borrell ho confirma més e ncara.

JESÚS ESTREMERA
JESÚS ESTREMERA
06.02.2021  ·  20:40

Són aquests editorials els que justifiquen la subscripció a Vilaweb. Tan sols enhorabona!

jaume vall
jaume vall
06.02.2021  ·  20:58

Excel•lent editorial. Es nota que la qüestió russo-soviètica està entre els interessos i especialitats del director.
Coincideixo amb el sentit dels comentaris de S.Melgar, comentari “magnífic, n’hem gaudit”, de J.Bosch “EU, you have …. two problems”, amb el de E. Emo “tots els independentistes hem d’anar a votar, perquè ens contran”, el de N.Coma “l’editorial d’avi és el millor antidepressiu”, d’A.Biada “gràcies pels editorials, són llu enmig de la foscor”. També m’agrada la dosi de realissme de M. Gilibert “Espanya no s’immutarà, són paraules, no fets” És llàstima que sigui l’estat espanyol qui té en la UE el seu primo Zumosol, enlloc ser les nacions i les societats que pateixen la injustícia, qui te l’organització. Però, esclar, ara la UE ja no és referent de benestar social, de valors, sinó només d’economicisme, a roda de la City, Wall Street, o de qualsevol adorador del vedell d’or. Dit això, la UE no és la mesura de la justícia europea. Hem gaudit de la independència judicial i del sentit comú dels escocesos, dels belgues, dels alemanys, ….”so far” (a veure si dels suïssos, també)

I finalment, com no pot ser d’altra manera, estic amb el que proposa en Josep Salart : “Cal votar massivament JxCat”.

Hem d’aconseguir el triplet: Majoria indepe al Parlament, 51% del vot popular en favor independència, Laura Borràs, presidenta de la Generalitat!!!!

Àlvar Manresa
Àlvar Manresa
06.02.2021  ·  21:28

Anem a millor, cal tenir paciència que al final veurem la llum. Hem de ser constants i anar enfrontant espanya al mirall de la seva realitat perquè no es pot sostenir i mes d’hora que tard al regne se li caurà la corona, la transició i els posaran al lloc que els hi pertoca per mèrits propis.
La CEU si vol garanties per a ser el que vol ser, tindrà que entrar a fons en el “cas català” o no serà.
La carrega tècnica que suposa el feixisme i autoritarisme espanyol es una rèmora que contamina els ideals fundacionals i que com hem pogut veure posa pals a les rodes al funcionament del cor de la CEU.
El propi Parlament europeu està sotmès al setge dels espanyols retorçant amb complots, denuncies i aliances, el funcionament normal de aquesta institució.
Tard o d’hora o solucionen el problema català o tindràn que expulsar espanya de la CEU.
Cal seguir treballant des de l’Exili, apuntalant el nostre edifici i contraatacant els atacs retorçats que espanya a portat al cor del Parlament, als tribunals europeus i qualsevol institució que defensi o garanteixi els nostres drets.
No hi ha cap dubte que ja ens hem independitzat d’espanya, ara nomes cal aconseguir l’Independència.

Francesc Gilaberte
Francesc Gilaberte
06.02.2021  ·  22:15

La solució a tot plegat: que l’independentisme voti massivament a JxCat !!*!!

Agustí Delgado
Agustí Delgado
06.02.2021  ·  22:20

A cada porc li ve el seu Sant Martí.

Gerber van
Gerber van
06.02.2021  ·  23:28

Molt bona editorial Vicent. Lleggint aquest article vaig disfrutar cada paraula . Ets un intel.lectual i per això cada dia disfruta la riquesa dels teus articles.

Durant tres anys el vicepresident de la EC, el Frans Timmermans, va mirar cap a l’altre direcció dient que el conflicte Català és un afer intern de l’Estat membre EU Espanya. El Timmermans va ser diplomat holandès en Moscu durant molts anys i per això coneix molt bé com funciona la diplomàcia en Russia. Avui ell mateix també ha pogut a tastar la medicina del seu propi recepta. Veig claríssim que les coses estant canviant a favor la causa nostre.

Sí, tens rao, el món ens està miran, encara no sembla. Espero que no farem el ridícul.

Jaume Riu
Jaume Riu
06.02.2021  ·  23:42

El referent de Rússia en aquest editorial de dissabte, és oportú i erudit.
Tractant-se de Vicent Partal el referent de Rússia és fiable i estimulant.
Parlant de les eleccions de diumenge, no ens interessa pas tant el vot massiu independentista que serveixi per a la construcció d’un govern de la Generalitat autonòmica, sempre intervinguda, sinó per demostrar que el regne d’Espanya arrossega la UE a humiliacions de conseqüències històriques.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes