El combat intel·lectual és el que cal guanyar primer, ara

  • La crisi oberta a Espanya ens obliga a pensar com a nació: sense cap obligació envers ells i només pel que ens interessa a nosaltres i el nostre futur

Vicent Partal
20.12.2022 - 21:40
Actualització: 21.12.2022 - 09:01
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

A casa tinc pocs llibres vells, però guarde els tres volums, en la versió original, de la Història dels moviments nacionalistes d’Antoni Rovira i Virgili. El brillant periodista, que acabà essent diputat d’ERC i president del parlament a l’exili, la va escriure entre el 1912 i el 1914.

Són aquests tres llibres que m’intriguen des de fa molts anys. Perquè Rovira parla de vint-i-dos moviments nacionalistes que al començament del segle XX lluitaven per la independència. Finlàndia, Polònia, Ucraïna, Slesvig, Alsàcia, Flandes i Lituània, per exemple, són els reportatges que ocupen el volum primer. I perquè rellegir-los té sempre un regust agredolç, car restes obligat a comprovar que en aquests més de cent anys que han passat la gran majoria de les situacions que Rovira retratava s’han resolt, gràcies a la proclamació d’estats independents. I no és que siguem els únics nosaltres, però els catalans –i és interessant de comprovar que els bascs també– som dels pocs que érem a les llistes d’aspirants sense fortuna el 1912 i hi continuem essent encara el 2022. Per què?

Hi he pensat molt, sobre aquesta pregunta: per què? Com és que nosaltres no hem estat capaços de fer allò que han fet gairebé tots els pobles europeus? I, encara, que és la mateixa pregunta però des d’un altre punt de vista: com és que Espanya és pràcticament l’únic estat que ha aconseguit d’evitar les independències en territori europeu –en territori africà ja és tota una altra història?

La conclusió a què he arribat és que això ha passat, simplement, perquè l’independentisme català ha estat un moviment intel·lectual pràcticament inexistent fins ara, sense capacitat real de combatre ni l’autonomisme ni l’estat. Els catalans som un poble molt tou respecte de nosaltres mateixos, gens enèrgics. I, llegint els capítols que Rovira dedica als altres pobles, es fa evident que nosaltres hem tingut massa Bismarcks i massa pocs Bolívars i que generalment hem fet la tria equivocada. Fins ara. Equivocada va ser la tria que van fer els qui van renunciar a proposar al president Wilson la independència, pensant que amb l’autonomia n’hi havia prou per a assegurar la nostra supervivència. Equivocada va ser la tria que va fer el president Macià quan va renunciar a la independència per consolidar una república espanyola que al cap de quatre dies ja ficava el govern de la Generalitat a la presó. Equivocada va ser la tria que va fer l’Assemblea de Catalunya i la immensa majoria dels partits polítics quan es van afegir a la reforma del franquisme, mort Franco, en compte de trencar amb l’estat proclamant la independència quan més comprensible era per a qualsevol país del món: mort el dictador.

Evidentment, la violència permanent desencadenada per Espanya també hi té a veure, és clar que sí. Però sobretot falla una cosa molt íntima en nosaltres mateixos: no ens sabem veure a nosaltres sols com a nació. Diem que som una nació però no ens comportem com una nació. No ens comportem com les nacions de debò que retrata Rovira i Virgili. No ens sabem –o potser ja hauré de dir que no ens sabíem– afirmar només per allò que som, sense necessitat de ser res més que allò que som. I aquesta és una enorme batalla intel·lectual prèvia a qualsevol batalla política que vulguem dur a terme i per la qual lluite de fa dècades: la feblesa dels catalans està en el pensament.

Però és precisament això que, amb una alegria prudent, veig que va canviant substancialment i accelerada. Perquè tot això que ens passa d’ençà de la sentència de l’estatut del 2010 és evident que té un gran impacte en el pensament de la nostra gent i aclareix tot allò que no s’ha aclarit en un segle. I perquè, respecte del 1978, respecte del 1931 i respecte de qualsevol altre precedent, avui hi ha un parell de coses que són molt diferents.

Una, la més important, és l’existència d’una massa de separatistes –deixeu-me fer servir el clàssic per un dia– que no té comparació amb res que hagués existit abans als Països Catalans. I són faves comptades. Aquesta massa, de la qual segurament vós, lector, i jo mateix formem part, no existia el 1978, evidentment. Però tampoc no existia el 1931 de Francesc Macià, quan ERC era més federalista que pas independentista. I no parle tan sols en termes polítics, sinó sentimentals, que són molt més durs i eficaços encara. Parle d’aquesta part de la població catalana que ha esdevingut rotundament antiespanyola, visceralment antiespanyola i inassimilable. Parle de tanta gent que està sentimentalment i de manera definitiva en guerra amb tot allò que Espanya significa. I que, si bé pot estar confusa, fatigada o desorientada, emprenyada i tot, ja no farà marxa enrere, ja no la podran recuperar mai els espanyols

I l’altra cosa que ens fa diferents és precisament això que vivim aquests dies: l’hecatombe institucional espanyola, el col·lapse. El 1931 o el 1975 el separatisme intel·lectual era molt minoritari, però, perquè passàs allò que va passar, també hi va influir molt el fet que, en tots dos casos, fer anar el catalanisme de bracet d’un dels dos bàndols espanyols significava millores immediates en la vida diària: la república en un cas, l’eixida més o menys suau de la dictadura en l’altre. Però ara no. Ara Espanya no pot presentar cap al·licient creïble o coherent per a convèncer-nos que és important ajudar una de les dues Espanyes a imposar-se a l’altra.

I sí, ja ho sé i és veritat que els qui se’n van de l’independentisme apel·len i apel·laran encara a la vella cantarella de sempre, a tot allò que hem d’ajudar els bons espanyols contra els espanyols dolents, com si els bons en qüestió no fossen tan dolents com els dolents. Segurament, tal com van les coses, aquesta xerrameca és inevitable, però constate que avui ja cau sense fer cap efecte sobre molta, moltíssima gent. I pose només d’exemple aquesta enquesta que publiquem avui, en què diverses personalitats de l’independentisme opinen sobre què cal fer arran d’això que passa a Madrid: l’escepticisme sobre el fet que per a nosaltres tinga gens d’interès donar suport a ningú és ben majoritari.

Ho he dit abans i vull insistir-hi per acabar: la feblesa dels catalans ha estat històricament en el pensament. I per això avui és tan important de guanyar sobretot el combat intel·lectual. Tan sols si pensem com una nació podem actuar com una nació. Que és la cosa que veig amb els meus ulls que fa més gent que mai en la història –siguen on siguen els nostres polítics maldestres.

 

A VilaWeb us demostrem cada dia la nostra independència i la nostra capacitat crítica, el rigor a parlar de les coses. És la nostra feina i la fem de gust. Però necessitem el vostre suport per a continuar existint i treballant. Necessitem que ens ajudeu fent-vos subscriptors del diari, en aquesta pàgina. Gràcies.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
20.12.2022  ·  22:01

Tant de bo tingués raó. Ho vull veure, jo.

Josep Sivillà
Josep Sivillà
20.12.2022  ·  22:20

Si. I jo també soc un d’aquests que he entès que res de bo i important ens vindrà d’Espanya. Doncs volen per a nosaltres el contrari del què necessitem.
No hi ha cap altre solució per els catalans que decidim nosaltres sols cada una de les nostres decisions.
I aquesta lluita l’hem de fer amb la màxima determinació i fortalesa. Doncs no tindrà res de fàcil.

Albert Pérez
Albert Pérez
20.12.2022  ·  22:23

Des de Santa Coloma estant (la de Gramenet) som uns quants, dispersos, potser versos lliures i, ai làs, per un cop que hi hauria un candidat “nacionalista” a les municipals amb possibilitats, no el votarem pas, en Rufián, els independentistes de debò d’aquests barris coneixem molt bé com les gasten els espanyols quan entren a casa i comanden la cuina. En el nostre cas el règim municipal del PSOE que ara demana ajudar a maquillar “Esquerra”.

Marc Mateos
Marc Mateos
20.12.2022  ·  22:31

Espanya ens ha anat acorralant i empentant contra la paret i, per tant, no queda res més que anar-hi amb tot cap endavant.
No hi ha cap altra sortida.
Els tripijocs espanyols ja ens els coneixem tots del dret i del revés.
Donec perficiam!
Visca Catalunya Lliure!!!
//*//

Albert Beltran
Albert Beltran
20.12.2022  ·  23:01

Formo part d’aquesta gent que està sentimentalment i de manera definitiva en guerra amb tot allò que Espanya significa. Tanmateix, no estic confús, ni fatigat ni desorientat, només emprenyat i no penso fer marxa enrere. Gràcies Vicenç pel teu editorial.

Josep m Uribe-echevarria
Josep m Uribe-echevarria
20.12.2022  ·  23:08

Jo soc un dels que han esdevingut rotundament antiespanyols,visceralment antiespanyols i inassimilable.I si,efectivament,estic sentimentalment i de manera definitiva en guerra amb tot allò que Espanya significa.

Antoni Roca
Antoni Roca
20.12.2022  ·  23:13

No record haver llegit en cap lloc una afirmació tan contundent com aquesta: “[diran que] hem d’ajudar els bons espanyols contra els espanyols dolents, com si els bons en qüestió no fossen tan dolents com els dolents”.

joan rovira
joan rovira
20.12.2022  ·  23:18

Es tracta d’un canvi important de la percepció col•lectiva fins ara controlada de manera majoritària per l’acadèmia i la premsa; que no ha estat capaç d’adonar-se que la intenció de les generacions del 1931, 1978 i 2017 coincideixen en l’alliberament col•lectiu.

Perquè s’han aprofitat del fet que la percepció humana és (lineal); però, actualment el progrés tecnològic és (exponencial) i les ments alliberades, naturals i poc contaminades pel format dominant, per sorpresa de l’acadèmia i la premsa, ho practiquen, també, ara.

Ho comentava a l’article de n’Andreu Barnils del diumenge: ¿Com arxiva cadascú els documents o pensaments personals: en lleixes horitzontals o en piles verticals? La diferència objectual o mental és significativa en tant que la primera és lineal i l’altra exponencial.

Malauradament, el relat majoritari de l’acadèmia i la premsa encara és diacrònic, pàgina rere pàgina, esmicolant els fets col.lectius en anècdotes; quan la visió del conjunt alliberat és exponencial que permet, sense perdre la sincronia, una visió generacional.

Recordar, una vegada més, que un cop guanyada l’autodeterminació del Primer d’Octubre (fase 1) estem transitant per la descolonització (fase 2) o descodificació del format colonial de les institucions, partits i col•legis professionals que retarden la construcció del nou estat (fase 3).

Jaume Riu
Jaume Riu
20.12.2022  ·  23:52

SEPARATISTES JA IRREVERSIBLES
Amb l’esquer de poder governar, fa gairebé 45 anys tots el partits polítics es van avenir a blanquejar la monarquia instaurada pel dictador, i no ho va fer la immensa majoria dels partits polítics com diu Partal, sinó tots.
Encara en vida de Franco, l’Assemblea de Catalunya es va fundar aquell 7 de novembre de 1971 com una plataforma de tots els lideratges antifranquistes, i ens va seduir com si fos l’aposta pel cavall guanyador, però es va disoldre també fa 45 anys perquè encara no teníem prou força intel·lectual i molts es van creure allò del peix al cove.
Però amb més de quatre dècades de perspectiva, ja hem comprovat la pobresa intel·lectual de la política de partits -de tot els partits blanquejadors-, ja hem comprovat la buidor de la Casa Reial completament innecessària, hem comprovat l’ofec de l’economia extractiva del regne d’Espanya que augmenta les diferències socials, hem comprovat el genocidi cultural que pateix Catalunya i, sobretot, després del judici al TS i les intervencions del Tribunal Constitucional per rectificar allò que aprova el Parlament, ens hem carregat de raons per fer el combat intel·lectual reforçat amb milions de separatistes ja irreversibles.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
20.12.2022  ·  23:57

“com si els bons en qüestió no fossen tan dolents com els dolents”. Ja que hem de reforçar el nostres recursos inteľlectuals, cosa que comparteixo, em sembla equivocada aquesta afirmació.
Un dels nostres defectes inteľlectuals és el de simplificar coses que no poden ser simplificades perquè la idea d’estat sobirà és complexa.
Assenyalar a bons i dolents també és una simplificació molt nostrada. No debades som hereus del pensament inquisitorial.
Al meu entendre aquesta és la via de pensament que ens coľloca històricament en inferioritat: com que no som capaços de construir-nos sols passem les responsabilitats a uns “espanyols” genèrics que són impersonals.
Com que no dediquem temps a la nostra construcció, quan ve la primera ventada ens arraulim en el federalisme o en el peix al cove.
Un estat és una cosa seriosa i, sobretot, pròpia. Fins que no ho entenguem, navegarem: emprenyats sí però despistats i impotents.

LEANDRE COLL
LEANDRE COLL
21.12.2022  ·  00:01

es hora de començar-nos-ho a creure, si no tenim fe en naltros i les nostres forces intelectuals, no ens fem respectar i així ens menystindran sempre !
hem de saber que tot està en ser més contundents i convençuts que “pràctics” ….rès de peix al cova i rés d’engrunes ….TOT EL PA I TOTE LA CROSTA !!!

Anna Linares
Anna Linares
21.12.2022  ·  00:07

Magnífic Editorial, pot ser si que la mentalitat dels catalans està canviant, però només tenim entrebancs i Espanya pels motius que siguin ha aconseguit desunir el moviment independentista, i ara estem en guerres fraticides entre nosaltres i difícilment ens posarem d’acord si arriba el momentum per compartir estratègies, i els anys van passant i les generacions d’avís independentistes estem veient amb tristesa que no tindrem el goig de veura la República catalana!

Jordi Parera
Jordi Parera
21.12.2022  ·  00:20

no s’ha de caure en el parany de poli bo poli dolent, son clavats! avui tant eva granados com asens deien que re que aixo que passa ara no te res a veure amb el que ha passat contra el parlament de catalunya els ultims anys. ni aigua, com pitjor millor a viam si aixi despertem.

Jesús Albiol
Jesús Albiol
21.12.2022  ·  00:21

És obvi que quan veus clara una cosa, no es pot fer marxa enrere sense autoenganyar-se. Ara mateix ja som molts que hem vist l’Estat tal com és i ha estat respecte Catalunya: etnicista, abusiu, espoliador, antidemocràtic, autoritari i injust.
Per això ja no ens sentim afectats mentalment pel que passa als centres de poder estatal. Estem a 155 milions any llum!!!!

Ramon Perera
Ramon Perera
21.12.2022  ·  01:25

No recordo on he llegit l’observació de que si els membres ‘progressistes’ del TC realment volien aturar el cop de la dreta, en tenien prou amb marxar de la reunió i el TC quedaria paralitzat per manca de quòrum. Com que s’han quedat i han acceptar de votar, es fa evident que simplement han jugat a fer el paperot.

No estic d’acord amb alguns aspectes de l’editorial d’avui, però sí que ho estic amb la idea principal, “guanyar sobretot el combat intel·lectual.”
Aquí hauria de jugar un paper important una versió actualitzada i adaptada a la nostra situació de la noció ‘intel·liguèntsia’.
[https://ca.wikipedia.org/wiki/Intel·liguèntsia]
Tenim un gruix important de gent preparada intel·lectualment en diferents àmbits del pensament, però pocs d’ells tenen clara i assumida la noció de PPCC, cosa que implica la defensa de la independència del nostre país.
Esperem que aquest grup s’estigui fent més nombrós.

Albert Ventura
Albert Ventura
21.12.2022  ·  01:45

Si no vol dir separatistes ho te molt facil, digui’ns patriotes, una paraula que no se perque no es fa servir mes.

Sílvia Fortuny
Sílvia Fortuny
21.12.2022  ·  07:33

Bon dia. Ja fa bé de dir: “alegria prudent”, tot i així l’article d’avui li compro,

Agustí Delgado
Agustí Delgado
21.12.2022  ·  07:49

Mentre tinguem ERC enlairant l’Espanya “bona”, continuarem nodrint la nostra feblesa.

pep gaya
pep gaya
21.12.2022  ·  07:50

Jo ja visc independentment en els meus hàbits quotidians i. encara que el col.lectiu nostrat es veu influenciat pel nostre oest peninsular -i de quina manera!-, ja passo olímpicament dels occidentals propriament dits, i que em perdonin els portuguessos, i dels pro occidentals de casa nostra que són els pitjors. Viure en català és el millor que hi ha. I la meva joia és gran. Crec que aquest tarannà ens allibera i ens fa diferents, en la línia mental que demana l’editorial, per altra banda excel.lent.

Belén Solé
Belén Solé
21.12.2022  ·  08:00

L’1 d’octubre ens va obrir els ulls a molta gent. Quan vam veure com ens maltractaven tot es va fer molt clar. Aquell dia vaig trencar definitivament amb Espanya.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
21.12.2022  ·  08:27

Ja tocava pensar en què fem i deixar estar al veí. 1r.Dimissió dels dirigents imposats amb el 155. 2n.Eleccions amb un únic punt:DUI i 3r Investidura del nostre MHP Carles Puigdemont.

Pep Agulló
Pep Agulló
21.12.2022  ·  08:33

DE LES TRES AFIRMACIONS…

“l’independentisme català ha estat un moviment intel·lectual pràcticament inexistent”

“no ens sabem veure a nosaltres sols com a nació”

“la feblesa dels catalans ha estat històricament en el pensament.”

La primera es pot demostrar amb dades, les altres dues, una és inconcreta caldria definir-la i l’altra generalista, psicologista i ahistòrica, com si tinguéssim una identitat col·lectiva i un tarannà immutable al llarg de la història…

Però en tot cas, un bon punt de partida per a la discussió perquè expressa idees que sense anar al fons en són una conseqüència.

¿Si aquestes són les respostes (les evidències d’en Vicent), quines preguntes ens haurien de fer per anar a l’arrel?

Carles Serra
Carles Serra
21.12.2022  ·  08:36

Gràcies Vicent per la magnífica editorial, que retrata la realitat de la societat catalana i evidentment són el reflexe dels polítics/partits que tenim.
300 anys seguint se’n una colònia d’aquesta espaÑa que ens roba, ens reprimeix i fa el genocidi de la nostra cultura i llengua, demostrà que el problema és dels catalanets, ep!!! i catalanetes.
Poses d’exemple de l’error d’en Macià de confiar amb els espanyols, ja em diràs Vicent, que va fer en Companys i en Tarradellas, com exemple més recent aquest Judes de Junqueres i tot el seu entorn d’ER, col.laboracionistes i apalancadors d’aquesta putrefacte i corrupte espaÑa; però el drama Vicent és que hi ha una part d’aquesta societat “catalana” que per més despropòsit i cinisme és defineixen independentistes i els vota, ja no dic d’aquest que viuen del partit/sistema, aquest com aquesta Forcadell (tela telita lo que ha resultat aquesta “independentista” ) i així la llista de catalanets i catalanetes és d’una cinisme i immoralitat immensa; aquesta realitat Vicent és el motiu que portem 300 anys de colonització i espera.
Gràcies Sr. Albert López pel seu comentari; però Santa Coloma de Gramene, no deixar d’ésser l’exemple dels pobles que composen el cinturó de Barcelona, dit antigament cinturon rojo, s’havien deixat de dir cinturon rojo y gualda; aquesta és també una part de la societat nyorda i franquista que ens han imposat.

Jordi Sanarau
Jordi Sanarau
21.12.2022  ·  08:38

M’obliguen administrativament a ser espanyol. L’única pena que tinc.
I si subscric totalment l’article i la gran majoria d’opinions de les lectores.
No defallim!!

Carles Ortiz
Carles Ortiz
21.12.2022  ·  08:38

Com vols que els catalans tinguem un pensament nacional fort i ens comportem com una nació si no tenim història? Si la història dels catalans ens l’ha explicada sempre l’estat espanyol amb allò de, “América descubrió Colón, por Castilla y León”.
I quan algú intenta redescobrir la nostra història és menyspreat, ridiculitzar, insultat, bandejat, aïllat i atacat per terra mar i aire pels mateixos catalans. Digui’m senyor Partal, com vol que així ens comportem com una nació?

Joan Cuscó
Joan Cuscó
21.12.2022  ·  09:03

La majoria d’espanyols se senten españols.
En canvi a Catalunya, a causa de diversos factors històrics i demogràfics, molts ciutadans que hi viuen no se senten catalans.
I aquest fet és un impediment per aconseguir la independència, tenint en compte l’interès frenètic de molts partits per captar vots.

Xavier Mendez
Xavier Mendez
21.12.2022  ·  09:15

Completament d’acord amb Albert Beltran.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
21.12.2022  ·  09:48

Cert, de vegades he pensat que manca sang als catalans.
Aquesta punta depredadora que tenen de mena la majoria d’espanyols.

Sentir-se català ideològicament no és fàcil. Encara més, avui dia és una decisió pràcticament individual, no de recolzament del col·lectiu.

S’em trenca l’ànima quan veig catalanoparlants adreçar-se en castellà a dependents de botigues o súpers, infermers, metges, etc., sense ni intentar mantenir la llengua pròpia, i aquests dependents, que saben català, iniciar sempre la conversa en castellà.
I això fins i tot havent vist com jo mateix, davant d’ells, li parlava en català, i em responia en català, o si més no, m’entenia.
On és la conciència de ser català?
Potser és que 300 anys de repressió espanyola han fet una mena de selecció natural fent fora als falcons i deixant els coloms?

Qui és català?
Abans es deia que català és qui viu i treballa a Catalunya.
Però avui dia hi ha molt anticatalà que viu i treballa a Catalunya.

El jovent, culpo a les administracions i als mitjans de comunicació suposadament catalans per omissió del seu deure de fer i mantenir el País, està avui dia menys vinculat a la llengua i cultura catalanes que fa 30 anys.
El futur, si no es fa un cop de timó radical i sense concessions, no serà català. I a aquest futur no català està contribuint, malauradament, la submissió espanyolista de la ER del Gran Botifler Oriol Junqueras que va enganyar el 14-F a independentistes honestos amb les seves proclames. Ara ja s’han llevat la màscara, però tenen els mitjans de comunicació, subvencionats per ells, de la seva banda per a intentar entabanar a votants poc crítics. No parlo dels de la seva menjadora i familiars.

Moltes vegades he pensat en el procés d’independència dels Estats Units d’Amèrica. Va ser fet majoritàriament per anglesos migrats i en contra de la seva City. Es sentien americans no anglesos.
Perquè és tan difícil que una majoria de nou vinguts se sentin primer de tot catalans?
Potser perquè, com diu el Sr. Partal, ha mancat alimentar aquesta conciència, especialment pels catalans autòctons. Només per pur egoisme personal, si vius a Catalunya, sigui d’on siguis, voldràs que els teus recursos es dediquin a la teva família, no per a alimentar a uns elements colonitzadors i xucladors que estan a 600 Km.

No he nascut a Catalunya, però parlo i escric en català, i estic més convençut que molts suposadament amb 8 cognoms catalans.

Carles Blas
Carles Blas
21.12.2022  ·  09:54

Només serem independents el dia que un partit amb prou força comenci a dir que a mes de sortir d’Espanya hem de sortir de l’unio europea. Jo vull una Catalunya independent per poder viure segons uns principis que no es respecten en cap dels dos territoris.

Jordi Torres
Jordi Torres
21.12.2022  ·  10:12

Molt bona editorial, jo també m’identifico com a inassimilable. És lògic que, després de tanta violència i humiliacions continuades com hem patit des de l’espanyolitat i d’haver constatat que només ens volen que mal, els independentistes ens separarem emocionalment i intel·lectual de qui ens maltracta. Només faltaria. El que no és normal és això que fan els polítics dits independentistes, però, és clar, ells volen treure un rèdit de tot això i, per tant, formen part del problema.

Amb el que no estic d’acord Vicent és amb això altre que dius:

“I l’altra cosa que ens fa diferents és precisament això que vivim aquests dies: l’hecatombe institucional espanyola, el col·lapse.”

No confio gens que aquesta nova “crisi espanyola” sigui el preludi de cap hecatombe ni de cap col·lapse. De fet, afegir l’adjectiu “espanyol” al darrere d’un substantiu acostuma a ser garantia d’una rebaixa del seu significat. Els espanyols són molt teatrals, els hi encanta posar el crit al cel per qualsevol cosa, donar-se cops al pit i fer escarafalls, però a l’hora de la veritat, res de res. Faran créixer el suflé (aquest sí que ho és) de la crisi institucional fins que algun manaire europeu els hi toqui el crostó. Quan això passi, es posaran d’acord en qüestió d’hores.

Ja va passar quan van acordar modificar per via d’urgència i amb nocturnitat la seva sacrosanta constitució per a garantir l’estabilitat pressupostària, que traduït a l’espanyol ve a dir que Espanya no pogués continuar malgastant sense límit els quartos comunitaris. Europa els va amenaçar amb una intervenció i allà que van córrer tots, bolígraf en mà, a signar el que els hi posessin al davant. Si aquesta “crisi espanyola” fa que trontolli massa la credibilitat de la justícia a la Unió Europea, hi haurà trucadeta i la crisi s’arreglarà de la nit al dia.

Víctor Torguet
Víctor Torguet
21.12.2022  ·  10:22

Sí Vicent, jo també estic molt convençut que el conjunt d’Irreductibles Indepes som un nombre força gran de Catalans (i no tan sols del Principat, n’hi ha un grapadet creixent també a la resta dels Països Catalans).
Però el nostre món avui és molt diferent al de fa més de 100 anys.

Actualment, la capacitat de comunicació i d’organització al marge dels canals controlats pel Sistema, així com l’evidencia contrastada que no hi ha futur a dins del cadàver espanyol junt amb un nivell cultural i d’independència intel·lectual personal superiors als d’inici del S. XX, fa que hagi crescut moltíssim la comunicat d’Irreductibles.

Però aquests mateixos factors que han contribuït a generar el nucli dur actual de l’Independentisme també juguen en contra nostre: la manipulació dels mitjans de comunicació, del relat i de l’estat d’ànim col·lectiu per part de partits i entitats fake-indepes, a més del conformisme narcotitzant de bona part de la població en que la por a perdre part del que té és més gran que el desig d’alliberament com a nació (la capacitat repressiva d’espanya és il·limitada…) actuen com a topall en el progrés irreversible cap a la Independència.

El que a Catalunya hi hagi una prosperitat superior al de la resta d’espanya actua tant a favor com en contra. Fins que no veiem la immensa major part de la majoria Indepe de Catalans que a mitjà i llarg termini la nostra vinculació a espanya no porta més que a la misèria material i existencial, no farem més que agonitzar amb aquest tarannà tan Català (com inútil).
Desprès de més de tres segles d’opressió, violència i repressió, la majoria dels Catalans ja no sabem lluitar, estem acovardits i preferim auto-enganyar-nos a fer passes al front.

Aprofitem aquest nucli d’Irreductibles i organitzem-nos. Deixem de queixar-nos, de somiar… i passem a l’acció. Tanquem una estratègia i un pla d’alliberament realista. Construïm una plataforma transversal, única i lliure de partits i polítics professionals que representi el Poble Català. Fem ús de la Història i de les lliçons apresses aquests darrers anys. Bastim xarxes de confiança i un lideratge distribuït i compromès (amb persones honestes, amb currículum independent dels actors fake-indepes i disposades a lluitar i patir). Aprofitem les tecnologies i tècniques de comunicació i organització del S.XXI. Aixequem-nos del sofà !!! Tornem a la Lluita (no violenta) !!!
Som prou gent per fer-ho.

Passem de l’Independentisme Intel·lectual al de l’Acció !!!

Llista Cívica ja !!!
(o llistes / agrupacions d’electors sortides de la nova Organització Independentista del Poble en la forma guanyadora que acabi tenint i en el moment oportú…)

Salvador Aregall
Salvador Aregall
21.12.2022  ·  11:12

La reflexió que hi ha implícita en l’Editorial d’avui és la mare dels ous i l’explicació del que ens ha passat i probablement ens passarà. España va ser una dictadura monàrquica fins la primera constitució al 1812. En aquella guerra dita d’independència, però en realitat guerra civil, no tothom veia malament l’ocupació francesa i l’enderrocament de la monarquia espanyola, els lliberals. Recordem que Catalunya va ser annexionada a l’imperi francès com una província, respectant les lleis i la llengua catalana. Les dues espanyes han existit però només la monàrquica és la que ha guanyat sempre. El cas català és molt complex, és la regió d’Espanya més industrialitzada i això vol dir una patronal molt potent, rica i fortament relacionada amb el poder. També vol dir una classe treballadora molt nombrosa que en molt bona part ha vingut de terres espanyoles fugint de la fam. Aquest immigrants, que van arribar al nostre país només amb la roba que duien posada, veien els catalans encarnats en els contramestres de les fàbriques –que duien pistoles- i els amos que vivien en xalets esplèndids mentre ells s’havien construït barraques al riu havent de pagar a l’església el tribut per treballar els diumenges, es van incorporar fàcilment a les files del comunisme i l’anarquisme. Podríem posar molts més exemples que il·lustrarien el perquè l’esquerra catalana ha estat i és anticatalanista i, en conseqüència, perquè el moviment intel·lectual independentista ha estat pràcticament inexistent. La lluita antifranquista la va liderar el PSUC i a la primera manifestació massiva de l’onze de setembre -1977- no es va demanar la independència, recordem-ho. En el subconscient de l’esquerra catalana hi ha la Lliga i CDC com a icones del catalanisme. Per altra banda tenim Espanya que és un país que ha construït un centralisme ferotge on tot comença i acaba a Madrid però que per mantenir aquesta organització antinatural i antieconòmica necessita extreure tot el possible de la perifèria. Catalunya és el 20% del PIB espanyol. Ja està tot dit. Com podem canviar la mentalitat dels nostres compatriotes, fills i nets de “los Santos inocentes”?
.

Jordi Alou
Jordi Alou
21.12.2022  ·  12:02

L’il·luminat català que encara esta convençut que l´Ímperi Residual Castella renunciarà a tenir controlat el seu vassall Ñ. Sense consciencia que tots plegats son submisos Ñols i Catalans. La historia castellana certifica que el seu comportament brutal a anat en contra de tots. Els piolins van atacar tan els independents com els unionistes això es actual i així la marca ja la van posar fa mes de 300

josep ortinez
josep ortinez
21.12.2022  ·  13:03

Ni l’aigua és tant clara.

teresa nebot
teresa nebot
21.12.2022  ·  13:08

Enhorabuena y gracias. Me alegra ver que los independentistas seguimos ahi .Cosa que he comprobado en mi persona ,molesta enormemente , Coincido que debia fomentarse el tema intelectual. Que personas como eusted que creemos en la independencia deberían liderar no otros que no creen en ella aunque de cara a sus votantes que si lo son,hacen el paripe. Yo creo y me gusta Catalunya como nación. Y se que se podría conseguir muchas mejoras si pudiese actuar sin cortapisas. Pero necesitamos aqui nuevos lideres que si defiendn nuestrs intereses. Yo en 2018 traje mis sociedades aqui en contra de los que se las llevaron y dicen que ellos aman Catalunya

PEPE PEDREGAL
PEPE PEDREGAL
21.12.2022  ·  13:10

Vicent Partal, genial a la seva editorial. Com a independentista estic preparat per a l’embat intel·lectual, polític i social.

Joan Josep Ozcariz
Joan Josep Ozcariz
21.12.2022  ·  13:59

Tenim molts obstacles al davant que cal superar per aconseguir el gran objectiu:
– La globalització i l’internet arraconen el català i la nostra cultura
– Com que no tenim prou mentalitat de nació no defensem amb prou força la nostra llengua i cedim al idioma de l’imperi per evitar problemes
– Els nouvinguts cada vegada en són mes, i aviat aprenen que el català és totalment prescindible social i laboralment, així que no fan cap esforç per aprendre’l.
– Els colons espanyols prefereixen patir la manca d’inversió de l’estat abans que renunciar al plaer que els dona considerar-se súbdits del gran imperi espanyol.

Sabrem i podrem superar aquests ? Tenim prou voluntat i recursos?

Mònica Vidal
Mònica Vidal
21.12.2022  ·  14:16

No només no em sento espanyola, sinó que me’n dono profunda vergonya de que algú pugui pensar que ho soc. A classe, si m’he de referir a la història de ñ, utilitzo el menys dolorós eufemisme “península ibèrica” amb la intenció de canviar geografia x estat. Però els polítics no ens acompanyen. Rufián ja ho ha deixat clar: no deixaran a Sánchez a l’estacada. A L’estacada. I per què no?

NIL MALET
NIL MALET
21.12.2022  ·  14:32

Avui sí Vicent. Un 10.

Daniel Mir
Daniel Mir
21.12.2022  ·  14:33

Cal un nou moviment intel·lectual que ens porti una nova consciencia de nació, semblant al que hi va haver als anys ’60 on amb La Nova Cançó, Els Setze Jutges, La Trinca i tants d’altres ens van donar una nova consciencia nacional. L’1-O diria que va ser fruit d’aquells esforços.

Cal que s’ens il·lusioni novament presentant-nos el país que podem ser; un país modern, on, amb els nostres recursos podem fer que, no tant sols tinguem treball per tothom sinó que la gent que tenim fora vulguin tornar per que aquí es guanyarien millor la vida. Que tindrem una sanitat que sigui la enveja d’arreu. Un ensenyament com hem tingut adés, que va marcar pautes docents. Un funcionariat efectiu. Una xarxa de comunicacions puntera al mon. Xarxes de transport públic… etc… etc. Que il·lusioni no sols als que ja ho estem, sinó que il·lusioni també als escèptics.

Sols la il·lusió farà moure al poble.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
21.12.2022  ·  15:06

Com que parlem que cal guanyar primer el combat intel·lectual jo proposaria erradicar d’una vegada per sempre, una mentida que està molt asseguda en l’inconscient de molts independentistes, avui mateix algú comentarista hi fa referència: “Espanya ha aconseguit desunir el moviment independentista”, “el moviment independentista està desunit”.

Això és una mentida. Espanya no ha aconseguit desunir el moviment independentista. Espanya ha aconseguit desunir els partits polítics que s’autoanomenen independentistes. Els independentistes, nosaltres, que venim d’horitzons diversos, ho tenim clar: considerem que Catalunya només té futur a curt terme si assolim la independència perquè el nostre problema per ser nosaltres mateixos s’anomena Espanya.

Que els partits polítics estén dividits no és cap notícia, fa part de l’ADN del mateix sistema de partits.

Caldria canviar de marc intel·lectual i començar a creure que no els necessitem. Si no ho fem, ens menjaran, manejaran i manipularan una vegada darrere l’altra.

No som, o no hauríem de ser, esclaus dels interessos partidistes i mesquins dels partits.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
21.12.2022  ·  15:11

1) Ens pot ajudar el fet objectiu que la Unidad de España és un dogma tan buit que ningú no pot argumentar-lo. No serveix. És inútil. Mentre que d’arguments per a la independència, útils en el nostre dia a dia, n’hi ha milions.
2) Sempre diré que per a tenir un país intel·lectualment fort necessitem unes indústries culturals de primera. Just el que no hi ha: enlloc d’empresaris intel·ligents i amb visió, tenim aficionats sense criteri que no fan ni deixen fer. I o ho canviem, o sempre semblarem un país manipulable i “amateur”.

Roser Caminals
Roser Caminals
21.12.2022  ·  15:14

La feblesa dels catalans pot estar al pensament però també està al seu benestar material. Molts països que s’han separat eren més pobres que l’estat matriu (Noruega, Eslovàquia, etc). Catalunya, per contra, és de les autonomies més riques d’Espanya. La gent està més disposada a lluitar pels guanys materials que per la llengua i la cultura.

Josep Soler
Josep Soler
21.12.2022  ·  16:01

Comparteixo l’editorial i especialment el sentiment de tots els que manifesten haver trencat politica i emocionalment amb Espanya.
Aquesta actitud la practico desde finals de setembre-Octubre de 2017 i a no ser que un dia siguem independents i obviament estiguem vius, no la penso pas canviar.
Europa I la resta de mon te masses coses imteressants i importants per veure, com
per adelerar res d’un pais que ens odia, ens vol mal i a sobre te per costum maltractant-nos amb sanya.
Amb tot he de dir que en enteriors visites
a aquest pais i a diferencia de molts companys d’excursió, mai vaig trapitjar llocs tant significats com “El Valle de los Caidos”, ” El Alcazar de Toledo” o “el Palacio de el Pardo”.
Ja aleshores mentrava la sensacio de sentir-me massa comparsa, de les seves essencies patries.

Mercè ariza
Mercè ariza
21.12.2022  ·  16:37

El qu´hem de fer es estar preparats a fer-ho per quan es digui !are ! ho tenim mes aprop del qu´ens pensem

Tomas Pérez
Tomas Pérez
21.12.2022  ·  17:48

Com diu un Partal agut, clar i concís recordant el mestre Rovira i Virgili, certament som una nació, però no ens comportem com una nació. Per què?. Doncs perquè mentre no hi pensem amb i per a nosaltres mateixos, no hi podrem ser independents i aquesta és la nostra feblesa com a catalans com bé diu l’editorial. I ara som davant un “momentum”, cal pensar fredament amb independència i determinació.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
21.12.2022  ·  18:22

Arribe tard, però vull pujar ral carro dels opinants Espanya és pitjor que un mal negoci per a nosaltres. El mal que ens fa va molt més enllà de l’econòmic: Anular-nos com a poble. “El ramat” està tancat a la dula dels “pastors” acomodats, fidels al “dia que passa l’any empeny”. Com no ens en sortim, perquè no sabem, no volem o no podem, al remat, soc i seré repetitiu en la (re)solució de sempre: Qui, quan i com posar-li el cascavell al gat? Quina prioritat major han d’abordar els nostres representants polítics independentistes, que posar-se TOTS ELLS plegats, a una, a treballar pel mateix objectiu, prescindint d’imposar cap fita pel seu hortet ideològic particular? Potser sí: La por que tenalla i incapacita també. Cas en el qual, fer un pas al costat seria meritori, un gran servici. Entre més, el poble esperem i demanem dels nostres polítics, que siguen com el llevat que fermenta la massa dels nostres millors objectius i esperances. I testimonis.

Joan Ventura
Joan Ventura
21.12.2022  ·  19:30

Gracies Vicent per aquet editorial, ens a donat l’esperança de
nosaltres nats el 36 puguem veure la independència de la meva
estimada Catalunya.

Àngels Folch
Àngels Folch
21.12.2022  ·  20:04

Exacte, Vicent, has tocat el moll de l’os! Aquesta és la primera condició per a poder ser independents. No n’hi ha prou en dir que som una nació, hem d’actuar com una nació, ens hem de comportar com una nació. Els nostres avantpassats ho van fer, van demostrar ser una nació. Si no recuperem aquell esperit, el que tenien els catalans d’ençà el segle XII fins al segle XVIII (1714) mai no recuperarem l’estat que ja érem i que ens van arrabassar amb les armes, amb l’ocupació militar i amb la colonització posterior que encara patim.

Artur Quintana
Artur Quintana
21.12.2022  ·  20:54

Mai més ben dit.

Marià Armengol
Marià Armengol
21.12.2022  ·  21:05

@ Albert Beltran 23:01
@ Josep M. Uribe-Echevarría. 23:08

100×100 D’acord amb vosaltres!

De ponent, ni vent ni gent!
Donec Perficiam! //*//

Roser Pla-Giribert
Roser Pla-Giribert
21.12.2022  ·  23:59

Si, em sento irreversiblament catalana i només catalana.

XAVIER DE
XAVIER DE
22.12.2022  ·  01:42

Excel.lent editorial jo soc un d’aquests Sobiranistes solidificats que comentes.
Hem de saneijar el nostre ideari, ¿ Com es pot bastir un estat sense ni un paper al terra? ¿Com fer truita sense trencar els ous? sovint les idees irrellevants que ténen acceptació i son un entrebanc que ens deixa sense truita o sense estat.

Maria Terré
Maria Terré
22.12.2022  ·  03:19

Vicent, gràcies per l’editorial d’avui i de tots els dies, gràcies, gràcies,…

espaÑa no ha dividit l’independentisme, ans al contrari, ens ha fet el favor d’assenyalar-nos els traïdors a Catalunya.
Ha aconseguit que ells, els venuts, els d’ER diguessin en veu alta i clara que “no els deixaran a l’estacada”, que seran fidels i obedients als colonitzadors.

Mai m’asimilaran, mai.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes