Cada dia és més car dinar i sopar

  • La pujada dels preus a l'abril, fins el 3,3%, respon, fonamentalment, al fort encariment d'alguns aliments frescs, que, juntament amb els serveis, es mostren com els factors més resistents a normalitzar la inflació · En un any, hem passat de ser 3,2 punts per sota de l'IPC de la UE a situar-nos un punt per damunt

Jordi Goula
14.05.2024 - 19:50
Actualització: 15.05.2024 - 09:16
VilaWeb

La taxa anual de l’índex de preus de consum (IPC) general del mes d’abril va ser del 3,3%, una dècima superior a la registrada el mes anterior, i la mateixa que ja es va avançar a final del mes passat. Segons l’INE, els grups que més van destacar per la seva influència en l’augment de la taxa anual van ser l’habitatge, que va augmentar de 2,5 punts, fins el 4,0%. Aquest comportament va ser causat per la pujada dels preus del gas, enfront de la baixada registrada l’abril de l’any passat. També, si bé en un grau més baix, als preus d’electricitat, que van baixar menys que no pas l’abril del 2023.

Cal destacar els aliments i begudes no alcohòliques, que van situar la taxa en el 4,7%, quatre dècimes per sobre de la del mes passat. Aquest increment responia, sobretot, a la pujada dels preus de fruites, llegums i hortalisses, enfront de la baixada el mateix mes del 2023. No oblidem que les pujades dels preus dels aliments afecten molt directament i, amb més pressió, les famílies de rendes més baixes.

Per una altra banda, entre els grups amb influència negativa a l’IPC destaquen el lleure i la cultura, amb una taxa anual del 2,2%, 1,6 punts per sota de la del mes anterior. Una baixada ocasionada, principalment, pel descens dels preus dels paquets turístics, que van pujar l’abril del 2023.

L’INE també destaca els hotels, cafès i restaurants, la taxa anual dels quals va disminuir de set dècimes, fins el 4,8%. Aquest descens va ser causat, majoritàriament, pels preus de serveis d’allotjament, que van pujar menys que no pas el mateix mes del 2023.

I, finalment, la millor notícia sobre els preus d’aquest mes és que la taxa de variació anual de la inflació subjacent (índex general sense aliments no elaborats ni productes energètics) va disminuir de quatre dècimes, fins el 2,9%. Cal destacar que és la taxa més baixa d’ençà del gener del 2022. En canvi, a efectes comparatius amb la resta d’Europa es fa servir l’índex de preus de consum harmonitzat (IPCA), que a l’abril es va situar en el 3,4%, una dècima més que la registrada el mes anterior. Amb aquest augment, l’IPC espanyol es col·loca un punt per sobre de l’europeu (2,4%), mentre que l’abril de l’any passat era 3,2 punts per sota. La tendència entre els dos territoris evoluciona de manera diferent, doncs, en detriment de l’espanyola.

L’altre IPC que hem sabut avui és el d’Alemanya, que es va situar a l’abril en el 2,2% interanual, en línia amb la lectura d’inflació del mes anterior, és a dir, que repeteix la pujada més baixa del cost de la vida d’ençà del maig del 2021, segons la segona estimació de l’Oficina Federal d’Estatística (Destatis). La taxa d’inflació ha estat per sota del 3% d’ençà de començament d’any. En particular, els preus de l’energia i els aliments han tingut un efecte moderador sobre la taxa d’inflació d’ençà del gener del 2024, ha destacat Destatis.

Però anem als preus dels aliments d’aquí, que és la dada més preocupant de l’IPC de l’abril. La taxa en els aliments elaborats va descendir fins el 4,4%, malgrat que els preus van créixer d’un 0,4% durant el mes, i els preus dels aliments no elaborats van registrar un fort ascens que va elevar-ne la taxa d’inflació del 3,1% al 5%. Aquesta pujada es va concentrar fonamentalment en les fruites, els llegums i les hortalisses. En el cas concret de les fruites, és del 17%. Segons Funcas “les pressions inflacionistes en els aliments no elaborats podrien ser en part conjunturals”. És probable que sigui així, però, de moment, representen la part de l’índex més resistent a la normalització, juntament amb els serveis.

Per la seva banda, la PIMEC esmenta els efectes de la sequera com un element de risc per a la inflació. Tot i que les darreres pluges han mitigat lleument la greu situació, la millora en la gestió de l’aigua continua essent una mesura estratègica en la contenció dels preus durant l’any vinent, per la seva incidència en els preus dels aliments sense elaborar, i alerta dels riscs de desencadenar un efecte inflacionari en altres sectors. De totes maneres, la patronal creu que els preus es poden moderar aquesta segona part de l’any, per la caiguda dels preus dels fertilitzants i la millora de les condicions meteorològiques.

Esperem que els pronòstics de la PIMEC es facin realitat. Però, de moment, hi ha un altre factor que enterboleix la situació. Em refereixo a l’actuació dels supermercats, com a darrera baula dels preus al consumidor. Com faig cada mes, he mirat l’índex de preus en origen i al consumidor, que publica la Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders espanyola (COAG). I a l’abril, hi ha uns quants casos en què l’explicació apunta cap a aquest fet que acabo d’esmentar.

Em concentro en dos casos: els maduixots i els tomàquets d’amanir. El mes passat, els maduixots es pagaven al pagès a 1,85 euros el quilo i es venien al supermercat a 4,97 euros, és a dir, amb un diferencial del 169%. A l’abril, es pagaven a 1,30 en origen i es venien a 4,44, amb un marge del 242%. És clar que algú, entremig o al final, hi ha guanyat més.

I ara fixem-nos en el cas dels tomàquets, que encara em sembla més evident. El mes de març, els preus d’origen i destinació eren de 0,59 euros i 2,34, respectivament. En canvi, a l’abril eren de 0,23 euros i 2,23. Els diferencials passen del 297% del març al 669% de l’abril. Aquí els guanys dels intermediaris o de l’última baula són molt més importants.

He parlat amb Andrés Góngora, representant de fruites i hortalisses de la COAG, i diu: “Seria normal que, després d’una baixada en el preu a l’agricultor, se’n pogués beneficiar el consumidor, però això no passa, perquè els supermercats –que representen més del 70% de les vendes de productes frescs– no volen. És una estratègia que tenen molt interioritzada.”

I continua explicant: “De fet, el cas dels tomàquets es reprodueix cada any durant aquest mes. Hi ha una sobreproducció en el mercat intern, perquè baixen les exportacions a Europa –on ja se’n comencen a collir–, es mantenen les importacions del Marroc i les nostres plantes continuen fent tomàquets. L’excés d’oferta tira cap avall els preus, però el consumidor no se n’assabenta. Les cadenes de supermercats els podrien abaixar, tot mantenint els marges, però aprofiten la situació per augmentar-los considerablement, sense apujar el preu a l’agricultor.” El més curiós del cas és que em comenta que en fruiteries de barri o de mercats, que s’abasteixen als “merca”, els preus baixen una mica.

No voldria acabar sense fer un esment de l’oli d’oliva, que, dins l’IPC, mostra una inflexió i passa de créixer d’un 70% al març a un 68,1% a l’abril. Si anem a l’IPOD, resulta que el preu en origen de l’oli verge extra ha baixat gairebé un euro del març a l’abril, concretament, de 8,11 euros el quilo a 7,23. En canvi, al supermercat, pràcticament s’ha mantingut i ha passat de 10,20 euros a 10,17. I, dins l’IPC, tampoc no puc deixar de comentar la forta pujada que mantenen les assegurances. Les relacionades amb la salut, sobretot, que pugen d’un 9,5%; i les dels cotxes, d’un 6,5%. I, finalment, els paquets turístics estatals pugen d’un 13,4%, mentre que els internacionals baixen d’un 4,1%. Curiós, oi? Bé, a mi m’ho sembla.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any