La lluita de la botiga més antiga de Mallorca per no tancar

Onze generacions han regentat la merceria ca Donya Àngela · El propietari actual, Miquel Aguiló, explica que cap dels seus fills no té gaire interès en el negoci

VilaWeb
Júlia Julbe
26.01.2022 - 16:32
Actualització: 26.01.2022 - 17:32

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

“És la botiga més antiga de Mallorca i diria que de les Illes.” Miquel Aguiló fa quaranta-dos anys que regenta la merceria ca Donya Àngela. Tota una vida. I en fa molts més, concretament 337, que la família va engegar el negoci. Darrere el taulell hi han passat pares, fills, nebots i alguna sogra. En total, onze generacions han mantingut l’activitat fins avui. Dues guerres mundials, la guerra del 1936-1939 i, darrerament, una pandèmia, però sempre han sobreviscut al carrer de Jaume II, un dels més antics i comercials de Palma.

Però ara una de les grans preocupacions de Miquel Aguiló és que el relleu generacional de la merceria no està assegurat. “Tinc dos fills i no els agrada gaire el negoci. Encara no sé què passarà. Si els meus fills no em rellevessin, la idea seria de llogar la botiga, i confio que es podria mantenir com una merceria.” Ara bé, diu que actualment a Palma funcionen, sobretot, les gelateries i les botigues de souvenirs. “És molt difícil de competir amb això”, lamenta.

I els veïns què en diuen, que pugui desaparèixer la botiga més antiga de les Illes? “Els sap greu, és clar, però també hi ha gent que em diu ‘que bé que estigueu aquí, no tanqueu mai’, i no arriben a entrar-hi. Desgraciadament, no vivim del record, vivim de les vendes.”

“Si haguéssim de pagar lloguer, faria temps que no hi seríem”

Els graons descendents de l’entrada mostren que al local no s’han fet gaires modificacions i que es conserva gairebé com fa cent anys. La darrera gran reforma que es va fer a l’interior data del 1961. D’aleshores ençà, el local es manté igual. “Si hagués de pagar el lloguer que es cobra aquí, en faria, de temps, que no hi seríem!” Explica que durant la pandèmia els negocis han pagat un lloguer més baix, però poden demanar perfectament fins a deu mil euros. L’hivern és l’època en què Aguiló fa més calaix, la gent es vesteix més, però sap que a les Illes l’època daurada és l’estiu, quan s’omple de turistes.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb

D’ençà que hi treballa, ha vist com els negocis del voltant anaven canviant de mans, es reconvertien o abaixaven la persiana definitivament. “Els qui agafen el relleu volen treure el màxim de rendiment.” Si llogués el local, hi guanyaria més diners, però també és una cosa sentimental, diu. “Quan ja no hi ha aquest sentiment, es perd el negoci.” Ell va entrar-hi a treballar quan tenia setze anys i aleshores hi havia cinc merceries. Ara només queda la seva. De competència, no en té, però també creu que això hi juga en contra. “Ara només som nosaltres, a la gent li fa més peresa de venir. Abans hi havia més opcions per a triar”, lamenta.

1671, la primera venda documentada

Precisament, per a reivindicar el petit negoci de tota la vida i fer conèixer la història de la família, l’any 2017 va publicar Ca Dona Àngela. La darrera merceria del segell, on aboca bona part de la documentació que ha anat trobant sobre la història i les vivències del local. Allà explica qui va comprar la botiga i quan. “El primer document que tenim en què hi ha registrada una venda data del 1671, però no és familiar nostre. A aquesta persona, la Inquisició li va confiscar el local.” Anys més tard, el 1685, l’avantpassat d’Aguiló Pere Fortesa, conegut com “el botiguer”, va comprar la botiga a la Inquisició. Cada propietari que ocupava el comerç li donava un nom diferent: “can Aguiló”, “mon Aguiló”, fins a l’actual “ca Donya Àngela”, en memòria de l’àvia d’Aguiló, Àngela Bonnín Pinya, que se’n va fer càrrec fins el 1931, després de la mort del marit. A banda de la documentació, el llibre també és un clam a no deixar que les grans ciutats es converteixin en còpies les unes de les altres. “Et passeges per aquí el centre de Palma, de Barcelona o, fins i tot, de París o Budapest i et trobes el mateix. Només queden quatre comerços emblemàtics que donen un aire diferent a la ciutat.”

L’any 2020, el Consell de Mallorca li va atorgar la Medalla d’Honor i de Gratitud de l’illa de Mallorca, en la categoria d’or, destacant els serveis que ofereix als ciutadans d’ençà de 1685. Fa uns quants anys, l’ajuntament també va incloure la merceria en el catàleg d’establiments emblemàtics. Aguiló explica que, sovint, viatgers provinents de diferents racons d’Europa, sobretot alemanys i suecs, se sorprenen de veure una merceria com la seva, perquè en els seus països ja no en queden. Per això assegura que lluitarà fins al final perquè el negoci tingui continuïtat.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies