El batlle de Barcelona i uns quants diputats catalans participen en la manifestació de Budapest

Desenes de milers de manifestants han participat en la marxa de l’Orgull LGBTI de Budapest prohibida pel govern de Viktor Orbán. Això, malgrat l’amenaça d’imposar multes als participants, que havien estat avisats que podien identificats amb tecnologia de reconeixement facial, i fins i tot penes de presó als organitzadors. La manifestació tenia el suport de l’ajuntament de la capital, que n’havia assumit la convocatòria com a acte municipal. La convocatòria, que enguany commemora el trentè aniversari de la marxa, havia rebut una onada de suport institucional europeu, i Orbán havia garantit que no la dissoldria amb violència policíaca.

“Estic orgullós de ser gai… i estic molt espantat pel fet que el govern ens vulgui enfonsar. Em sorprèn que hi hagi tantíssima gent, vull plorar”, ha dit a l’agència AFP un dels manifestants, de seixanta-sis anys, i que solament ha donat el nom de pila, Zoltan. Malgrat l’amenaça de presó, el batlle de Budapest, Gergely Karácsony, ha encapçalat la marxa darrere la primera carrossa, acompanyat dels dirigents polítics europeus que hi han participat.

El govern hongarès ha prohibit les manifestacions a favor del col·lectiu LGBTI dient que eren una amenaça per als infants, una consideració avalada per la legislació LGBTI-foba impulsada pel partit d’Orbán. El ministre de Justícia hongarès, Bence Tuzson, ha advertit a les ambaixades que l’Orgull era una manifestació prohibida, i que els qui hi participessin incorrerien en una infracció legal, penada amb multes de fins a cinc-cents euros.

Tanmateix, el batlle de Budapest havia recordat que la convocatòria no necessitava autorització estatal i ha garantit que la manifestació es faria. També s’hi han afegit nombroses organitzacions de drets humans, que han impulsat una guia jurídica per als assistents i han ofert suport legal en cas de sancions. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, havia expressat públicament el rebuig a la prohibició i ha defensat que la llibertat de reunió era un dret fonamental i que ningú no hauria de ser discriminat per qui estima o per qui és. També ha dit que aquestes llibertats eren els fonaments de les democràcies i ha recordat que la Comissió ja investigava si les autoritats hongareses havien vulnerat el dret europeu.

A la marxa, hi han assistit representants de més de trenta països europeus. Entre els quals, el batlle de Barcelona, Jaume Collboni, que aquest matí ha definit el desafiament a la prohibició com una defensa de la democràcia, no solament de l’Orgull LGBTI. “Barcelona sempre ha estat a l’avantguarda de la defensa dels drets LGBTI i de la solidaritat”, ha dit en una entrevista a Catalunya Ràdio. “Ens hi juguem la democràcia, els drets humans i el suport d’Europa”, ha dit, i ha avisat que això que avui passava a Budapest podria passar en el futur a Barcelona, si l’extrema dreta arribés al poder.

També hi han participat una àmplia representació d’eurodiputats i responsables institucionals, com ara el ministre de Cultura espanyol, Ernest Urtasun, l’ex-batllessa de Barcelona Ada Colau i els batlles d’Amsterdam, Femke Halsema, i Brussel·les, Philippe Close. A més, s’hi ha desplaçat una representació de diputats catalans del PSC, Junts, ERC i Comuns.

Tot plegat converteix l’Orgull de Budapest en un punt d’inflexió simbòlic davant el retrocés dels drets LGBTI a Hongria. Unes quantes entitats han demanat a la Unió Europea que obrís un procediment d’infracció contra el govern d’Orbán, i han alertat que la vigilància amb reconeixement facial durant la marxa vulneraria el reglament europeu sobre intel·ligència artificial, aprovat fa poc.

La situació a Budapest és observada amb atenció per organitzacions de drets civils de tot el continent. L’associació Civil Liberties Union for Europe ha advertit que el cas podia marcar un precedent perillós si es normalitzava l’ús de tecnologies invasives contra concentracions pacífiques. A diferència de la marxa de l’Orgull, les autoritats hongareses han autoritzat contramanifestacions d’extrema dreta, fet que ha obligat a extremar les mesures de seguretat. Fins ara, però, no consten incidents.