El 14 de gener es va morir l’escriptora Isabel-Clara Simó. Va ser una mort esperada, però igualment dolorosa, com va palesar-se en el seu comiat, i que demostra fins a quin punt era una persona molt estimada als Països Catalans. Aquest fet ha deixat l’editorial Bromera en una posició difícil: el plat fort per al Sant Jordi vinent és la novel·la pòstuma de l’escriptora, El teu gust, que va treballar fins al darrer moment amb l’editor Gonçal López-Pampló. ‘Publicar una obra pòstuma és una cosa que no agrada a un editor, tot i que havíem treballat el text amb Isabel perquè fos el seu comiat de la narrativa’, diu.

L’editorial explica en la presentació de les seves novetats per a aquest trimestre: ‘El teu gust és el títol de la novel·la pòstuma d’Isabel-Clara Simó, l’aposta principal de Bromera per a aquesta primavera. L’autora, una de les nostres escriptores amb una trajectòria literària més sòlida i reconeguda amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, ens presenta una obra que ens parla d’amor, de sexe, d’art, de cultura i, en definitiva, de les passions que mouen les persones. Així, amb el seu estil inconfusible, l’escriptora alcoiana obre de bat a bat les portes del seu món literari i ens explica la vida d’una dona que evoca, amb ironia, un trajecte vital fet de retalls i pedaços.’

Si aprofundim una mica més en l’obra, els editors asseguren que tracta sobre la decapitació, en el sentit de la pèrdua pròpia, la de perdre el cap per alguna cosa, per una gran passió. Bromera prepara un gran llançament per al darrer text de l’escriptora, de la qual tenen quinze títols al catàleg. Així doncs, el dia 18 de febrer es farà una conferència de premsa a Barcelona en què es lliurarà un joc de galerades als periodistes culturals i també  als principals llibreters del país perquè quan es posi a la venda el mes de març ja hagin tingut temps de llegir-la.

El procés d’edició del text ha estat complex. Tant que la novel·la inclourà una nota de l’editor Gonçal López-Pampló, que explica: ‘És la primera vegada que publico un text amb una nota editorial meva, però era necessària per explicar les circumstàncies d’edició del text.’ Se’n faran presentacions especials a Barcelona, València i Alcoi, que encara no tenen dates ni format concretats.

Per al procés d’edició, ha calgut treballar amb una escriptora malalta però que conservava tota la lucidesa i que sabia que feia el seu comiat de la novel·la cercant un text amb la màxima llibertat creativa possible. ‘Amb la Isabel vàrem parlar molt de com volíem que es presentés el llibre i per això em trobo molt còmode explicant que ella volia presentar el text sense parlar en cap cas d’obres mestres ni de res semblant; per a ella era una novel·la important que tancava la seva producció, però no volia cap mena de grandiloqüència.’

També hi ha hagut una feina singular, basada en el correu electrònic com a mitjà essencial de comunicació. ‘Ha estat un procés d’edició amb ella totalment transparent, molt respectuós, perquè no érem amics ni teníem una relació quotidiana, només una relació professional de feia temps. El procés editorial ha estat això: una relació entre una escriptora amb un alt grau de professionalitat i el seu editor.’ Lògicament, la relació va tenir uns punts intensos, perquè la personalitat de l’escriptora i la vehemència en la defensa de les seves idees i punts de vista eren notables, ‘però, així i tot, quan els arguments la convencien, acceptava els canvis i els suggeriments’. L’altre problema era la diferència d’edat entre ambdós, quasi quaranta anys. ‘Per a mi ella era un referent i de sobte has d’editar-la. No va ser fàcil, no, però sobretot n’he après moltes coses.’

López-Pampló ha explicat alguns detalls més sobre el llibre a VilaWeb: ‘És una novel·la per a adults, canònica en la forma, en el sentit que té plantejament, nus i desenllaç, però a partir d’aquí és molt eclèctica, és un llibre desigual en les parts, absolutament vehement, molt de la Isabel, on es pot veure ella dient adeu i amb un final molt revelador del qual no us puc dir res. La cosa que més sorprendrà, potser, és que hi ha unes grans divagacions sobre l’art, la literatura, citacions molt erudites, diàlegs molt llargs, reflexions filosòfiques i sobre el cinema, amb un homenatge molt clar a Fellini. Per a mi és una de les millors obres d’Isabel-Clara Simó i sobretot una manera molt coherent de tancar una trajectòria.’ Al final l’editor va claudicar una mica davant la novel·lista, quan li va dir: ‘Tingues pietat d’una vella decapitada.’

Mentre no arriba aquesta obra nova, Bromera ha reeditat una part de les obres de l’autora que ja tenia al catàleg. ‘Els darrers temps volíem que com més gent la pogués llegir, millor’, explica. I afegeix que en aquests moments no hi ha prevista cap edició especial de les seves obres, fet que no descarta en el futur. Caldrà parlar amb la seva agent, i també amb Edicions 62, on l’escriptora va publicar una bona part dels seus llibres.

També s’ha de veure si Simó ha deixat cap altre inèdit. Segur que hi haurà elements molt interessants, com ara correspondència o la possibilitat de fer una selecció antològica dels seus articles a la premsa. ‘Però tot això són coses que s’han de fer amb temps i amb calma. Nosaltres, com a editorial, només podem fer una cosa, posar-nos a disposició de la família per a tot allò que calgui quan calgui, una família a la qual volem agrair profundament la confiança en el procés d’edició d’aquesta darrera novel·la.’

Cal recordar que en aquests moments la darrera obra publicada d’Isabel-Clara Simó és la novel·la negra La sarbatana, publicada per l’editorial Alrevés a la col·lecció ‘Crims.cat’. També s’ha de tenir present que el primer homenatge pòstum va ser en el festival Tiana Negra, que li va dedicar la jornada inaugural i es va fer una taula rodona on es va repassar precisament la seva relació amb el gènere negre i en què participà l’escriptora Margarida Aritzeta, successora d’Isabel-Clara Simó en el càrrec de degana de la Institució de les Lletres Catalanes.

Penseu amb llibertat, siguem crítics

El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'. VilaWeb no ho farà. No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.

Ajudeu-nos a continuar essent la veu que el país necessita. Feu-vos subscriptors de VilaWeb.

Vicent Partal
Director de VilaWeb