Edicions Bromera ha presentat les novetats literàries amb vista a Sant Jordi. D’entrada, es destaquen les obres guanyadores dels premis Ciutat d’Alzira: el de novel·la, ‘El temps és mentida’ de Joanjo Garcia (València, 1977), escriptor de nova formada; i el d’assaig, ‘L’imperi de la incomunicació’, de Francesc Torralba. Enguany l’editorial celebra els primers trenta anys de trajectòria. Per això ha obert una campanya amb el lema ‘Llibres, passió, futur’. Podreu seguir els esdeveniments de l’efemèride amb l’etiqueta #30anysBromera.

Joanjo Garcia ha explicat que l’objectiu de ‘El temps és mentida’ era trasbalsar el lector. Perquè l’escriptor considera que, davant d’un món tan ple d’indiferència, la literatura ha de reparar el lector: ‘Vaig mirar de fer una novel·la que no ens deixara indiferents, que ens colpira. El protagonista és un home fosc, completament devastat, amoral, que vol redimir-se a través de la literatura, com a escriptor però també com a lector. Ell, que en la infantesa havia presenciat un cas de maltractament, torna a furgar en aquell passat per passar comptes i, alhora, trobar-se a ell mateix.’

Continua Garcia: ‘En aquest sentit, he volgut construir una novel·la en l’espai. Perquè sense l’espai el relat no és possible, perquè davant un espai destruït, com podem trobar, recuperar, l’experiència viscuda? I això m’ha portat a reflexionar sobre la identitat. Destruir l’espai ens priva de la identitat. A València durant la dècada dels noranta es van destruir molts paisatges. Com recuperar-los? Hem de crear experiències que ens vinculen amb aquests espais devastats.’ Segons l’editor, Gonçal López-Pampló, Joanjo Garcia és una veu emergent de la literatura catalana i amb aquest llibre es consolida la seva veu narrativa.

Bromera-autors1

Pornocomunicació
Per una altra banda, Francesc Torralba ha parlat del seu assaig ‘L’imperi de la comunicació’: ‘L’objectiu és fer una reflexió lliure, que es mou com un riu, sobre la comunicació audiovisual, posant l’accent en dos aspectes: el tractament del patiment i el tractament de la intimitat, especialment en els programes d’allò que anomeno “pornocomunicació”.’ I afegeix: ‘En l’àmbit del tractament del patiment, estem en el regne de la solidaritat espasmòdica, que en dic. Imatges com el del nen sirià despullat a la platja provoquen una reacció immeditada de solidaritat. Però quan l’espectador ha vist imatges similars d’una manera gairebé sistemàtica, es produeix una impermeabilitat emocional. Llavors, davant d’aquestes imatges el ritme cardíac ja no s’altera.’ Continua: ‘I sobre el tractament de la intimitat, avui hi ha programes de televisió que exhibeixen la intimitat de les persones i això excita la curiositat de l’espectador. Això va començar amb el programa “The Big Brother”. Aquesta pornocomunicació ha crescut estrepitosament des de la dècada dels anys noranta. I en aquest fenomen no em limito a condemnar l’emissor, sinó que també demano la coresponsabilitat del receptor. Al final del llibre, en l’últim capítol, explico que només des de l’educació, ensenyar a pensar, educar la sensibilitat, es pot capgirar aquesta situació. Perquè també defenso que la vida és breu i no la podem malbaratar.’

A final de març o la primera setmana d’abril també apareixerà ‘Una breu història de set assassinats’, premi Man Booker, de l’escriptor jamaicà Marlon James. Traduïda per Ramon Monton, aquesta és la primera novel·la portada al català d’aquest autor. Explora múltiples gèneres (‘thriller’ polític, biografia oral i el clàssic relat policíac) per relatar la història de la Jamaica de final de la dècada dels setanta, de l’intent d’assassinat del músic Bob Marley i de les batalles clandestines que es lliuraven al país, just abans de les eleccions generals de l’any 1976.

Passat Sant Jordi, al maig, arribarà una nova novel·la de Francesc Bodí (celebrat autor de ‘Havanera’), premi de narrativa ciutat de València, ‘La passejadora de gossos’. I també una altra traducció, l’última novel·la de la tetralogia de gènere negre de Pierre Lemaitre, protagonitzada per l’inspector Verhoeven. Aquest útim títol és ‘Camille’, que es col·locarà al costat de ‘Irène’, ‘Alex’ i ‘Rossy & John’.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb