O'Riordan retreat Ebre

La matinada del 25 de juliol de 1938, Micheál O’Riordan va creuar l’Ebre amb una senyera a l’esquena. Una imatge que, anys més tard, es va convertir en un símbol del començament de la batalla. Aquest jove de només vint-i-un anys, empès pels ideals socialistes i el compromís amb combatre el feixisme, havia decidit d’anar-se’n de casa seva a Cork (Irlanda) per passar a formar part d’un batalló britànic i lluitar per la república espanyola com a membre de la quinzena Brigada Internacional.

L’objectiu era alliberar l’altre costat de l’Ebre i portar la bandera tan endins com fos possible del territori recuperat. El batalló al qual pertanyia O’Riordan formava part de la columna James Connolly, en honor al dirigent de la classe obrera irlandesa, i era l’única que tenia un fort component antiimperialista.

La convicció de lluitar pels seus ideals era una qüestió moral per O’Riordan. Tal com va explicar el seu fill, Manus O’Riordan, a una entrevista a VilaWeb, quan el seu pare va sortir d’Irlanda a principi del 1938, ja no creia en la possibilitat de salvar la república, atès que les victòries feixistes eren massa evidents, però va decidir d’anar-hi igualment perquè s’hi havia compromès.

O’Rioridan va combatre fins que va ser ferit el primer d’agost de 1938 al turó 481, a la Serra de Cavalls. Va ser enviat a l’Hospital de Mataró abans de ser repatriat i no va tornar a Catalunya fins cinquanta anys després, per a la inauguració del monument a les Brigades Internacionals de Barcelona.

El vincle que teixí amb Catalunya fou tal que l’any 1979 va escriure el llibre Connolly Column en què explicava la seva experiència i la història dels irlandesos que van lluitar per la república espanyola. La seva família estava molt orgullosa del paper que havia assumit i van venir junts unes quantes vegades. Més tard, l’any 2006, quan O’Riordan va morir, la família en va escampar les cendres en aquest indret català.

O’Riordan, durant l’adolescència, es va unir al moviment juvenil republicà Fianna Éireann i, més tard, a l’Exèrcit Republicà Irlandès (IRA). També va formar part del Partit Comunista d’Irlanda i sempre va tenir un rol significatiu en l’entorn polític i sindical del país, amb la convicció socialista com a fil conductor. Fins i tot va tenir maldecaps amb el govern irlandès, que el va arribar a internar al camp de Curragh quatre anys durant la Segona Guerra Mundial a causa del seu republicanisme militant. Des d’allà va editar la revista clandestina, escrita a mà, An Splannc –”L’espurna”, en gaèlic.

L’esperit que guiava els brigadistes era el d’evitar una guerra mundial i combatre el feixisme i, en aquest camí, van teixir un lligam especial amb la música. Les cançons revolucionàries hi van tenir un paper important i entonar aquestes melodies formava part de la seva quotidianitat. Aquest vincle es va estendre i, anys més tard, el cantant i compositor Christy Moore, inspirat en el llibre d’O’Riordan, va escriure la cançó “Viva la quinta brigada”, com a reconeixement a tots els joves que hi van participar.

Enguany, amb motiu del vuitanta-tresè aniversari de la Batalla de l’Ebre, s’ha inaugurat un retrat d’O’Riordan al Centre d’Estudis de la Batalla de l’Ebre de Gandesa, que és justament la ciutat que volien alliberar, però no se’n van sortir perquè l’armament dels feixistes era molt superior en aquell moment. L’obra, del pintor català Pere Piquer i encarregada per la Comissió per la Dignitat, s’ha posat al costat d’un altre quadre del mateix autor que representa l’escena sencera del moment en què el brigadista va creuar amb la bandera de Catalunya. Totes dues obres, que es complementen, tenen la voluntat de fer perdurar la figura i la història d’aquest personatge en la memòria col·lectiva.

La presència d’aquest quadre al centre de Gandesa és un pas més cap a l’objectiu del museu: recuperar la memòria històrica i compartir tot allò que va passar en aquelles terres durant cent quinze dies. L’obra, que Piquer va començar a pintar a principi d’aquest any mentre feia uns altres retrats per al llibre Pinzellades de llibertat –en homenatge als presos polítics i exiliats catalans–, implica posar cara a una figura històrica per al combat de l’Ebre.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.