Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

L’advocat Gonzalo Boye ha començat el contraatac contra l’Audiència espanyola presentant un recurs de súplica contra la decisió d’embargar-li els comptes. El motiu de l’embargament, la reclamació d’una indemnització per responsabilitat civil d’1,2 milions d’euros a l’empresari Emiliano Revilla pel segrest d’ETA de 1986. Deu anys després, Boye fou condemnat a catorze anys de presó, tot i que sempre ha defensat la seva innocència. A més, durant el judici, Revilla va negar que el conegués. L’empresari també va renunciar a cobrar la indemnització.

Gonzalo Boye: ‘Em van torturar durant els cinc primers dies de la detenció’

Vint-i-quatre anys després de la condemna i trenta-dos després dels fets, ara un representant de Revilla –que té noranta-dos anys– reclama a Boye que pagui aquesta indemnització. D’acord amb tota la jurisprudència de l’Audiència espanyola, el cas va prescriure el 2011, quinze anys després dels fets. Tanmateix, el criteri s’ha canviat ad hoc per atacar Boye ara que exerceix la defensa del president Carles Puigdemont i dels consellers exiliats Toni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig, a més del president de la Generalitat, Quim Torra.

Ho explica ell mateix en declaracions a VilaWeb: ‘Som davant una persecució ad hominem, perquè em cobren la factura de la defensa que faig dels dirigents catalans. Qualsevol observador imparcial arriba a la mateixa conclusió, perquè tot allò que no ha passat en trenta-dos anys m’ha passat aquest últim any’.

Els quatre abusos de la justícia espanyola contra Boye

Per demostrar-ho, Boye explica que la causa contra ell s’activa quan comença a aconseguir èxits en la defensa internacional dels exiliats: el rebuig de les euroordres a Bèlgica el maig del 2018 per un defecte de forma i el revés d’Alemanya a l’extradició de Puigdemont el juliol del mateix any. El recurs sosté que l’objectiu és debilitar-lo i desprestigiar-lo, i recorda que ha estat atacat quan ha exercit la defensa en casos amb connotacions polítiques i molestos per a l’extrema dreta, com ara el cas de les víctimes de l’atemptat de l’11-M a Madrid.

Per què Espanya vol enfonsar avui mateix
Gonzalo Boye? | Editorial de Vicent Partal

Dues qüestions prejudicials

Al recurs, Boye qüestiona la presidenta de la secció primera de l’Audiència espanyola, Concepción Espejel, pel fet d’haver estat elegida per un organisme contaminat políticament, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). De fet, l’argument de Boye segueix les recomanacions dels informes del GRECO –l’últim publicat el 2019– que qüestionen la independència judicial a Espanya. ‘Fem una aposta de democratització’, comenta l’advocat.

Boye ha instat l’Audiència espanyola a presentar dues qüestions prejudicials al Tribunal de Luxemburg. ‘Amb la llei a la mà, estan obligats a presentar-la. Si som en un club, és per respectar-ne les regles, que els obliguen. Ara, si no els agraden les regles, la millor opció és abandonar el club’, diu. A la primera, qüestiona l’aparença d’imparcialitat del tribunal pel fet que Espejel el presideixi havent estat designada pel CGPJ. A la segona, demana si és compatible amb el dret europeu el fet d’alterar la composició del tribunal incorporant-hi dos jutges que no tenen garantida la plaça sense un informe favorable d’Espejel. En aquest sentit, Boye argumenta que la manca de la garantia d’immobilitat perjudica el fet que els jutges resolguin a consciència perquè no tenen la plaça garantida.

Comptes pendents amb Boye

Com a mínim, dos dels cinc membres del tribunal tenen comptes pendents amb Boye. La magistrada Concepción Espejel fou recusada del cas Bárcenas per la seva proximitat amb el PP, i Francisco Viera fou recusat del judici contra el jutge Elpidio Silva en el cas Blesa. ‘Es va alterar la composició de la sala per modificar-ne les majories, introduint-hi un magistrat com el senyor Vieira, que no formava part de la sala’, critica l’advocat.

‘S’han pres com una cosa personal allò que no és sinó un mecanisme jurídic per a qüestionar en determinats moments la concurrència de motius de recusació dels magistrats. Però aquí sembla que tot és personal’, comenta Boye sobre les recusacions que va aconseguir d’Espejel i Viera.

Aquesta tesi es veu reforçada pel fet que s’hagi actuat de manera diferent en el seu cas. Fins ara, tota la jurisprudència de l’Audiència espanyola i de les audiències provincials sostenen que el termini de la prescripció no s’altera per una investigació patrimonial començada el 2008. Ho sosté també el vot particular del magistrat Ramón Sáez Valcárcel. El recurs també cita l’última sentència de Concepción Espejel i Eduardo Gutiérrez en un cas similar del 2018 en què s’exposaven arguments en sentit contrari al cas de Boye.

El recorregut de la defensa, fins a Europa

Una volta presentat el recurs de súplica, l’Audiència espanyola no té cap termini establert per a donar-hi resposta. Mentrestant, pot mantenir com a mesura cautelar l’embargament dels comptes de Boye. Pot fer-ho, fins i tot, si acceptés de presentar les qüestions prejudicials al Tribunal de Luxemburg.

Si la resolució no afavorís Boye, l’advocat podria presentar un recurs d’empara al Tribunal Constitucional espanyol (TC), que posaria fi a la via interna. Si el TC tampoc no li donés la raó, l’última estació seria una demanda al Tribunal Europeu dels Drets Humans que inclouria tots els drets fonamentals vulnerats.

‘No es presenten unes qüestions prejudicials perquè m’aixequin l’embargament, sinó per aconseguir una resolució de fons que m’ajudi a mi i, sobretot, que ajudi a la democratització del sistema judicial, que dista molt de ser adequat per a un estat de la Unió Europea’, conclou Boye.

El recurrent, gendre de Blas Piñar?

Ahir, el diari Ara va publicar un article segons el qual qui havia impulsat l’embargament dels comptes de Boye era Rafael López-Diéguez Gamoneda, fundador del bufet d’advocats RLD i secretari general del partit d’extrema dreta Alternativa Española. La informació diu que López-Diéguez és el cònjuge de María Fernanda Piñar Gutiérrez, filla de l’ex-dirigent de Fuerza Nueva Blas Piñar.

‘No en sabem res. Imagino que la informació és correcta, però no en tenim coneixement perquè a la causa no hi ha cap poder’, diu Boye. A més, en referència a Revilla, afegeix: ‘Qualsevol ciutadà a qui es reclamen 1,2 milions d’euros té dret de saber qui els reclama i que es compleixin absolutament totes les formalitats. No crec que pel fet de dir-se Gonzalo Boye i ser estranger se l’hagi de tractar d’una manera diferent.’ El fet és que la defensa no té constància que s’hagi comprovat que el recurrent actuï realment en nom de Revilla i amb poder notarial i exigeix que això s’aclareixi, perquè la part que li fa la reclamació no ostenta una representació legítima de l’empresari.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.