La botiga, sense sorpreses

Ras i curt: es tractarà de posar el gènere caducat a l’abast d’una clientela resignada a continuar entaforada al cul de la història

VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Al final de la campanya, els saltataulells hauran estat els més llestos a l’hora de despatxar els retalls del magatzem a preus de saldo perquè els retornin de matuta amb el marxamo “made in Spain empaquetat a Catalonia”. Els antics amos, que van ensenyar els trucs i les trampes de l’ofici als saltataulells i, àdhuc, els van integrar com a socis, s’han esmunyit per la porta de servei, en no saber si volien deixar el negoci o ampliar-lo. Els mossos de magatzem, que van rebaixar les seves pretensions per mantenir obert l’establiment, s’han quedat tancats a la rebotiga. I una clientela fidel, envellida des dels dies que es va penjar el rètol de renovació del gènere, en comprovar que tot era de baixa estofa i portat de matuta, s’ha resignat a raspallar de tant en tant el vestit de noces guardat a l’armari com aquells senyors que han viscut temps millors i volen fer veure que encara hi compten. N’hi queden, esclar, que, entre la ira i la tristor, aspiren a repintar i tornar a obrir la botiga per revifar el negoci, però és difícil d’imaginar que puguin captar nous clients. La botiga ja no pot sorprendre ningú.

Sense l’experiència dels antics amos i sense el sacrifici dels mossos de magatzem, els saltataulells han hagut de cercar administratius amb durícies al cul dels distints rams del comerç a la menuda per no espantar les tietes, els subscriptors de La Vanguardia i els usurers barcelonins, que, en la vida corrent, acostumen a ser i representar el bloc massís de l’opinió pública. Diran que la nova empresa vol “atendre les necessitats de la gent”, o de la “gentola”, “genteta”, o “gentussa”, segons el grau de menyspreu que els mereixin als subordinats dels saltataulells, a saber, directors de la Corporació, tertulians, columnistes, fantasmes de xarxa i etcètera. Ras i curt: es tractarà de posar el gènere caducat a l’abast d’una clientela resignada a continuar entaforada al cul de la història. Nosaltres, però, en direm qualunquisme, o populisme sense embuts, d’aquella política de curta volada per a desinformats, menfotistes i badocs que alimenta una clientela sense gràcia, ni finor, ni emoció, mentre pretén d’enterrar la urgència de renovar de dalt a baix les existències i el personal de la botiga que ens va portar el somni d’una nit d’octubre, mercès a la gràcia, la finor i l’emoció d’una gent que volia posar-se al capdavant de la història amb el marxamo de “made in Catalonia”.

Aquest dimarts, vigília de la Raza de la Hispanidad, la botiga ha aixecat de nou la persiana per distribuir de matuta la baixa estofa dels últims temps a preus de saldo. Durarà el que durin els saltataulells d’allà, que pengen el marxamo de “made in Spain a expenses de Catalonia” al fals gènere a canvi que els saltataulells d’aquí facin bondat pretenent que disposen del poder de decidir, de la capacitat de fer i de la voluntat de reeixir. I, sobretot, a canvi que representin tots els papers de l’auca per no emprenyar els monopolistes d’estat. Un cop allà hauran despatxat els seus saltataulells actuals, que, tot amb tot, gasten més esperons que els nostrats per castigar babaus de Santa Coloma amb ínfules d’estadista, la botiga farà el paper transitori de sucursal d’un badulaque, o chiringuito, a la madrilenya.

Llavors que ja s’hauran ofrenat, velis nolis, “nuevas glorias a España”, caldrà obrir nova botiga.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes