Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Ahir es va anunciar que, en principi, si no hi ha inconvenient amb els altres partits, Aurora Madaula substituirà Jaume Alonso-Cuevillas a la mesa del Parlament de Catalunya. Ell havia posat el càrrec a disposició, arran de la polèmica desfermada per una entrevista seua en aquest diari. Alonso-Cuevillas es mantindrà com a diputat.

El gest, i la ràpida resolució de l’afer, és un colp d’autoritat de la presidenta del parlament. Era evident que la posició expressada per Alonso-Cuevillas, per més coherent que fos amb allò que ell mateix defensava de feia temps, era incompatible amb el tomb que Borràs vol imprimir a la cambra catalana. I, per tant, sembla que no hi havia massa marge de maniobra. Ara, cal tenir present que Borràs i Alonso-Cuevillas han treballat molt temps braç a braç a Madrid, al congrés espanyol, i podem suposar, per tant, que fins i tot es poden considerar amics, cosa que no deu haver fet fàcil la decisió. Precisament per això, Borràs ha marcat una línia en l’arena que els tres partits independentistes farien bé d’interpretar de manera adequada: aquesta legislatura té –si més no ella ho vol– un propòsit. És cert que hi ha gent que aquesta polèmica la pot considerar trista, però no es pot negar que el colp d’autoritat és definitori i segurament marcarà la presidència de Borràs. Les regles del joc i la credibilitat d’això que intenta fer han quedat ben clares a la primera avinentesa, amb un gest que, a més, reforça Junts, perquè ha resolt la crisi d’una manera expeditiva i sense fer gaires escarafalls públics.

Vivim un temps en què la coherència no triomfa, precisament. És un fenomen global, però en el nostre cas té característiques molt especials i molt agudes. Ací, segurament perquè la Generalitat ja és completament buida de poder real de tota mena, sembla que es pot fer qualsevol proposta o dir qualsevol cosa sense que tinga cap repercussió. Hem vist, per exemple, que en el pacte entre Esquerra Republicana i la CUP se signaven acords que no es poden complir; que queden molt bonics sobre el paper, però que tothom sap que són completament inviables –entre més raons, perquè no hi ha ni hi haurà prou diners per a dur-los a terme. I tanmateix no passa res. O hem sentit que un diputat del grup d’Esquerra Republicana a Madrid, Joan-Josep Nuet, assegurava davant un jutge que s’havia passat dos anys provant d’aturar el procés cap a la independència i tampoc no passa res. Nuet no és militant d’Esquerra sinó de Sobiranistes, però és molt xocant que després de dir això es mantinga assegut al grup que afirma que representa la majoria de l’independentisme català. O que l’hi deixen ser. Com si allò que digué no fos res.

Les paraules, en política i en general en la vida, han de tenir sentit perquè si no tots perillem de fer impossible la construcció de res sòlid. I en relació amb això no deixa de ser curiós que alguns, en reacció a la decisió presa per la presidenta del parlament, l’hagen considerada talibanisme o intransigència. Expressions que indiquen o bé que la societat va molt despistada o bé que la batalla partidista n’arriba a ser molt, de verinosa. Perquè, vistes algunes d’aquestes reaccions, i algunes de les giragonses incoherents que impliquen, hom no pot deixar de tenir la sensació que si la presidenta del parlament hagués actuat altrament els atacs que ha rebut els hauria rebuts igualment però per no haver fet açò que ara li critiquen que haja fet. Per això és important que, en aquest cas Junts i esperem que en endavant els altres partits independentistes, prenguen decisions que simplement siguen coherents amb allò que van dir que farien i que, per tant, respecten el compromís amb els votants. Una cosa tan senzilla però, alhora, segons que es veu, com més va més estranya.

PS. Esquerra ha fet públic que, com que els comuns han proposat un diputat seu per substituir Alonso-Cuevillas, pensaran qui voten…

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.