El ‘boom’ de contractes indefinits, un miratge?

Ha canviat la figura contractual, però no la naturalesa econòmica del treball, per la qual cosa avui, en el mercat, no hi ha necessàriament més estabilitat per als treballadors

Jordi Goula
02.06.2022 - 19:10
Actualització: 02.06.2022 - 19:12
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Maig és el mes més favorable, estacionalment, per a les sèries de desocupació registrada i afiliació a la Seguretat Social, per la qual cosa s’esperaven forts descensos de la primera i un augment de la segona, tal com ha passat. Els dubtes venien de la situació tensa que travessa el món empresarial. Dit això, aquest mes començarem parlant de l’embolic que hi ha hagut a l’hora de valorar les xifres espectaculars de creixement de la contractació indefinida. Són tan importants com diuen? Les fonts oficials destaquen el fort augment dels contractes indefinits, fruit de la darrera reforma laboral. El maig del 2022 s’han signat 257.021 contractes laborals amb lloc de feina a Catalunya, el 47,4% dels quals han estat indefinits. S’assoleix, doncs, el màxim històric de contractes indefinits signats en un mes (considerant tota la sèrie disponible, que comença l’any 1998).

El ministre de Seguretat Social espanyol, José Luis Escrivá, ha ressaltat que els efectes de la reforma laboral són “especialment positius” entre els joves, un col·lectiu que sol tenir taxes elevades de temporalitat. D’aquesta manera, el percentatge de menors de trenta anys amb contracte indefinit es va situar, al maig, al 60%, més de 20 punts per sobre de la mitjana dels mesos de maig corresponent al període 2015-2021.

També destaca que continua augmentant la proporció d’aquests contractes. Al maig, el 79% dels afiliats tenien contractes indefinits, cosa que representa 8 punts més del que era habitual abans de la pandèmia. Fins i tot, als sectors amb més temporalitat s’observa un augment notable d’aquesta contractació, com en el cas de la construcció, l’allotjament, la restauració i les activitats administratives. Però si ens aturem aquí, com fan les notes oficials, ens podem endur una idea un xic equivocada del que passa de debò.

Resulta que la realitat és una mica més complexa, com explicava aquest matí la consultora Randstad. “La reforma laboral comença a donar fruits en termes de contractació, per bé i per mal”, deia. La contractació indefinida ha augmentat a l’abril i al maig, i aquest darrer mes s’han signat 730.427 contractes indefinits a tot l’estat, un augment interanual del 367%! Però adverteix que això, contràriament al que es pugui pensar, “no implica necessàriament més estabilitat a l’ocupació, perquè l’ocupació ve definida per la naturalesa econòmica del treball que es duu a terme, no pas per la figura contractual amb què es dóna suport legal a la relació laboral”.

Som davant un joc de paraules legal? De fet, continua, “durant els dos mesos de plena implantació de la reforma laboral s’observa un augment de la mortalitat de la contractació indefinida. Només el mes de maig, unes 37.000 persones van signar més d’un contracte indefinit, la qual cosa significa que les empreses es veuen obligades a utilitzar contractes indefinits per a activitats temporals, i això porta a considerar la signatura de contractes indefinits de manera recurrent, encadenant contractacions i acomiadaments”.

D’altra banda, la major part de la nova contractació indefinida a l’abril i al maig és o bé de fixos discontinus o bé de temps parcial, cosa que, en el fons, implica menys hores de feina. El 60% dels contractes indefinits signats el darrer mes eren a temps parcial (24%) o fixos discontinus (36%), unes proporcions molt similars a les del mes d’abril. Crec que aquesta puntualització era necessària i molt aclaridora, i caldrà tenir-la en compte en cas de titulars triomfalistes que poden dur a error.

Dit això, les xifres de maig són bones. En acabar el mes, la desocupació registrada a les oficines de Treball de Catalunya s’ha situat en 348.027 persones, la xifra més baixa en un mes de maig d’ençà del 2008. Amb molt poques excepcions, d’ençà de 1996 (començament de la sèrie històrica) la desocupació registrada sempre ha disminuït al maig en comparació amb l’abril. Però cal destacar que enguany es registra el descens més acusat de tota la sèrie, amb una reducció d’un 4,6%. Si fem la comparació amb el maig de 2021, l’atur registrat s’ha reduït d’un 27,8% a Catalunya, és a dir, que hi ha 133.790 desocupats menys que un any abans. Interanualment, la desocupació es redueix, sobretot, entre els homes, els menors de 25 anys, en l’agricultura i a la demarcació de Girona. El ritme de disminució és més intens que el registrat en el conjunt de l’estat, que és del 22,7%.

Totes les comunitats autònomes presenten descensos importants de l’atur registrat en termes interanuals. Les Illes Balears, una de les més afectades per la crisi sanitària, registren la reducció més acusada amb molta diferència (-52%), seguida de lluny per les Canàries (-30,2%) i Catalunya (-27,8%), la tercera en el rànquing estatal.

Insisteixo que em sembla que ha estat un mes de maig molt bo en aquest sentit, i això m’hauria de sorprendre, perquè la situació global de l’economia no és pas la idònia. El factor desequilibrant, en favor de la feina, és el turisme. Les primeres dades una mica rellevants, com han estat les de l’abril, apunten de manera positiva la campanya d’estiu. Ahir vam saber que van venir 1,1 milions d’estrangers a Catalunya, la qual cosa vol dir que encara som lluny de l’abril del millor any –el 2019–, però la diferència amb la xifra de llavors (un 30% inferior) es pot qualificar de moderadament optimista.

També han estat molt positives les dades d’afiliacions a la Seguretat Social, que han arribat a les 3.599.605 persones, de mitjana, durant el mes de maig. És la xifra més alta d’afiliació de la sèrie històrica disponible (d’ençà del 2004). L’afiliació ha crescut intermensualment cada mes de maig i, enguany, s’ha incrementat d’un 1,05%, pràcticament amb la mateixa intensitat que l’any anterior. Respecte del maig del 2021, l’afiliació a Catalunya ha pujat d’un 4,8% (164.177 afiliacions més), el mateix creixement que el registrat a l’abril. Cal dir que encapçala l’increment d’afiliacions, en valor absolut, de totes les comunitats, en el sector dels serveis.

En el conjunt de l’estat, i cal suposar que aquí haurà estat molt semblant, dins el règim general, el repunt de l’afiliació ha estat generalitzat, però amb diferències molt notables. L’hoteleria ha encapçalat l’avenç de l’ocupació, amb 83.427 cotitzants nous respecte de l’abril, que representa més del 40% del total, seguit dels afiliats a activitats administratives, construcció i comerç.

Cal desitjar que escampin els núvols que tenim damunt l’economia, que són molts, i no es trenqui aquesta sèrie positiva (estatística) en el món laboral.

 

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €