31.01.2023 - 21:40
El canvi d’any serveix de punt d’inflexió, per a posar-nos metes que volem assolir. Canviar és com tornar a començar, una nova oportunitat. Hem tancat el 2022 amb la sensació de no haver fet prou. Comença un nou any i, alhora, arriba la llista dels nous propòsits. Volem aconseguir canvis dràstics en un breu espai de temps i sense gaire esforç, i això no és possible. Els canvis necessiten temps i perseverança. I això ens pot causar frustració si no assolim els propòsits. Repetim l’objectiu any rere any, i ens fiquem en un bucle sens fi que es repeteix l’any següent, com en aquella pel·lícula que tots anomenem El dia de la marmota, però que en realitat s’anomena Atrapat en el temps. I això mateix ens passa amb la nostra llengua, amb el català: per molts bons propòsits, per molt que ho intentem no aconseguim salvar-la.
Segons l’informe anual de la Plataforma per la Llengua, al conjunt dels Països Catalans, el 32,4% de la població és parlant habitual de català. Són més de 4,5 milions de persones, mig milió menys de parlants que el 2005.
L’informe assenyala que, tot i que és la llengua majoritàriament vehicular a l’educació, el nivell de domini del català és el més baix dels tres idiomes presents en els estudis obligatoris i postobligatoris. El 2019, un estudi d’aquesta plataforma ja alertava que només un 14% dels alumnes de secundària i un 35% dels de primària parlen català al pati en zones urbanes. Als Països Catalans, els alumnes de quart d’ESO tenen més coneixements de castellà que de català.
Segons un informe del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, només el 7,4% de les sentències que s’emeten són en català, la xifra més baixa dels últims quinze anys. Al País Valencià, només un dels 214 jutjats funciona habitualment en català.
L’oferta de català al cinema, a les videoconsoles i als mitjans és minsa. Els dos grans grups de televisió en castellà acumulen el 49% de la quota de pantalla, mentre que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, l’únic grup en català amb una quota de pantalla significativa, obté el 17,3%. Al cinema, tot i que la llei catalana obliga a estrenar la meitat de pel·lícules a la pantalla gran en català, o subtitulades, la Plataforma denuncia que fa deu anys que la Generalitat de Catalunya incompleix la norma. L’informe sobre la llengua constata la falta d’oferta en català a les plataformes de vídeo. A més, les consoles més venudes a tot el domini lingüístic no disposen de l’opció de configuració de la interfície en català. El català és el gran absent en els grans títols de videojocs. El 55% dels publicats a Catalunya i l’11% dels del País Valencià l’inclouen.
En vuit anys, les queixes ateses per la Plataforma per la Llengua per discriminació dels drets lingüístics han crescut d’un 229%. L’informe recull que parlar en català és el quart motiu de discriminació a Barcelona, darrere del racisme o la xenofòbia, l’LGTBI-fòbia i la diversitat funcional. En el cas de la discriminació a l’administració pública, entre el 2007 i el 2020 el 17% de casos denunciats han estat en l’àmbit de la salut. A banda el retrocés de l’ús social, el català recula també en qualitat. Cada generació és considerada pitjor lingüísticament que l’anterior.
Com deia Joan Fuster, que encara que enguany ja no sigui el seu centenari continua ben igual de vigent: “Si nosaltres no defensem com cal, catalanoparlants, el català, qui ho farà? ‘El Ministerio de Educación’?”
L’informe indica que 8 catalanoparlants de cada 10 canvien de llengua quan algú els parla en castellà. No arriben a 1 de cada 5 els que es mantenen en català. També és una opció majoritària entre els independentistes: 7 persones de cada 10 que votarien “sí” en un referèndum canvia de llengua si se li adrecen en castellà.
La nostra llengua necessita la nostra militància, la supervivència del català depèn de nosaltres, i no ens podem deixar vèncer per les dificultats. Haurem de posar molta força de voluntat perquè no quedi en un simple intent. En la gran majoria d’ocasions mantenir-nos parlant en català depèn exclusivament de la nostra decisió i ho podrem fer sempre que vulguem. Només que aconseguíssim mantenir la nostra llengua en totes aquestes ocasions ja seria un avenç més que notable per a l’ús social del català i per a la nostra pròpia satisfacció i autoestima.
Donem-li una altra oportunitat aquest nou any al propòsit de salvar el català. I si falla el pla, el canviarem, però no podem canviar la meta. Ho tornarem a intentar tantes vegades com calgui, resistir és vèncer.
