06.05.2025 - 21:40
|
Actualització: 06.05.2025 - 22:47
The Washington Post · Terrence McCoy i Marina Dias
Brasília, Brasil. A Jair Bolsonaro l’envolta la seva pròpia imatge. La majoria de les superfícies de la seu del partit que comanda mostren la seva cara, de les parets a les tasses de cafè. En una, hi penja un gran quadre de Bolsonaro amb la seva banda presidencial. També s’hi veuen nombroses fotografies de l’ex-president brasiler estenent el braç cap al cel, davant milers de simpatitzants. Un bust daurat de Bolsonaro, de rostre adust, presideix un quadre d’un Bolsonaro de rostre encara més adust.
Però cap d’aquestes imatges era la que l’ex-president brasiler volia que veiéssim.
Bolsonaro, que és pendent de judici al Tribunal Suprem del Brasil sota l’acusació d’haver conspirat per assassinar els seus rivals polítics i mantenir-se en el poder després de perdre les eleccions presidencials del 2022, treu un llibre gruixut que li regalà el president dels Estats Units, Donald Trump.
“No vaig pagar-ne res”, diu Bolsonaro, de 70 anys. “Mira, fins i tot el va signar.”
A la pàgina 305, al costat d’una carta que Bolsonaro escrigué a Trump –”Sempre tindràs un amic al Brasil”, promet–, hi apareix una gran fotografia de l’ex-president brasiler al costat de Trump, i encara una altra a la pàgina següent. Bolsonaro s’atura a admirar les fotografies, tot revivint els seus dies de glòria política, el seu moment de més proximitat a una figura que ha provat d’emular durant molt de temps. Tot seguit, tanca el llibre i torna momentàniament a un present molt diferent.
Bolsonaro és ara a anys llum del poder polític. No pot presentar-se a les eleccions fins l’any 2030, i s’enfronta a una condemna de quatre dècades de presó. Mentrestant, la justícia li ha impedit d’abandonar el país.
“No vaig poder anar a la presa de possessió [de Trump]. Van requisar-me el passaport”, lamenta.
Fa sis anys que informo sobre Bolsonaro, del seu ascens al poder fins als dies més durs de la pandèmia del coronavirus al Brasil, de la seva derrota electoral fins a la irrupció a la capital de milers dels seus simpatitzants per a protestar pel resultat d’aquells comicis. Però no va ser fins a la nostra entrevista, que tingué lloc el mes passat, que no em vaig asseure per primera volta cara a cara amb ell.
Quan vaig entrar a la sala de conferències de la seu del Partit Liberal amb Marina Dias, periodista de The Washington Post, i el fotògraf Dan Agostini, esperava trobar-me amb el Bolsonaro impetuós i agressiu que havia conegut a partir de la seva imatge pública: el mateix Bolsonaro que s’havia burlat del coronavirus, que s’havia enfrontat sense miraments al Tribunal Suprem, que havia al·legat sense proves que el sistema electoral havia estat manipulat en contra seva, i que havia convertit un terme vulgar del portuguès brasiler –”imbrochável”, que podria traduir-se a com “mai flàccid”– en el seu eslògan de campanya, en una mena d’intent de pregonar la seva suposada virilitat.
En certa manera, aquest Bolsonaro no ha deixat de ser-hi. L’ex-president continua essent físicament imponent, irreverent, carismàtic i paranoic. Continua essent de riure fàcil, d’empipada fàcil. No trenca mai el contacte visual. Assegura que, políticament parlant, és més fort que mai, diu que “el sistema” el vol mort –per un atac de franctirador, especula– i afirma falsament que la ciència no ha provat que el vaccí contra el coronavirus, que diu que no s’ha arribat a posar mai, sigui eficaç. Diu que veu un camí estret, però factible, per a tornar al poder: galvanitzar el suport de les masses per a una altra candidatura presidencial i pressionar les autoritats electorals perquè n’anul·lin la inhabilitació política.
“Hi ha un clam popular a favor meu”, assegura.
Però també vam veure un home que s’enfrontava a la seva pròpia caiguda, amb por de la presó i de la mort, que prova de digerir com, en qüestió de pocs anys, ha passat de ser probablement el polític més poderós de l’Amèrica Llatina a un encausat que s’enfronta a dècades de presó. Vacil·la entre la certesa que tornarà al poder i moments de dubte molt profund.
“No sóc res”, deixa anar, en un moment donat.
Quan parla de Trump, Bolsonaro es mostra desemparat, orfe. En els mesos transcorreguts d’ençà del retorn de Trump a la Casa Blanca, el president nord-americà encara no ha esmentat el seu admirador brasiler. El fill de Bolsonaro, Eduardo, va anar fa poc als Estats Units per mirar d’arrencar alguna mostra de suport cap a l’ex-president per part del govern nord-americà, però n’ha tornat amb les mans buides.
L’equip de Bolsonaro diu que l’ex-president brasiler esperava més de Trump.
“Ell sap en quina situació em trobo”, ens diu Bolsonaro. “Sé que ell és molt més poderós que nosaltres, però si fos a la inversa […]. Sempre vaig parlar de les persecucions que havia sofert Trump. Si ell vol dir res sobre mi, ja ho dirà.”
Tot seguit, dóna un cop d’ull al llibre que Trump li regalà i n’aparta la mirada.
Una derrota electoral devastadora
Bolsonaro, un catòlic estretament aliat amb la comunitat evangèlica del Brasil, tendeix a creure en els miracles. L’any 2018, l’ex-militar es trobava en un acte de campanya quan va ser apunyalat a l’abdomen per un home que més tard es revelà que patia una malaltia mental. Bolsonaro perdé un 40% de la seva sang en l’atac: tal com admet ell mateix, hauria d’haver mort. Però l’incident, lluny d’enfonsar-lo, el va impulsar en els sondatges.
Poc després va passar una cosa encara més improbable. Bolsonaro, un congressista de perfil baix menyspreat per l’establishment, amb uns fons de campanya molt magres i un llarg historial de comentaris públics ofensius, fou elegit president.
De manera que l’any 2022, quan els sondatges coincidiren a situar-lo per darrere de Luiz Inácio Lula da Silva a les eleccions presidencials d’aquell any, Bolsonaro digué als seus ajudants que confiava en ell mateix. Alguna cosa passaria –potser una intervenció divina– que l’empenyeria a la victòria, recorda haver dit.
“Ell no creia que perdria les eleccions”, diu l’ex-cap del gabinet de Bolsonaro, Ciro Nogueira. “No estava mentalitzat per perdre.”
El fet que els votants es decantessin per Lula –tot i que per un marge ben estret– representà un cop molt dur per a Bolsonaro. Un alt assessor de l’ex-president brasiler, que parla amb la condició d’anonimat per a descriure moments íntims, recorda veure Bolsonaro desolat i insegur, incapaç d’adreçar-se als seus partidaris i sense ganes de rebre ningú. Després de les eleccions, l’ajudant recorda que l’ex-president va tenir una erupció cutània que li deixà les cames “com un tros de carn crua”. Després de quatre anys d’omnipresència al Brasil, Bolsonaro va passar més d’un mes fora de l’ull públic. El seu entorn va començar a preocupar-se pel seu estat mental.
“Els dies posteriors a les eleccions van ser horribles”, recorda l’assessor. “Vam arribar a pensar que podria intentar de llevar-se la vida.”
Va ser precisament durant aquest període, segons que al·lega la fiscalia brasilera, que Bolsonaro i el seu equip van traçar un complot per a subvertir la democràcia i anul·lar el resultat de les eleccions. Les autoritats brasileres diuen que van descobrir un decret presidencial, que no arribà a publicar-se, que atorgava a Bolsonaro poders d’emergència i l’autoritzava a prendre el control de la comissió electoral federal per fer complir la “imparcialitat i correcció” del procés electoral.
Bolsonaro, segons la fiscalia, s’encarregà d’editar personalment el document i el presentà als caps militars del país perquè l’ajudessin a dur a terme el pla, però ells s’hi giraren d’esquena.
Bolsonaro, per la seva banda, defensa que imprimí el document tan sols perquè volia saber què posava.
Les autoritats asseguren que Bolsonaro també va aprovar un pla per a detenir i assassinar rivals polítics. La llista suposadament incloïa Lula da Silva, el vice-president Geraldo Alckmin i el jutge del Tribunal Suprem Alexandre de Moraes, que en el passat havia supervisat la feina de la comissió electoral i havia dirigit unes quantes investigacions sobre el govern Bolsonaro.
Un document imprès al palau presidencial, segons que al·leguen els fiscals, especula sobre l’ús de verí per a assassinar Lula, i també sobre l’ús de rifles d’assalt i explosius per a assassinar més enemics polítics de Bolsonaro.
Els missatges de xat intervinguts per la policia indiquen que alguns dels conspiradors van vigilar Moraes de prop i que el 15 de desembre de 2022 –entre la victòria i la presa de possessió de Lula– van ser a punt d’executar el pla.
“És ridícul”, diu Bolsonaro. “Com vols capturar aquest paio i enverinar-lo? Tot plegat és tan infantil que fa vergonya parlar-ne i tot. Uns sonats van posar-nos tot això en un ordinador, simplement.” I afegeix: “No hi vaig tenir res a veure.”
En un moment donat, mentre Bolsonaro prossegueix la seva diatriba, li dic que no necessita convèncer-me, que tan sols ha de convèncer les autoritats. Que ha de convèncer el jutge Moraes, amb qui fa anys que està enfrontat.
Preguntar a Bolsonaro si creu que podria tombar les acusacions. Ell em respon que sí, que tan sols li cal temps. Encara podria passar un miracle.
“Ens hem guanyat el cor del públic”
Bolsonaro tocà fons a començament de l’any passat, segons que expliquen els assessors, quan la policia federal brasilera li confiscà el passaport i arrestà diversos membres del seu gabinet. A Bolsonaro, asseguren, li aterria la possibilitat de ser el següent detingut.
Ni els seus assessors ni Bolsonaro mateix no creuen que guanyi als tribunals; si més no, no pas mentre Moraes continuï fent-se càrrec del cas. Però sembla que l’ex-president traci una mena d’estratègia, convençut que els seus arguments tindran més força als carrers que no pas als tribunals. En un moment en què els sondatges mostren un descontentament ampli dels electors amb el govern de Lula –cosa que faria que un hipotètic cara a cara electoral entre el president i Bolsonaro es decidís per un resultat extremadament ajustat–, Bolsonaro ha tornat a organitzar actes polítics a gran escala. L’ex-president exigeix que l’amnistiïn; també ha impugnat la seva inhabilitació política i, seguint novament l’exemple de Trump, ha anunciat que té intenció de tornar a presentar-se als comicis.
“Noto que ens hem guanyat el cor del públic”, diu Bolsonaro. “Deixar Jair Bolsonaro fora de les eleccions del 2026 equivaldria a negar la democràcia.”
Acabem l’entrevista i entrem al seu despatx, on ens esperen encara més fotografies seves. Bolsonaro treu dues dagues que explica que li van regalar. També fa gala d’una espasa medieval en exhibició i em lliura una Bíblia amb la imatge d’un croat medieval.
Tot seguit, assenyala un mapa que mostra la selva amazònica, que durant el mandat de l’ex-president patí una gran desforestació que disparà les alarmes dels científics i els activistes climàtics. Explica que ell preferiria explotar-ne “les riqueses i els minerals” en cooperació amb els Estats Units, no pas amb la Xina o el Japó.
De cop i volta, Bolsonaro em pregunta per la meva família. Li responc que el meu fill va néixer al Brasil. Sembla que s’alegra de sentir que tinc un nen i, com a regal, em lliura una de les seves monedes commemoratives. “Això és només per a homes”, em diu.
Li torno la moneda, però abans hi dono un cop d’ull.
“Imbrochável”, resa.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
