Bohuslava

"El dia que va començar la invasió, ens va enviar dues paraules al xat. Guerra terrible. Així. Directament"

Anna Zaera
Anna Zaera
28.02.2022 - 20:54
Actualització: 28.02.2022 - 21:54
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Li dic la meua germana ucraïnesa, potser perquè no tinc germans, però, per edat, podria ser ma filla. Quan em veu de lluny, em salta al coll i se m’arrapa com un coala ros. I jo a ella. Per un gest tan franc, sabem que som família, i no ens cal justificar res més. Bohuslava, que ara té nou anys, va venir per primera vegada a Catalunya el desembre del 2019, just abans de la pandèmia, i s’hi va quedar un mes. Aquestes estades són un remei d’emergència per a millorar la salut dels infants que viuen a prop de Txornòbil. Se sap que la radiació, amb el temps, causa problemes, i per això els metges d’aquella àrea d’Ucraïna recomanen a les famílies que passin temporades fora del país. Respirar aire de més qualitat encara que sigui durant períodes curts evita el risc de tenir malalties per la merda radioactiva que ho contamina tot. L’aigua, l’aire i els aliments que cultiven i consumeixen. Perquè han passat trenta-cinc anys de l’explosió de la central nuclear, però diuen que encara n’haurien de passar mil més perquè les zones afectades tornessin a ser mínimament netes.

Bohuslava, amb les seues cametes atlètiques dins unes malles de color rosa, va arribar a les terres de l’Ebre amb una maleta de Peppa Pig. I va passar allò que sempre passa quan es troben persones que no es coneixen. Allò que primer es veu difuminat comença a perfilar-se gràcies a la quotidianitat. Ucraïna va deixar de ser un país tan llunyà i Txornòbil una crònica negra. I vam conèixer el poble d’Ivànkiv, que és el seu, i com són els boscos de pi de la zona i els cérvols que hi viuen, i què mengen per esmorzar i com s’estimen el seu país. Que sí, és a prop de Rússia, però no és Rússia. I t’ho diran ben clar. Jo, Ucraïna. Que tenim una llengua pròpia i que Bohuslava és un nom ucraïnès que vol dir alguna cosa com tocada per la gràcia de Déu. Aquest últim Nadal va tornar i els llaços es van fer ja molt estrets. Les veïnes del poble la cridaven del balcó. Perquè encara que al principi costava, ara ja en saben pronunciar el nom. I ella, ara vinc, ara vinc, en un català perfecte ple de los ebrencs, i amb l’alegria de la novetat i els crits de, a l’estiu, vull anar a la platja i visca la xocolata. Perquè ella és d’interior i al·lucina amb el mar, de la mateixa manera que nosaltres amb un bosc d’avets. No vam esperar-nos fins a l’estiu, i el 8 de gener ens banyàvem els peus a l’aigua de la platja de la Ràpita i rèiem comptant fins a deu en ucraïnès. El 15 de gener se’n va anar, quan ja sonaven les males intencions de Putin, que volíem pensar que eren fantasmades.

El dia que va començar la invasió, ens va enviar dues paraules al xat. Guerra terrible. Així. Guerra primer, terrible després. La zona on viu, amb son germà gran i la mare, és una de les més afectades perquè els russos la fan servir de corredor per a entrar des de Bielorússia en direcció a Kíev. Divendres ens va arribar per no sé quin canal de Telegram que les forces ucraïneses havien destruït el pont d’Ivànkiv, per sobre del riu Teteriv, per evitar el pas dels tancs de Putin cap a la capital. I vam veure la imatge del pont trinxat i els cotxes mig cremats per l’explosió, a pocs quilòmetres de casa seva. I després un vídeo enregistrat des d’una finestra, des de l’interior de casa, on es veien passar els tancs i els cotxes militars per la carretera que travessa el poble. L’última consigna és que no enregistrin els soldats russos i que no facin servir les xarxes socials per transmetre vídeos. Però abans ens han dit ben clar que, per favor, ho expliquem. Que és molt important que el món vegi que això passa. De moment, Bohuslava continua penjant vídeos domèstics de TikTok com una forma de salutació i així sabem, com si fos un missatge en clau, que continuen vius, i que tenen internet i electricitat per carregar el mòbil.

Aquest cap de setmana passat han augmentat les gestions a les terres de l’Ebre per oferir ajuda al poble d’Ucraïna. Trucades, missatges. La gent que forma part de l’ONG d’acollida té ganes d’organitzar-se. Sortir al carrer, recollir aliments i objectes de primera necessitat als magatzems municipals. El poble bull. Tots coneixen la Bohuslava i els altres xiquets ucraïnesos i volen col·laborar-hi d’alguna manera. Avui sortirem a les places a llegir el manifest. I vindran els amics ucraïnesos i russos que porten més de vint anys vivint al poble i les veïnes que s’han ofert a acollir els xiquets si finalment arriben com a refugiats o desplaçats. Com pot ser que un paio boig ens aboqui a l’abisme? Com pot ser? No puc evitar aquests dies de recordar Altres rússies (Godall Edicions), de Victoria Lomasko, i la seua radiografia gràfica de la societat russa. El país complex, ple de contradiccions que de moment no ha estat capaç d’aturar, perquè no és tan fàcil, el monstre que té el món aterrit. Giro el full i veig una esquerpa vella soviètica, d’alguna província lluny de Moscou, demanant: “I on és el kalàixnikov per a matar Putin?” Lomasko dibuixa una altra dona aguantant una pancarta i cridant: “Que hàbils que sou prenent el poble per idiota!” I una altra que diu: “Visca les Pussy Riot, Verge Santa fes fora Putin!” Penso en aquest dictador terrible i en la meua germana ucraïnesa. Quin despropòsit.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies