Blanca Llum Vidal: “M’agradaria proposar-vos que aquesta festa sigui mitja festa perquè en les meitats no hi ha ni dogmes ni absoluts…”

Un dels discursos destacats de la Festa Òmnium de les Lletres Catalanes – Nit de Santa Llúcia ha estat el de Blanca Llum Vidal (1986), 66è Premi Carles Riba de poesia amb Tan bonica i tan tirana.

En el discurs, Vidal ha destacat que “avui som aquí sabent que la literatura no evita el desastre de la vida material, no fa sobreviure cap bosc, no guareix la violència marcada en els cossos ni repara la desigualtat que s’estén com un fong” i ha fet un repàs de totes les coses que no pot fer la literatura.

Tanmateix, ha acabat el discurs fent un prec, i és que “com que la literatura és una cosa alliberadora i preciosa, que remou i canvia i que enlaira i  acull, però que no impossibilita del tot i per sempre les temptacions totalitàries, a més agrair-vos aquest reconeixement i aquest impuls a no parar, i a seguir escrivint per amor a la brega, el que m’agradaria és proposar-vos que aquesta festa sigui mitja festa perquè en les meitats no hi ha exaltacions ni dogmes ni absoluts, i entenc que en les meitats hi cap el dubte, la critica, la pregunta, l’esquerda, l’ambigüitat del desig, la contradicció dels orígens, la memòria diversa, allò més sofisticat i salvatge dels somnis, el futur que no es taca, l’amor que no estreny i la paraula més lliure”.