Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Ho confesso: en matèria de telesèries, sóc un convers. Encara diria més: en matèria de telesèries, sóc un renegat convers, que com tothom sap són els pitjors. He passat de dir-ne pestes a l’addicció més descarada. És ben bé allò de no dir mai que d’aquesta aigua no en beuràs. Amb els anys, mantinc vius quatre principis, l’aversió a l’òpera i el cafè, i poca cosa més.

La primera sèrie que vaig seguir va ser ‘Dancing Days’, que TV3 va emetre entre 1985 i 1986. La vaig seguir sense mirar-ne ni un capítol, gràcies a Quim Monzó i un dels millors programes radiofònics que s’ha fet mai en aquest país, ‘El mínim esforç’. L’escriptor ara retirat es posava els cascos a l’estudi 1 de Catalunya Ràdio i, mentre Jordi Vendrell i Ramon Barnils enfilaven el programa, ell s’empassava les aventures de Sònia Braga i companyia i en acabat en feia un resum delirant que estic segur que superava de llarg l’interès de la sèrie.

Després, tots els intents de mirar ‘La riera’, ‘Nissaga de poder’ o ‘Vendelplà’, per citar-ne tres de les nostrades famoses, van ser rotunds fracassos. No dic que fossin bones ni dolentes, dic que no eren fetes per a mi. La sensació sempre era la de mirar una obra de teatre mal filmada.

El malefici el vaig trencar amb la també nostrada ‘Nit i dia’, creada per Lluís Arcarazo i Jordi Galceran i dirigida per Manuel Huerga i Oriol Paulo. Bones històries, bons actors i excel·lent filmació, els ingredients perfectes i necessaris. Després n’han seguides unes quantes més de ben recomanables: la coneguda ‘Borgen’; ‘Rita’, també de l’escola danesa, menys coneguda però altament recomanable; ‘La casa de papel’; la flamenco-neerlandesa ‘Undercover’; el retrat dels jueus ultraortodoxos ‘The Unorthodox’; ‘Kalifat’ a l’altre extrem; els perillosos equlibris de ‘The Spy’; el conflicte arabo-israelià a ‘Fauda’…

Però ara que s’acosten les vacances us vull recomanar ‘Blacklist’, una sèrie nord-americana amb molts capítols i un protagonista extraordinari, James Spader, en el paper d’un antic oficial de la Marina dels Estats Units que es converteix en criminal i, després, aparentment se’n penedeix i comença a col·laborar de manera peculiar amb l’FBI. ‘Blacklist’ és un viatge continu a les baixes passions, la corrupció d’alt nivell i el poder sempitern del diner. No hi ha un pam de net i pensa malament i encertaràs podrien ser els lemes de la sèrie. Conspiranoia total. Curiosament, hi ha uns quants capítols dedicats a diverses pandèmies creades en laboratoris.

Per als catalans, a més, la recomanació inclou un plus: després d’haver vist ‘Blacklist’ és impossible continuar amb el lliri a la mà. La sèrie retrata amb tota la cruesa com són i com funcionen les clavegueres d’un estat, com estan interconnectats els diferents poders i com no els tremola el pols a l’hora de liquidar i esborrar del mapa tots aquells que s’interposen en el camí dels interessos llurs, per dir-ho a la manera de Monzó.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.