Cartell Biennal Pensament Ciutat Oberta Barcelona 2020

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Aturar-se i pensar. Prendre’s temps per a reflexionar sobre el present per a mirar cap al futur. És la manera ideal d’alimentar la ment, la filosofia i el coneixement, però tot sovint és molt difícil de poder parar enmig de la voràgine d’un món cada vegada més accelerat. O si més no era així abans de la covid-19. La pandèmia ha obligat el món a aturar-se en sec, i ha donat temps per a pensar, reflexionar i fer emergir pors, inquietuds i incerteses sobre la realitat que ens envolta i sobre un futur que desconeixem perquè el SARS-CoV-2 l’ha capgirat. Respondre totes les preguntes que ha deixat la pandèmia sobre el futur és el repte de la segona Biennal de Pensament Ciutat Oberta, que es farà en diversos indrets de Barcelona del 13 al 18 d’octubre.

El 2018 es va fer per primera vegada aquest festival de filosofia organitzat per l’Ajuntament de Barcelona amb la participació d’entitats de la ciutat i es complementa amb la Biennal Ciutat i Ciència. Enguany té una programació amb quaranta-cinc activitats en directe i més d’una cinquantena d’actes organitzats per entitats col·laboradores sota el paraigua +Biennal. A més, entre els ponents hi ha una majoria femenina: noranta dones, setanta-set homes i set col·lectius.

Pensar el futur

La segona Biennal Ciutat Oberta se centra en els reptes del futur, unes reflexions que enguany prenen més força que mai pel revulsiu que ha suposat la crisi sanitària, política, econòmica i social de la covid-19. Per a fer-ho, s’ha estructurat en quatre eixos temàtics: Repensem la ciutat, La metamorfosi tecnològica, La democràcia en temps de crisi i Els reptes del futur.

La ciutat és l’escenari de la vida per a gran part de la població. Els reptes als quals s’enfronten les ciutats del futur són diversos: l’accés a l’habitatge, la sostenibilitat, la mobilitat, la digitalització, l’arquitectura i el creixement urbanístic… Per a respondre a algunes de les preguntes, s’han programat set taules rodones sobre les ciutats del futur i com han de ser, de les quals en destaquen:

  • Ciutat habitable (13 d’octubre. 19.30. Fabra i Coats). Amb Carles Muro, Nasrine Seraji, Anna Puigjaner, Iñaki Alonso i Coque Claret. L’habitatge és el centre d’aquesta taula rodona. És possible millorar l’accessibilitat a l’habitatge a ciutats cada vegada més poblades? Hi ha maneres diferents d’entendre l’habitatge?
  • Ciutat resilient (16 d’octubre. 19.30. Can Felipa). Amb Areti Markopoulou, Mitchell Joachim, Yayo Herrero, Elena Albareda i Salvador Rueda. En plena crisi climàtica, les ciutats són un dels elements que més contribueixen a les emissions de CO₂, al consum de matèries primeres i a la generació de residus. Cal, doncs, plantejar un nou model de ciutat sostenible i respectuosa amb l’entorn per a mirar de mitigar els efectes sobre el clima.
  • Ciutat rural (18 d’octubre. 12.30. Jardins del Doctor Pla i Armengol). Amb Guillermo López Linares, Sergio del Molino, Marta Tafalla i Vanesa Freixa. En fugir de la ciutat, el neoruralisme afavoreix la repoblació i revitalització de nuclis urbans gairebé abandonats, i reactiva el sector agrari al camp i el rellançament de l’economia rural.

En aquestes ciutats del futur, un element imprescindible serà la tecnologia, que ha de servir per a fer ciutats intel·ligents. Els avenços digitals s’han convertit en una part gairebé imprescindible de les nostres vides i determinen com ens relacionem, com ens comuniquem, com treballem o com produïm. Per a analitzar les claus tecnològiques del futur que ja és aquí, hi ha programades setze activitats, de les quals destaquen:

  • Speculative Intimacy. Afectes i tecnologia digital (14 d’octubre. 19.30. Fabra i Coats). Les artistes Núria Guiu i Alicia Kopf exploren el paper de les noves tecnologies, la vigilància i el control, a les relacions afectives i l’amor. En aquesta performança les obres de totes dues seran acompanyades de la música del compositor Nil Ciuró.
  • Habitar el col·lapse (16 d’octubre. 17.30. Can Felipa i en directe). Marina Garcés i Carlos Taibo exploraran el concepte de col·lapse així com les seves causes en un moment en què la crisi climàtica, les desigualtats i crisis com ara la pandèmia han generat en l’imaginari col·lectiu aquesta idea de col·lapse.
  • Barcelona Digital: Cocreant la memòria, ecosistema i economia de la Barcelona digital en clau de diversitat (17 d’octubre. 12.30. Fabra i Coats). L’objectiu d’aquesta activitat dinamitzada pel Grup Dimmons és generar un espai de conversa, de generació de xarxa i visibilització del treball, reptes i propostes que representen diferents col·lectius de dones de la ciutat de Barcelona vers als entorns digitals.

El tercer eix sobre el futur és la democràcia que vindrà. El populisme, l’economia de mercat, el fantasma de l’extrema dreta i la necessitat d’una transformació profunda cap a la transició ecològica són alguns dels reptes de les democràcies d’avui i de demà. Per a fer-se aquestes preguntes, hi ha programades deu activitats dins la biennal, de les quals en destaquen:

  • Atrapats dins el laberint populista (13 d’octubre. 19.30. La Model). El populisme cada vegada és més present en democràcies d’arreu del món; és una degradació de la democràcia o un símptoma? Quins perills i conseqüències té? Taula rodona amb Oriol Farrés, Ignacio Sánchez Cuenca, Eva Anduiza i Mariam Martínez Bascuñán.
  • Contra l’eclipsi de la fraternitat: un esforç més, ciutadans! (15 d’octubre. 17.30. Jardí interior d’illa d’Agustí Centelles i en directe). La fraternitat que va arribar amb la revolució francesa sembla que s’ha perdut pel camí dins les noves democràcies liberals. En aquesta taula rodona, Daniel Gamper, Almudena Hernando, Santiago Alba Rico i Àngel Puyol parlaran sobre la fraternitat a la política i com pot articular-se la solidaritat políticament.
  • Hiperdemocràcia i liberalisme: Per a què serveixen els drets? (17 d’octubre. 18.00. Jardins del Doctor Pla i Armengol). Per a què serveixen els drets i les llibertats? Quins són els límits de la voluntat popular? Com encaixen la democràcia i el liberalisme? En parlaran Javier Gomá, Alicia García Ruiz i Joan Vergés Gifra, moderats per Àngel Puyol.

Per últim, cal mirar el futur en la seva globalitat per saber cap on anar. Per això també s’han programat xerrades i activitats on la mirada s’enfoca al futur global, el demà després de la incertesa i els reptes generats o fets emergir per la covid-19. 

  • Les veus del planeta (13 d’octubre. 17.30. Plaça de Joan Coromines). La relació dels humans amb la resta d’éssers que habiten la terra tot sovint ha estat de negació, els uns per una banda i els altres per l’altra. En aquesta sessió, s’intentarà cosir aquest trencament mitjançant la performança, la lectura literària i la filosofia. Una exposició de relacions amb la resta del planeta amb la filòsofa Vinciane Despret, l’artista Antoine Bertin, la filòsofa i biòloga Donna Haraway, la cantant Maria Arnal i les escriptores Irene Solà i María Sánchez.
  • El mirall del racisme (14 d’octubre. 17.30. Plaça de Joan Coromines). En aquesta taula rodona moderada per Tania Adam, Esther ‘Mayoko’ Ortega, Mostafà Shaimi, Pastora Filigrana i Elsa Dorlin reflexionaran sobre el racisme a l’estat espanyol, les perspectives d’un futur sense discriminació. L’acte anirà acompanyat de la música de l’afrobanyolí Daura Mangara.
  • Ciutat, conflicte i emancipació (17 d’octubre. 20.00. CCCB – Pati de les Dones). Les ciutats poden ser escenari d’opressions i violència, però també l’espai perfecte, per la seva multiplicitat d’històries i xarxes, per a l’emancipació. En aquesta taula rodona moderada per Brigitte Vasallo, Cristina Morales, Marta Sanz, Denise Duncan i Yolanda Sey reflexionen sobre com habitar l’espai públic pot esdevenir una forma de dissidència.

A més, al Hall del CCCB cada dia del festival s’hi projectaran catorze curtmetratges que formen part del projecte Un vocabulari per al futur, amb la participació de Blanca Rego, Karen Barad, Carla Simón, Marta Marín-Dòmine, Artur Tort, Dostopos, Mircea Cărtărescu, Irene Moray, Koleka Putuma, Gerard Ortín Castellví, Bruno Latour, Cadhla Kennedy Ko, Xisi Sofia Ye Chen, Yan Lianke, Pepon Meneses, Laura Ginès, Raül Garrigasait, Carolina Astudillo, Juan Mayorga Ruano, Diana Toucedo, Ingrid Rojas Contreras, Emilio Fonseca, Xiana do Teixeiro, Stefano Mancuso, Isaki Lacuesta, Nona Fernández, Andrés Duque, José Luís Peixoto, Laida Lertxundi i Rosi Braidotti.

Pensament i poesia

A causa del confinament, el festival Barcelona Poesia va haver-se d’ajornar fins la tardor, cosa que ha fet que aquesta setmana coincideixen tots dos festivals a la ciutat i dues de les activitats són conjuntes, co-organitzades amb el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

La poesia és un llenguatge per parlar del passat i del present, però també per a imaginar el futur, i per això el primer dels dos actes conjunts porta per títol Mirar el futur, i es farà avui a les vuit del vespre a la plaça de Joan Coromines i en directe per la web de la Biennal. Durant la primera part de l’acte, el poeta Enric Casasses presentarà un manifest poètic per al futur i posarà nom a algunes de les esperances i decepcions que hi van lligades amb l’acompanyament musical d’Ilia Mayer. Tot seguit, l’escriptora Margaret Atwood, creadora d’alguns dels universos distòpics més coneguts dels darrers temps com ara el Gilead d’El conte de la serventa, conversarà per videoconferència amb la periodista Anna Guitart. Per a conèixer també l’obra poètica d’Atwood, Maria Cabrera en recitarà alguns poemes traduïts al català per Montserrat Abelló.

La clausura de tots dos festivals serà la mateixa: diumenge a les vuit del vespre es farà al Pati de les Dones del CCCB el recital Una sospita de llum (les entrades són exhaurides però es podrà seguir en directe) amb veus joves d’arreu del món. Hi intervindran, alguns presencialment i d’altres telemàticament, la sud-africana Koleka Potuma, la palestina Farah Chamma, l’italià Francesco Deiana, la neerlandesa Ellen Deckwitz, el gallec Elias Knorr, la xilena Ashle Ozuljevic, el malagueny David Leo Garcia i els catalans Guim Valls i Laia Carbonell.

La Biennal en obert: en directe i en diferit

Per a poder arribar a tothom i ser el màxim d’oberta possible, totes les activitats de la Biennal seran enregistrades en vídeo i es penjaran al portal web per a poder-les recuperar quan es vulgui. A més, cada dia també hi haurà una activitat que s’emetrà en directe des de la mateixa pàgina web del festival: Mirar el futur (13 d’octubre), Ciutat del futur (14 d’octubre), Contra l’eclipsi de la fraternitat: un esforç més, ciutadans! (15 d’octubre), Habitar el col·lapse (16 d’octubre), Cap nom és innocent (17 d’octubre) i Una sospita de llum.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.