Benvolgut Jordi Sànchez, estimat Jordi Cuixart

«Ací fora ens mantenim al peu del canó i us guardem un país que us espera per abraçar-vos. Aquest país que us té l'estima, el respecte i l'admiració que us mereixeu i que us heu guanyat»

Vicent Partal
16.11.2017 - 08:32
Actualització: 16.11.2017 - 09:32
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Benvolguts Jordis:

Avui fa un mes que esteu tancats en una presó espanyola, de manera totalment arbitrària i injusta. Cada dia i cada nit, com fa tanta gent d’aquest país, pense en vosaltres. Cada matí em canvie el llaç groc de la jaqueta al jersei, del jersei a la caçadora i torna a la jaqueta. No vull oblidar-me’n ni un minut, ni de vosaltres dos ni del vice-president i els consellers tancats, del president i els consellers a l’exili.

Però avui, justament perquè fa un mes del vostre ingrés a la presó, voldria parlar en públic de vosaltres, de les dues persones fermes i consistents que he tingut la sort de conèixer i tractar des de fa molts anys, lluitadors com pocs n’hi ha. Aquest mes que heu viscut dormint lluny de la vostra família i de la vostra gent és una agressió que ningú no us podrà retornar mai i un malson que voldríem que acabàs si pot ser demà més que no demà passat. Però ens causa també als qui som fora unes dificultats importants: fa un mes que no sabem res de vosaltres, que no ens arriba cap whatsapp vostre, que no hi ha cap trucada, que no us podem veure pel carrer. Això, però, no ens ha fet pas esborrar-vos del cap. Ans al contrari.

A tu, Cuixart, si no ho recorde malament, et vaig veure per darrera vegada precisament el 20 de setembre, allà al Departament d’Economia. No sé per quina raó em van fer passar pel corredor que formaven els voluntaris i de sobte et vaig veure venir des de la porta demanant a crits a la gent que deixàs eixir els guàrdies civils. Ves per on, sóc un testimoni més que aquesta era la teua actitud. Ho deies amb la vitalitat que sempre t’he vist (recorde tant aquella vesprada en què em vas ensenyar, orgullós, la teua magnífica empresa!), amb aquests ulls que tens que llancen raigs i que espere que la presó no t’haja apagat. Movies els braços amb contundència però sense perdre aquest teu somriure, tan definitori, enèrgic però delicat alhora. Segur de tu mateix però sempre amatent a escoltar els altres.

I a tu, Sànchez, em sembla que et vaig veure per darrera vegada el divendres abans del referèndum, a l’avinguda de Maria Cristina. Ens vam trobar com tantes altres vegades casualment i em vas dir dues coses que no oblidaré i que em van fer entendre, quaranta-vuit hores abans, que aquella diada seria extraordinària i inoblidable. Ho vas fer amb aquella serenor que et caracteritza (la que recorde que em vas encomanar en un bar anònim de Sants un dia que jo tenia un problema periodístic molt greu…) i que espere que la presó no t’haja canviat. Sempre obert a entendre l’altre, empàtic, respectuós des de la convicció més ferma i l’anàlisi més treballada.

Us van empresonar perquè sabien que tots dos éreu persones determinants, decisives a l’hora de moure aquest país i a l’hora de consolidar la República proclamada. Sabien que ens feien mal a tots apartant-vos del carrer. Però si es pensaven que sense vosaltres el país quedaria coix s’equivocaven. Sense vosaltres tot és més difícil, molt més difícil, però tot s’acabarà fent també perquè el vostre exemple ens dóna molta més força per a continuar. I perquè lluitar per la vostra llibertat, per la llibertat de tots els presos polítics i exiliats, ha passat a ser per a molts de nosaltres una prioritat inqüestionable.

En eixe sentit, no patiu gens ni miqueta. Ací fora ens mantenim al peu del canó i us guardem un país que us espera per abraçar-vos ben fort, el dia que torneu. Aquest país que us té l’estima, el respecte i l’admiració que us mereixeu i que us heu guanyat. Només espere que aquesta estima, la sentiu ben forta i que us ajude a passar aquests dies llargs, allà tancats, on no havíeu d’haver passat ni una sola nit.

Una abraçada ben forta.

 

PS: Avui publiquem sengles entrevistes a la companya de Jordi Cuixart, Txell Bonet, i a la companya de Jordi Sànchez, Susanna Barreda.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
15.11.2017  ·  22:13

Us esperem. Enrabiats per no poder-vos alliberar. Perquè sabem quan injusta és la vostra presó. I òrfens de la vostra feina i la vostra companyia. Però heu de saber que som molts, els qui pensem en vosaltres. No us abandonarem. I us esperarem a l’eixida de la presó per retrobar-nos amb el somriure dels homes bons. Dels homes bons i lliures. Pobres carcellers. No saben que, tal i com van les coses, el lloc de les bones persones serà la presó. I no en tenen prou.

Antoni Oller
Antoni Oller
15.11.2017  ·  22:57

Gràcies de l’editorial, res a afegir, res a matisar, només adhesió, total, absoluta.

Albert Giralt
Albert Giralt
15.11.2017  ·  23:08

Emoció Vicent,molta emoció es el que sento i ja fa dies.Pensar en que aquestes dues bones persones estan allà dins em corseca,igual que a moltisims de nosaltres.Pensar en els seus fill,en les visites rera vidres,que en Cuixart no pogues abraçar i petonejar el seu nadó……pensant en aixó he plorat varies vegades…
Amb moltes ganes de saver molt aviat de que tornen a casa.
Gràcies Partal pel teu emocionant article i també pels que cada dia al vespre llegeixo a Vila Web paper i es una dels millors estones del dia.
Jo,com la Meritxell i la Susanna, filtro les informacions,em fa patir llegir tantes bararitats,mentides i intoxicacions

Sílvia Fortuño
Sílvia Fortuño
15.11.2017  ·  23:08

Aquest editorial també calia i parla molts i moltes de nosaltres.

Maria Rosa Guasch
Maria Rosa Guasch
15.11.2017  ·  23:30

Moltes gràcies Vicent per posar veu al que molts i moltes pensem! Us volem a casa Jordis! I a tots els consellers!

jaume vall
jaume vall
15.11.2017  ·  23:35

Gràcies Vicent, per donar-nos veu a molts.
“Els que pateixen injustícies fan avançar la societat moltíssim més que els que fan patir la injustícia.”

Encarnació Parets
Encarnació Parets
15.11.2017  ·  23:49

Molts els recordem al llarg del dia. Pensem en les families i amics i ens sentim afortunats de pertànyer a un poble que vol ser lliure. Ens ho hem guanyat generació rere generació. Fins aviat.

Enric (EPM) Pelegrín
Enric (EPM) Pelegrín
15.11.2017  ·  23:53

Gràcies Vicent pels bon records pels Jordis, esperant que surtin demà, millor que demà passat. Ho comparteixo a les xarxes.

JESUS CASTELLS
JESUS CASTELLS
16.11.2017  ·  00:02

Els Jordis dues grans persones, ells dos han estat dos puntals imprescindibles per arribar on som i ho han fet de manera altruista sense cap afany de recompensa, sense demanar res a canvi i posa-n’hi molt de la seva part fins i tot la seva llibertat personal, mai els hi podrem agrair aquest manantial d’altruisme que brolla de les seves tasques. I quan portem vint-i-un dies de República ells tancats a la preso, quanta injusticia.

Ferran Cubells
Ferran Cubells
16.11.2017  ·  00:27

Coll… Vicent, m´has fet plorar. Cada paràgraf era una punyalada, però al mateix temps era una empenta per seguint lluitan per la llibertat de tots. Força a tots ells. No esteu sols.

MARIA CONCEPCIO GAYA
MARIA CONCEPCIO GAYA
16.11.2017  ·  00:28

Com tu, Vicent, a casa ens llevem i anem a dormir cada dia amb el record i la tristesa de saber-los encara empresonats. I malgrat intentar ser optimistes se’ns fa insuportable tanta injustícia cada cop que hi pensem, que és ben sovint. I ens sentim impotents i tristos.i amb el llaç groc a tot arreu.
No ho sé expressar tan bé com tu. Gràcies per escriure-ho.
I seguirem endavant, clar que sí. La independència pot esperar. El seu alliberament no.

Antoni López
Antoni López
16.11.2017  ·  01:10

Pena i ràbia pels Jordis i menyspreu i vergonya aliena per als “justicias del reino”.

Antònia Petit
Antònia Petit
16.11.2017  ·  02:11

Quina meravella de carta! Comparteixo plenament el sentiment que expressa. Jo no els he conegut personalment, però en les seves aparicions públiques admirava el que deien i el tarannà que s’els veia… Tan de bo que ben aviat surtin del lloc on no es mereixen estar!

Josep i Antònia Viñas Ciurana
Josep i Antònia Viñas Ciurana
16.11.2017  ·  02:12

Compartim els sentiments que expresses en el teu editorial d’avui, Vicent.

És una vergonya empresonar persones per idees defensades pacíficament.
Desitgem que es faci justícia i que tots els nostres homes i dones que es troben lluny de les seves famílies i de casa, dins de presons espanyoles i l’exili, retornin de seguida.

La millor manera de retre homenatge a tant de sacrifici personal per Catalunya serà anant a votar en massa pels partits que recolzen la independència de Catalunya a les eleccions del 21-D.

Jaume
Jaume
16.11.2017  ·  02:13

Res a afegir, signar a sota.
Esperem ser-ne dignes del seu esforç i empresonament injust, per poder mirar-los als ulls quan surtin.

Octavi Monsonís
Octavi Monsonís
16.11.2017  ·  02:13

Un mes ja a la presó! Dues persones, els Jordis, fermes i valentes, unes bones persones, gent de pau i amants del país i la llibertat.
Injustament empresonats, presos polítics, rebeu avui el caliu del poble que no us oblida i que desitja veure-vos al carrer.
A vosaltres el meu homenatge i el meu suport!

Víctor Serra
Víctor Serra
16.11.2017  ·  02:13

Molt necessari sguir lluitant perquè surtin i no oblidar mai. Són presos polítics com una casa de pagès. Mereixen no només que els donem suport, sino que els que els han posat a la presó ho paguin com es mereixen.

Joan Rubiralta
Joan Rubiralta
16.11.2017  ·  02:14

He de confessar que no conec personalment al Jordi Cuixart però també puc dir que com a membre d’Omnium, he anat rebent tots els seus comunicats personals que denotaven que darrere de les paraules hi havia un personatge valent i de fermes conviccions. També l’he vist en persona mobilitzant la gent i engrescant-la sense deixar de somriure. Recordo quan vas dir al TSJC que no deixaríem de mobilitzar-nos fins que deixessin anar els detinguts a la Conselleria d’Economia. I així va ser. En definitiva, era una persona idealista però amb conviccions de pedra picada.
El Jordi Sánchez el vaig conèixer ja fa molt de temps quan hi havia la Crida a la Solidaritat, quan va substituir a l’Àngel Colom al capdamunt de l’entitat. Lamentablement després d’aquest canvi i el pas del temps, la intensitat va ser menor i vaig deixar les reunions i la Crida es va acabar. El vaig retrobar a l’ANC i tot i els primers conflictes de llistes votades, em va semblar perfecte que l’entitat seguís endavant davant d’una situació que ja es preveia confusa i complexa. Va fer el pas endavant i ara veig que va ser una decisió encertada. Com a membre fundador de l’ANC del meu poble, vam aconseguir que vingué dues vegades a la nostra vila, i en tots els seus discursos intentava posar pau allà on no n’hi havia i proposar solucions possibles. Va ser un gran activista i va fer una tasca difícil com ara el conflicte amb la CUP, i havia de liderar una entitat que havia tingut abans la nostra gran presidenta Carme Forcadell que va posar el llistó molt alt. Reconec que va fer una gran tasca i per això mateix era un perill per a l’estat perquè li permetia qüestionar-lo.
Per la vostra gran feina feta per a la nostra nació, a ambdós us van posar a la presó i desitgem de tot cor que sortiu al més aviat possible perquè encara que no hi sigueu i la tasca continua, hi ha l’àmbit personal, familiar i la de la vostra feina, que cal recuperar i per això us volem a tots dos a casa.

Josep Jallé
Josep Jallé
16.11.2017  ·  02:15

Jordis, companys en la lluita per la llibertat d’un poble que, majoritàriament, vol viure fora de l’arbitrarietat feixista que us ha empresonat: voldria expressar-vos en quatre línies el que sento d’indignació per la vostre malmesa vida en aquest tràngol terrible. Jordi Sánchez, et vam seguir des de la Crida, il·lusionats per a fer, entre tots, un país nou acabant amb l’hegemonia dels colonitzadors. Espero que hagis llegit les línies que t’he escrit, amb aquella foto de quan ens vam trobar, solidàriament acompanyant a la consellera Rigau. Els instants de privació, que també vaig viure, en el meu relat fet per a distreure’t si més no modestament, fan més dolorosa la comprensió del que us està passant, del que hem passat, del que passem. T’avanço l’abraçada que un dia, proper, et pugui donar “el rei de banderes a Astorga”. Amb emoció, nus a la gola …. us estimem com a la nostra vida mateixa.

Jordi Camprubí
Jordi Camprubí
16.11.2017  ·  02:15

Avui una qüestió molt simple però important. Faig meva la carta d’en Vicent, una carta molt emotiva.

Josep Sindreu
Josep Sindreu
16.11.2017  ·  04:40

Com un més em faig meva la carta d’en Vicent. Estem amb vosaltres de tot cor i el vostre testimoni, en el passat i també ara a la presó, ens ha de fer present que només tenim un camí: confiar i perseverar perquè el 21D sigui un nou exit. Tinc clar que si guanyem en condicions se’ns obriran de nou les portes de la República.

Albert Miret
Albert Miret
16.11.2017  ·  06:56

Estimats Jordis. El dia que els feixistes us van detenir, inconscientment us varen situar en un lloc molt destacat de l’història de Catalunya com a líders i desgraciadament com a exemple de la brutalitat de la darrera tirania d’una Unió Europea que ha oblidat els seus principis i s’ha tornat anti-democràtica. Us desitjo com en Vicent i com tota Catalunya la llibertat el més aviat possible.
Salut companys i gràcies pel vostre valor.

Daniel Solé
Daniel Solé
16.11.2017  ·  08:26

Els darrers dies he comentat amb la dona i amics que la sensació és com si havessin empresonat un germà, un amic… com si m’havessin empresonat a mi mateix. Ens empresonen a tots. Ara mateix, la prioritat del país és aconseguir l’alliberament dels nostres innocents. La següent ha de ser l’alliberament nacional. Aquesta fita és el nostre objectiu generacional.

Xavier Fabregat
Xavier Fabregat
16.11.2017  ·  08:37

Estimats Jordis, em fa mal el cor de pensar en el vostre sufriment i el de les vostres families. Un sufriment injust i aberrant.
Gràcies de nou per lo que heu fet per mi, pels meus pel nostre pais.
El vostre sacrifici no te preu mai us el podrem pagar.
Desitjo que les ferides que us han inglegit tinguin cura.
Una abraçada.

“LLIBERTAT PELS PRESOS POLÍTICS, Llibertat per Catalnya.”

Maria do Carmo Marques
Maria do Carmo Marques
16.11.2017  ·  08:46

Bon dia. No sé si s’en pot dir periodisme literari o literatura periodística. Sigui el que sigui és un Gran Editorial. Felicitats i moltes gràcies.

Agnès Buscart
Agnès Buscart
16.11.2017  ·  09:17

Gràcies Vicent, els teus escrits són sempre de gran ajuda.
Avui i sempre GRÀCIES JORDIS, amb vosaltres tots som millors.

Pep Agulló
Pep Agulló
16.11.2017  ·  09:26

Cuixart i Sànchez, sou rehens de la seva impotència. Ells voldrien tallar la llibertat de tot un poble, però no poden i ara es vengen en vosaltres privant-vos de la llibertat. Companys us treurem d’aquesta ignominia tan injusta. Mai deixarem en mans de l’enemic els defensors de la nostra terra. Una abraçada de llibertat.

Enric (EPM) Pelegrín
Enric (EPM) Pelegrín
16.11.2017  ·  09:32

I el record del mes d’empresonament dels Jordis ens porta també al record de que dia rere dia l’estat afegeix més i més ignomínia com a conseqüència de haver abordat el plantejament polític majoritari del poble català des de la violència i la repressió. Plantejament que arrossega també a omplir de mentida i tergiversació els fets i les intencions.
Hi ha molta més gent represaliada: els membres del Govern, els seus equips cessats i en cert casos, vexats. Recordem també al Jutge Vidal, el major Trapero, etc. etc.
Està clar que aquestes properes eleccions el que està en joc és la violència contra la democràcia, el respecte contra la repressió. El afrontar els reptes polítics des del diàleg i no des del menyspreu.
Els Jordis i molts més que pateixen directament la repressió, amb la intenció d’escarmentar el poble. Està clar que no volem aquest estat, sinó desenvolupar en pau la nostra República.

Pep Agulló
Pep Agulló
16.11.2017  ·  09:33

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!!

Magda Pié
Magda Pié
16.11.2017  ·  11:32

Contentíssima que en Jordi Sánchez vagi després del Partit.
Aprofito i em solidaritzo amb carta als Jordis
Gràcies diàries Vicent

Magda Pié
Magda Pié
16.11.2017  ·  11:34

Perdó, després del MHP

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
16.11.2017  ·  11:47

Ser alhora demòcrata i carceller polític no pot ser. Acusar tres matxaques del PP en lloc dels responsables polítics que manaren destruir proves fonamentals, demanant-hi penes de per riure, i empresonar a la vegada la bona gent sens causa ni proves, indefinidament i per motivacions polítiques, evidencia quina misèria de justícia ens amenaça.
Ànim!, Jordis i consellers/res. Llibertat presos polítics!.

eddy ventura
eddy ventura
16.11.2017  ·  12:11

Algunos dicen que hemos perdido.
Otros hablan de fanatismo.
Algunos que hay que cambiar de tema.
La libertad está que cada uno haga y diga lo que le dicte su consciencia o en muchos casos su inconsciencia.
Aceptar el recorte de libertades, el abuso de autoridad, la manipulación de las leyes y la vuelta gradual al fascismo es también un derecho.
Por desgracia esto es lo que hace fuerte este poder tan cruel y tan propio del imperio conquistador español.
El abogar por la comodidad personal y soportar o peor aún aceptar que el partido más corrupto de Europa gobierne y de paso encierre inocentes y violente físicamente a muchos catalanes es un derecho, pero amigos míos, de allí a llamar fanáticos a quien quiere colaborar para cambiar esta injusta e insufrible situación me parece por lo menos de una poca sensibilidad social.
Muchos de esos tienen la desfachatez de auto proclamarse como personas ponderadas y personas sensibles al bien común.
Cierto es, que desde la barrera, desde el palco, desde la una posición de confort, desde la no acción uno puede verse como un extranjero a este abuso de poder, pero esto no es, bajo mi punto de vista, muy cierto.
Esto, señoras y señores, no va de perdedores, no va de independentistas, no …. solo va de derechos humanos.
Si aceptamos la violencia y la amenaza de más violencia con una sonrisa y tachamos de fanáticos al que defiende otra manera de vivir estaremos haciéndole el juego a esta gente.
Desgraciadamente, esta gente serán en parte responsables de estar tristemente delante de un escenario próximo al terror y el horror.
Otra cosa es que hay gente que con el fascismo, el machismo, la opresión de la clase trabajadora y el miedo viven mejor.
Eddy

Josep Salart
Josep Salart
16.11.2017  ·  12:28

Estimats Jordis, de la mateixa manera que hauría d’estar prohibit prohibir, un segon de llibertat no te’l pot treure injustament ningú. Ni a vosaltres ni a cap persona, ni a tant sols un animal.
El record de tots vosaltres concretament, conviu amb nosaltres a cada instant, fem el que fem.

Tingueu ben segur que, més aviat que tard, tothom ocuparà el seu lloc i jo, com molts, no fallarem mai.

Sergi Guitart
Sergi Guitart
16.11.2017  ·  13:51

Espero que sigui minimament comoda la preso, ahir llegia que a Espanya “llevan gastados casi 170.000 millones de euros en intereses de la deuda pública en menos de seis años” suposo que part del credit monstruos que et fa pagar aquesta burrada d’interesos deu haver anat en part a construir presons tambe..
Mes valia que s’haguesin enfilat a una farola, no a un jeep de la guaradia civil..

Pepi Borrego
Pepi Borrego
16.11.2017  ·  16:03

No passa dia que no tinguem un pensament per els nostres consellers i conselleres, en les seves families. La ràbia i la impotència s’ha apodera per uns instants donant pas a la força. Pot ser nosaltres els hi donem força però ells ens hi dona a nosaltres. No defallirem fins que siguin lliures.

Pepi Borrego
Pepi Borrego
16.11.2017  ·  16:09

Volia escriure ells, referint-me als Jordi’s. (Perdó,les preses per escriure…)

Maria Villarroya
Maria Villarroya
16.11.2017  ·  23:00

Grans

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes