Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

El PSOE ahir va tornar a ensopegar amb la mateixa pedra de fa vint-i-vuit anys? Llavors, Felipe González va prometre de crear 800.000 llocs de feina en la seva legislatura, que al final van convertir-se en una pèrdua de gairebé 200.000. Pedro Sánchez deu estar segur que ara no passarà, amb el seu Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència de l’Economia Espanyola. En un acte altisonant –com el nom del pla–, amb la novena simfonia de Beethoven com a rerefons triomfal, va prometre la mateixa xifra de llocs de feina amb la previsió de tres anys, comptant amb els diners europeus que arribaran del Fons de Recuperació (Next Generation EU). Va explicar els multiplicadors de la inversió que s’activaran a l’economia i que han de dur l’estat espanyol a aquesta xifra anhelada.

Per fer una referència, potser cal recordar que els primers cinquanta dies de l’estat d’alarma es van perdre a tot l’estat espanyol 950.000 llocs de treball –al marge dels 3,5 milions d’ERTO–, la qual cosa ens diu amb quina facilitat es destrueix feina, quan el sistema és poc sòlid, i fins a quin punt després és complicada la recuperació. Del maig ençà, a l’estat espanyol s’ha recuperat el 49% dels llocs de feina perduts entre el març i l’abril. Sembla prou clar que el govern espanyol ja té molt coll avall que no hi haurà recuperació en V i que el període s’allargarà molt més, per la qual cosa vol posar tota la carn a la graella, la que té –poca– i la que no té –molta, però no assegurada al 100%– que resta pendent d’un seguit de tràmits dins la UE i la negociació d’uns quants detalls.

També sembla que el govern Sánchez sap qui repartirà els fons que arribin, segons els projectes solvents i ajustats a les condicions requerides per la CE. El sistema per al repartiment dels fons se centralitzarà al gabinet de Presidència i a l’oficina econòmica de la Moncloa, amb representació de tots els departaments, i cada ministeri finançarà projectes concrets digitals i verds. Tot això en coordinació amb les comunitats i amb el control parlamentari de la comissió mixta sobre la UE del congrés i del senat. Aquí neixen molts interrogants que ens afecten directament. Quin paper real hi tindran les comunitats autònomes? Quins criteris s’aplicaran per decidir quins projectes s’adjudiquen i quins no? Quin grau de transparència hi haurà?

Precisament ahir el Col·legi d’Economistes i la PIMEC van presentar el primer informe del GEREC –un grup d’experts que han creat ambdues institucions–, que tracta dels fons europeus i considera que és fonamental que s’aclareixi com més aviat millor quin serà el mecanisme de repartiment dels fons que rebrà Espanya, amb tota la transparència possible, perquè siguin els millors projectes els que rebin els fons. Per tal de dotar de transparència la iniciativa, el GEREC proposa de crear un sistema d’indicadors que mesurin l’eficàcia d’ús dels fons europeus aplicats per les administracions públiques i per les empreses. Em sembla una bona idea. Ara, caldrà veure’n el desenvolupament i els indicadors.

Em sembla bé perquè l’estudi mostra la preocupació per la manca de debat i d’estratègies conegudes sobre què, com i qui en relació amb aquests fons. Creu que Catalunya ha de ser un agent actiu en l’estructuració, definició i seguiment de tota l’actuació entorn dels fons. Per això proposa de focalitzar els projectes en uns determinats sectors prioritaris que siguin potents a Catalunya i que impulsin la sostenibilitat, la digitalització i la resiliència. És a dir, Catalunya no pot ser una vegada més un ‘convidat de pedra’ dels diners d’Europa.

El degà del Col·legi, Anton Gasol, i el president de la PIMEC, Josep González, també hi van dir la seva. Gasol va destacar: ‘Les ajudes europees han de contribuir decisivament a la transformació de l’economia perquè tot allò que no vagi en aquesta línia serà dilapidar els fons.’ Per això va defensar la necessitat de ser ‘molt cauts’ i ‘assegurar la viabilitat dels projectes’, sempre tenint present que el gran objectiu és ‘rescatar persones’.

I González va manifestar: ‘Convé garantir que les pimes reben els recursos que els corresponen, d’acord amb el seu pes dins l’economia i l’ocupació.’ Per això, la patronal ha impulsat una campanya per a recollir del teixit empresarial un seguit de propostes de digitalització i sostenibilitat que podrien optar aviat al finançament del Fons de Recuperació.

Em sembla bé que aquí ens prenguem seriosament aquesta qüestió. Són uns diners que difícilment tornarem a tenir a l’abast. A veure si, més enllà de les polítiques partidistes, en aquest punt, els catalans som capaços d’anar tots a l’una…

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.