17.04.2025 - 21:40
Fa uns quants dies que estem molt contents pensant que, tan bon punt acabem aquest article, gaudirem de les vacances que tant ens mereixem. I és que els beneficis d’unes bones vacances poden notar-se fins i tot abans que comencin. Estudis científics mostren que l’expectativa d’una recompensa futura pot ser més gratificant que no pas la recompensa en si. Això passa gràcies a una molècula anomenada dopamina, de la qual parlarem més endavant.
Abans de continuar, plantegem unes quantes preguntes. Són realment necessàries, les vacances? Per què les necessitem? I sobretot, quins beneficis ens aporta passar uns dies de lleure?
Descansar augmenta la flexibilitat cognitiva
Encara que sorprengui, hi ha poca literatura científica que explori els beneficis directes de les vacances en el cervell. Ara, sembla indiscutible que són imprescindibles. Ho concloïa un estudi del 2016 fet amb quaranta-sis treballadors d’una empresa neerlandesa.
Els treballadors es van sotmetre a una prova en què se’ls mostraven objectes (per exemple, un martell) i se’ls demanava que n’enumeressin tants usos com poguessin en el mínim temps possible (eina de construcció, arma, etc.). Es va observar que, després de dues o tres setmanes de vacances, els treballadors mostraven més flexibilitat cognitiva. És a dir, eren capaços d’identificar més usos dels objectes que no pas abans.
La majoria d’estudis coincideixen que, d’un punt de vista biològic, un dels principals factors que contribueixen a aquest augment de la flexibilitat cognitiva –i dels beneficis de les vacances en general– és la reducció de l’estrès.
Tothom pot estar d’acord que la feina ocasiona estrès. Ara bé, cal matisar: l’estrès, per si sol, no és necessàriament dolent. Quan és puntual, fins i tot, pot ser beneficiós, perquè activa mecanismes que ens ajuden a fer les tasques quotidianes, com ara, complir una data límit (això fem, precisament, els autors d’aquest article ara mateix).
L“altre estrès”, el que té connotacions negatives per a tothom, és l’estrès crònic. Apareix quan es manté durant molt de temps, ja sigui perquè estem sotmesos a pressions constants o perquè afrontem situacions irresolubles. Causa fatiga, nivells més alts d’ansietat, irritabilitat i ira. I sí, definitivament, és perjudicial.
Recepta per a unes vacances que “recarreguin les piles”
L’aportació principal d’unes vacances a la salut mental és, precisament, la reducció de l’estrès crònic. Quan practiquem el lleure, el cervell pot revertir –si més no, temporalment– els efectes negatius de l’estrès. Ara bé, perquè siguin realment efectives, cal que ens alliberin del tot de l’estrès laboral. És a dir, cal evitar de continuar amb tasques pendents, respondre correus electrònics, etc.
També és fonamental que les vacances no ocasionin noves situacions d’estrès, com ara, trobar-se amb cues interminables.
Una altra clau és gaudir de l’espera. Per què estem contents únicament esperant les vacances? N’hem parlat més amunt: la dopamina. Aquesta substància es produeix a les neurones d’un parell de regions del cervell: la substància negra (anomenada així pel seu color fosc al microscopi) i l’àrea tegmental ventral (situada al centre del cervell, aproximadament, darrere les orelles).
Totes dues regions, que contenen entre 400.000 i 600.000 neurones, envien axons a moltes altres parts del cervell. Mitjançant la dopamina, tenen un paper clau en la sensació de plaer que s’associa a les novetats i les recompenses. Per això, saber que s’acosten les vacances fa augmentar els nivells de dopamina i causa aquesta sensació agradable.
Així mateix, les vacances més bones són les que ens exposen a novetats –per exemple, visitar llocs diferents– i a recompenses –com pot ser aquell dinar que esperem tot l’any. Naturalment, la cosa que resulta gratificant és absolutament subjectiva: allò que per a algú és plaent pot ser estressant per a algú altre.
Gaudir o no gaudir
Aquest sistema que ens genera plaer també es veu afectat per l’estrès crònic. Hi ha estudis que mostren que nivells alts o prolongats d’estrès –com els que patim durant tot l’any a la feina– poden fer disminuir la quantitat de dopamina que s’allibera o alterar-ne el metabolisme.
I aquests canvis no afecten únicament la substància negra o l’àrea tegmental ventral, sinó també les àrees a les quals aquestes regions envien els axons. S’ha observat que l’estrès crònic pot modificar, fins i tot, el nombre de receptors de dopamina en aquestes zones. Quan això passa, sovint es desenvolupen comportaments depressius. Per tant, unes vacances que ens alliberin de l’estrès poden ajudar a reequilibrar el sistema dopaminèrgic.
Encara no és del tot clar si unes vacances llargues són més efectives que no pas períodes més curts i esglaonats durant l’any.
Sigui com sigui, les bones vacances són bones. De manera que animem els lectors a trobar activitats que els facin sentir bé, recarregar energia, reduir l’estrès i equilibrar el sistema dopaminèrgic. Bones vacances!
Juan Pérez Fernández és investigador del Centre d’Investigacions Biomèdiques de la Universitat de Vigo. Roberto de la Torre Martínez és investigador del Departament de Neurociències del Karolinska Institutet d’Estocolm. Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.
