BCNegra fa vint anys i dialoga amb Marsella i Nàpols

  • Us presentem la nostra llista d'imprescindibles del festival de gènere negre que es farà del 10 al 16 de febrer

VilaWeb
01.02.2025 - 21:40

Quan ara fa vint anys el festival BCNegra va començar la seva trajectòria ningú no sabia què passaria ni si hi hauria prou públic per a omplir les activitats programades. Vint anys després, és un model d’èxit, un certamen fix de la programació cultural de la ciutat de Barcelona i un dels més reeixits d’Europa en aquest gènere. Té tanta influència que fins i tot ha fet canviar els calendaris de llançaments de les grans editorials, que volen aprofitar-lo per publicar les seves novetats. Aquell somni que va emprendre Paco Camarasa, llibreter de Negra y Criminal, fa anys que ha demostrat que els lectors –i sobretot les lectores– de novel·la negra són una multitud i que tenen ganes de compartir matances (literàries) en comunitat. El festival, ara en mans de Carlos Zanón, es farà del 10 al 16 de febrer (amb algun acte abans). Com cada any, us oferim la llista dels deu actes que no us podeu deixar escapar.

Barcelona, Marsella, Nàpols, ciutats de frontera

Taula rodona. 6.2.2025. 18.30. Biblioteca Jaume Fuster.

Aquesta taula rodona serà la continuació dels actes inaugurals de l’exposició que es fa a la biblioteca Jaume Fuster cada any. Aquesta vegada agafa un aire mediterrani explorant aquestes tres ciutats tan vinculades també a la novel·la negra. Com expliquen els organitzadors, “són punts d’arribada, ciutats que acumulen estrats culturals i socials, substrats de tradició com a fonament viu dels esclats de modernitat del darrer segle, capes de derrota i tot de rebel·lies quotidianes que han estat capaces de fer de les derrotes circumstancials una mostra de dignitat humana al llarg del temps”. Per parlar-ne, hi intervindran l’escriptora Margarida Aritzeta, el poeta Jean Poncet i l’actor Enrico Ianniello. Us la recomanem perquè sempre és interessant de veure la perspectiva que marca el festival per a saber per on aniran els trets, a despit de les bales perdudes.

Amílcar Barca, Barcelona

Taula rodona. 10.2.2025. 18.00. Paral·lel 62.

El dilluns d’arrencada oficial del BCNegra es farà aquesta taula rodona per a explorar les relacions entre novel·la negra i història. Per això es juga amb la possibilitat que Amílcar Barca, el cabdill cartaginès, fos el fundador de la ciutat. Posats a entroncar, val més cercar un passat gloriós. Hi participaran Xavier Theros, Salvador Balcells, Irene Solanich i Joaquim Molina, que aprofiten la història com a element per a les seves obres, per bé que en el cas d’Irene Solanich sigui per explicar-nos que es pot matar impunement –si més no així ho van fer els autors de la mítica col·lecció la Negra de la Magrana, que ella ha estudiat en una tesi doctoral i que ara acaba de publicar. Si hi afegim la presència de Xavier Theros, a qui sempre és un luxe escoltar i llegir, la recomanació és cent per cent fiable.

Venezia senza di te

Conversa. 10.2.2025. 19.00. Paral·lel 62.

Tot i que som molts els qui considerem que la sèrie de Guido Brunetti, de Donna Leon, s’ha allargat innecessàriament, també és cert que els darrers títols tornen a tenir més interès que molts de la part del mig. A més, en uns moments en què la turismofòbia no deixa d’augmentar, va molt bé de tenir algú que escriu sobre una de les ciutats que més sofreixen per les invasions foranes, com Venècia. Donna Leon és també un clàssic del festival,  una autora que ha creat una legió de fans i que aquests darrers vint anys –tot i que la sèrie va començar abans– ha ajudat a engrandir la massa lectora dedicada al gènere negre. A més parla molt bé. Aquesta vegada el diàleg serà amb Berna González Harbour, periodista i escriptora que de segur que li sabrà treure tot el suc. Segons els organitzadors, “en aquest diàleg es podrà aprofundir en la relació entre l’autora i l’emblemàtica ciutat, com també en el vincle entre literatura, identitat i territori”.

Escorxador-3

Taula rodona. 11.2.2025. 19.00. La Paloma

Hi ha un director de cinema que no deixa ningú indiferent: o t’agrada molt o n’odies els films. És Quentin Tarantino i la violència explícita és un dels trets característics dels seus films. En la novel·la negra passa una mica igual: hi ha qui sap valorar adequadament el sang i fetge quan és necessari i ajuda al desenvolupament del text i qui ha arribat al gènere perquè algú li ha fet passar bou per bèstia grossa. Així doncs, s’aprofitarà un homenatge al títol de Kurt Vonnnegut Escorxador 5 per parlar-ne. Tal com diuen els organitzadors “la reflexió sobre el gore literari no és només un exercici estètic, sinó també una manera de repensar els límits del gènere negre”. Hi participaran Sergio Mira, David Llorente i Lluís Riera, que dialogaran sobre el fet que la violència extrema es converteixi en una eina narrativa per a explorar les ombres més profundes de la condició humana. Us la recomanem perquè la novel·la de Lluís Riera, L’escorxador, és una de les revelacions d’aquests darrers mesos. I perquè ens agrada la sang a dojo.

13 coins: la Marseille d’Izzo

Taula rodona. 12.2.2025. 16.00. La Paloma

Si calgués establir un requisit per a entrar a les activitats de qualsevol festival literari de novel·la negra, jo no deixaria que hi entrés ningú que no hagués llegit la trilogia de Marsella –traduïda al català per l’editorial Límits–, de Jean-Claude Izzo (1945-2000). Protagonitzats per Fabio Montale, els tres llibres són una obra mestra. A més de ser un dels grans cims de la novel·la negra contemporània, són una de les claus per a entendre, per exemple, l’ascens de l’extrema dreta a França i a tot Europa. Així doncs, la BCNegra 2025 li ha volgut retre homenatge i ha reunit el seu fill, Sebastien Izzo, i el director de la col·lecció Crims.cat, Àlex Martin. També hi haurà Georges Thyras, especialista del gènere. La conversa explicarà “la relació entre l’autor francès i la seva ciutat natal, com també la influència que el personatge de Pepe Carvalho i la literatura de Manuel Vázquez Montalbán van tenir en la seva obra. Entre records personals, anècdotes literàries i reflexions sobre el Mediterrani com a escenari del gènere negre, aquesta taula rodona serà un homenatge al llegat d’Izzo”. Us la recomanem perquè Izzo és un imprescindible. I escoltar Àlex Martin i Georges Thyras és obligatori.

Fets diferencials, morts gens habituals

Taula rodona. 12.2.2025. 18.00. La Paloma.

Podria semblar un acudit d’aquells de “hi havia un basc, una navarresa i dos catalans que…” i ací hauríem de continuar els punts suspensius dient que escriuen molt bé i que a més a més han fet dels seus territoris uns espais privilegiats com a escenaris de sengles novel·les. D’això tractarà aquesta taula rodona en què Ibon Martin, Susana Rodríguez, Margarida Aritzeta i Lluís Llort ens parlaran de l’espai, el paisatge, que es converteix en un element clau per construir atmosferes úniques, amb personatges arrelats a una identitat concreta i trames que reflecteixen els conflictes i les complexitats locals. Diuen els organitzadors: “La literatura negra pot ser un mirall de les diferències culturals i, alhora, una eina per a trobar les similituds que ens uneixen en un univers de misteris i morts gens convencionals”. De motius per a recomanar-vos aquesta taula n’hi ha molts. Per començar, que són quatre autors amb unes trajectòries molt interessants, ben consolidades, que representen el bo i millor de cada territori; tots, ves per on, integrats a desgrat a l’estat espanyol. Ja ho diu el títol de la taula: fets diferencials.

Les mateixes regles del mateix joc

Taula rodona. 12.2.2025. 20.00 h. La Paloma.

Al festival diuen: “La novel·la negra pot ser una eina per a desemmascarar els mecanismes del poder i les regles immutables que governen les nostres societats.” De fet, és exactament això que s’espera d’aquesta literatura, que després de llegir passis dues setmanes pel cap baix amb mal d’ànima. I el festival ha decidit de convidar dos escriptors imprescindibles per a entendre d’on venim i on anem. D’una banda, tenim Dominique Manotti, una de les autores franceses més compromeses amb l’essència pura del gènere negre. D’una altra, Víctor del Árbol, que aquests darrers quinze anys s’ha consolidat com un dels valors més ferms de la novel·la negra espanyola, però en un autèntic referent a França. Gènere i compromís social amb dos escriptors de màxima qualitat. No calen més recomanacions, simplement recordar que Manotti és història viva de la literatura europea.

Em sento incòmode

Taula rodona. 14.2.2025. 17.00. Mooby Bosque.

Ara fa una mica més de vint anys, abans que BCNegra comencés, a la Universitat de Salamanca hi hagué un congrés internacional sobre gènere negre que el maig passat va arribar al final sense haver respost el primer gran enigma que potser hauria hagut de resoldre: què és la novel·la negra? BCNegra també fa vint anys que intenta d’escatir-ho i ara cercarà les diferències entre novel·la negra i policíaca, en una taula amb Jon Arretxe, Andreu Martín i Nacho Herrero. “Què diferencia la novel·la negra de la policíaca? Segons molts, és la capacitat de la primera d’incomodar, de presentar conflictes i personatges que obliguen el lector a enfrontar-se a les seves contradiccions i inquietuds”, diuen els organitzadors. I afegeixen: “Arretxe, Martín i Herrero són mestres en aquesta tasca, creant històries que no només entretenen, sinó que també qüestionen la societat i els seus mecanismes més foscos. Amb trames que van més enllà del crim, els seus relats ens recorden que la incomoditat pot ser una eina poderosa per a entendre’ns millor a nosaltres mateixos i al món que ens envolta.” Ara, a més, us la recomanem perquè el moderador és Alberto Valle, un escriptoràs que en sabrà treure tot el suc.

Cada dia és com diumenge

Taula rodona. 15.2.2025. 13.00. Mooby Bosque.

Hi ha llocs on creus que no passa mai res; indrets, barris, on quan passa una desgràcia i se sap qui n’és el culpable els veïns sempre diuen allò de “semblava un paio encantador, sempre saludava”. Llocs que l’experiència i les lectures ens han demostrat que poden arribar a ser sinònim de catàstrofe i d’un brutal talent per a descriure’ls. L’experiència és un grau i els nostres arxius textuals ens han fet esperar amb delit novel·les com les que escriuen Jordan Harper i Colin Barrett. “Aquest acte –diu BCNegra– indaga sobre com la vida en una família, un barri o una ciutat en què sembla que mai passa res pot convertir-se en un polvorí a punt d’esclatar. Tant Harper com Barrett són mestres a l’hora de captar aquests moments de tensió latent i transformar-los en històries poderoses, plenes de personatges memorables i trames que desafien les expectatives.” Us els recomanem també perquè són avalats per dues col·leccions editorials ben interessants: Salamandra per a Harper i la sensacional Sajalin per a Barrett. Altes expectatives que segur que es compliran perquè el moderador, Antonio Lozano, també és dels que fan que l’assumpte pagui la pena.

La novel·la negra que va sortir del fred

Conversa. 15.2.2025. 20.00. Mooby Bosque

És l’exemple perfecte d’allò que hauria de passar a la literatura catalana: tenir un escriptor de novel·la negra que escrigués originàriament en català i que el traduïssin a més de quaranta idiomes, vengués més de deu milions d’exemplars i col·loqués la cultura catalana en l’imaginari de tots aquests lectors. Arnaldur Indriðason ho ha aconseguit a Islàndia i en islandès, una llengua amb molts menys parlants que la nostra i amb novel·les negres de culte, sense concessions a les normes del mercat ni res de semblant, obrint camí propi i essent fidel a la seva manera d’escriure, amb personatges que us fascinaran si encara no els coneixíeu. Però, a més, s’explica de meravella. Escoltar-lo és un luxe. Acte imprescindible la seva conversa amb Carol Álvarez.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor