El BCE juga molt fort i, de rebot, l’euríbor apunta al 2%

Christine Lagarde ha decidit d’apujar 0,75 punts percentuals el tipus de referència, mentre augmentava les previsions d'inflació per a la zona euro i rebaixava els creixements de la seva economia del 2022 i 2023

Jordi Goula
08.09.2022 - 19:50
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El consell de govern del BCE ha decidit avui d’apujar de 75 punts bàsics els tipus d’interès oficials. Aquest pas tan important anticipa la transició del nivell acomodatici dels tipus d’interès oficials vigent cap a nivells que asseguraran el retorn oportú de la inflació a l’objectiu del BCE, del 2% a mitjà termini. Sobre la base de l’avaluació actual, el consell de govern espera augmentar els tipus d’interès a les reunions següents per moderar la demanda i protegir el risc d’un creixement persistent de les perspectives d’inflació. Per això revaluarà periòdicament la seva política d’acord amb l’evolució de les perspectives d’inflació. Les decisions futures del consell de govern relatives als tipus d’interès continuaran depenent de les dades i les decisions s’adoptaran a cada reunió. Així ho explicava el Banc d’Espanya en la nota que ha passat a la tarda.

Recordem que els responsables de la política monetària europea havien oscil·lat durant setmanes entre un augment de 50 punts bàsics i 75, però un nou salt de la inflació general i, sobretot, de la subjacent (la total menys l’energia i els aliments no elaborats) sembla haver tancat el debat, perquè les xifres indiquen que el creixement dels preus es va filtrant en el conjunt de l’economia, cosa que, dia a dia, fa encara més difícil d’eradicar la inflació.

La presidenta del BCE, Christine Lagarde, ho ha confirmat amb aquestes paraules: “El consell de govern preveu d’augmentar encara més els tipus d’interès, perquè la inflació continua essent massa alta i és probable que es mantingui per sobre de l’objectiu durant un llarg període.” L’organisme ha revisat a l’alça les seves projeccions d’inflació i ara s’espera un IPC mitjà del 8,1% el 2022; del 5,5% el 2023; i del 2,3% el 2024, amb notables pujades. Lagarde ha afegit: “Les dades recents apunten a un alentiment del creixement econòmic de la zona euro, i s’espera que l’economia s’estanqui enguany i el primer trimestre del 2023.” En concret, l’organisme rebaixa el PIB del 2022 de nou dècimes, fins al 2,8%. Per al 2023, la retallada és de set dècimes, fins al 2,1%. I per al 2024, millora de cinc dècimes, al 2,1%. Ens anuncia, en definitiva, un 2023 molt més complicat que no esperàvem fa pocs mesos.

Definitivament, Lagarde ha jugat molt fort. Havia rebut moltes crítiques per no haver previst bé el curs de la inflació. I per això ha passat al contraatac. En la conferència de premsa ha defensat amb fermesa el pronòstic econòmic del seu equip i ha assenyalat que alguns factors importants, com ara la pandèmia i la invasió russa d’Ucraïna, són gairebé impossibles de projectar. Ha dit que la majoria de les institucions internacionals i els economistes també van cometre errors de pronòstic: “És pràcticament impossible d’anticipar i incloure dins els seus models la covid, la guerra d’Ucraïna o el xantatge energètic.” I ha afegit: “N’assumeixo la culpa, perquè sóc titular de la institució. Sí, vam cometre errors de pronòstic, però aquests errors els van cometre tots els experts del món. No som gaire diferents.” És a dir, tots ho hem fet malament, però dic jo que uns tenen més responsabilitat que uns altres en aquests errors. I això no ho ha dit.

De la decisió d’avui, en neix un altre mal col·lateral. El tipus d’interès dels diners que es presten els bancs entre si –l’euríbor– ha rebotat amb força. De fet, molt més que el salt del BCE. El més important per a la població és el tipus de dotze mesos, perquè és el que es fa servir de referència en les hipoteques variables. Doncs bé, fa poc el teníem al -0,5% i avui ha fet un salt més enllà de l’1,9%, de manera que ja s’acosta molt al 2%. Això implicarà que tots els qui financin el seu habitatge amb aquesta mena d’hipoteques hauran de recalcular a l’alça les quotes que han de pagar cada mes, després d’haver fet la revisió corresponent, quan els toqui. En alguns casos pot fer molt mal a les famílies que ja van passant aquests mesos amb dificultats i a les que els esperen en el futur.

Mentrestant, el dòlar ha pujat aquesta tarda davant l’euro, ara que el president de la Reserva Federal, Jerome Powell, ha reiterat que continuaria elevant les taxes d’interès per controlar la inflació creixent i ha advertit contra la relaxació prematura de la política monetària. Les autoritats de la Fed entren ara en un període de silenci abans de la reunió dels dies 20 i 21. Sembla que la principal preocupació és l’estabilitat de preus, i molts analistes s’adonen que això podria tenir un impacte negatiu en l’ocupació. Però, atesos els nivells tan baixos de desocupació, això potser no serà cap maldecap. No és pas el cas d’Europa. Ara com ara, els futurs de taxes dels Estats Units han descomptat una probabilitat del 87% que la Fed apugi el tipus de referència de 75 punts bàsics més en la reunió d’aquest mes, cosa que portaria la taxa al rang de 3%-3,25%.

I, tornant aquí, després de la conferència de premsa de Lagarde, ha quedat molt clar que la seva determinació de lluitar contra la inflació, mitjançant les pujades successives dels tipus d’interès, ja no ofereix cap dubte. La pregunta és si no exagera la dosi de medicina per a guarir la malaltia i si no en crearà una de nova. La política monetària restrictiva té aquest risc, perquè té l’objectiu de reduir l’activitat. Això vol dir que els qui pagarem per aquesta actuació serem tots, encara que no tinguem cap mena de responsabilitat en tot això que passa al món. L’alternativa que ens ofereix el sistema és clara: o perdem poder adquisitiu amb la inflació o es redueix la demanda a còpia de menys activitat de les empreses, cosa que ens durà més desocupació i ERTO. No és just.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes