25.01.2024 - 19:50
No ha estat cap sorpresa. Aquest matí, hem sabut que el nombre d’hipoteques sobre habitatges a escala estatal va caure el mes de novembre d’un 19,1% en comparació amb el del 2022, i va aconseguir 32.645 préstecs, la xifra més baixa per a un mes de novembre d’ençà del 2020. Malgrat una lleugera moderació en els tipus d’interès, que van passar del 3,32% a l’octubre al 3,27%, continuen essent els més alts d’ençà de final del 2015, segons dades de l’Institut d’Estatística espanyol (INE).
Aquesta tendència descendent marca el desè mes consecutiu de caiguda en la signatura d’hipoteques sobre habitatges, encara que la baixada del novembre va ser menys accentuada que la d’octubre, que va ser del -22,3%. L’import mitjà d’aquestes hipoteques també va baixar lleugerament, d’un 0,5% interanual, i es va situar en 145.894 euros, i el capital prestat va disminuir d’un 19,5%, fins a gairebé 4.763 milions d’euros.
La política de tipus d’interès del BCE, destinada a controlar la inflació, ha portat al fet que el tipus d’interès mitjà se situï en el 3,27%, en les hipoteques d’un termini mitjà de vint-i-quatre anys. Aquest ha estat el vuitè mes consecutiu amb tipus d’interès superiors al 3%, encara que el novembre va marcar la primera disminució del darrer any. La mitjana mensual de l’euríbor el desembre del 2023 va ser del 3,679% i la mitjana provisional de l’euríbor avui dia (actualitzat el 25 de gener), és del 3,614% Però cal dir que avui ja torna a estar al 3,676%, el tipus més alt de gener, i continua pujant.
És tan sols un exemple de l’efecte que tenen els alts tipus d’interès en l’activitat. L’avanç del gener de l’índex desestacionalitzat PMI compost, de l’activitat global en la zona de l’euro, s’ha establert en 47,9 punts, fet que posava de manifest una disminució de l’activitat de les empreses privades de la regió per vuitè mes consecutiu. No obstant això, s’ha redreçat respecte del desembre (47,6 punts) i assenyala la reculada més feble de l’activitat global d’ençà del juliol. Malgrat tot, aquest lleuger descens de la contracció no representa un canvi notable respecte de la situació observada al desembre –la contracció més forta de la zona de l’euro d’ençà del 2013 (a part dels primers mesos de confinament sanitari en 2020)– que, per contra, sembla haver persistit a començament del 2024.
Per això era molt important quines decisions prenia avui el BCE i què deia sobre el futur de la seva política monetària. La situació a la zona euro es troba en moments molt difícils, com acabem d’esmentar. Doncs bé, el consell de govern del BCE, reunit avui a Frankfurt, ha decidit de mantenir els tipus d’interès per tercera reunió consecutiva. Això vol dir que la taxa de referència per a les operacions principals de finançament es queda en el 4,50%.
La nota que ha acompanyat la decisió apunta que “la informació més recent ha confirmat en línies generals la seva anterior valoració sobre les perspectives d’inflació a mitjà termini”. I afegeix: “Al marge d’un efecte de base alcista sobre la inflació general relacionat amb l’energia, la tendència a la baixa de la inflació subjacent ha continuat i les pujades anteriors dels tipus d’interès continuen transmetent-se amb força a les condicions de finançament. Les condicions restrictives de finançament frenen la demanda, la qual cosa ajuda a reduir la inflació”. I tant que la frena! Però on és el límit? Aquesta és la pregunta que es fan avui analistes i empresaris que continuen pagant el finançament molt alt per solucionar les seves necessitats.
S’esperaven també les paraules de la presidenta del BCE, Christine Lagarde, a primera hora de la tarda i no han estat precisament animoses per al futur, perquè ha mantingut el discurs de les últimes vegades. Amb una diferència, que l’entorn de l’economia europea és com més va més feble. No ha agradat pas, tornar a sentir unes paraules que ja es deien quan la situació no era tan angoixant.
“El consell de govern està decidit a garantir que la inflació torni oportunament al seu objectiu de mitjà termini del 2%. Sobre la base de la seva avaluació actual, considerem que els tipus d’interès oficials del BCE es troben en nivells que, mantinguts durant un període prou llarg, contribuiran substancialment a aquest objectiu. Les futures decisions del consell de govern garantiran que els seus tipus d’interès oficials es fixin en nivells prou restrictius durant el temps que calgui”, ha comentat.
Lagarde ha dedicat molt de temps a respondre a les preguntes dels periodistes, sobre el risc inflacionista que comporten les pujades salarials en aquest moment, un dels components que vigilen de més a prop ara com ara els membres del BCE.
El gran missatge que deixa la conferència de premsa de Lagarde és la confirmació que el consell de govern no vol sentir parlar encara de tipus més baixos. Per això, ha insistit en el fet que els membres del consell del BCE ni tan sols havien parlat d’abaixar els tipus, ni tampoc creuen que sigui el moment. De totes maneres, la presidenta de l’organisme ha deixat una escletxa a l’esperança, que no és nova, i s’ha reafirmat en el missatge que va llançar al fòrum de Davos. “Em mantinc en els meus comentaris; mantinc allò que vaig dir”, ha assegurat. Recordem que llavors la presidenta va reconèixer, literalment, que era “probable” que la baixada de tipus arribés a l’estiu, però va afegir que la seva obligació era de “ser reservada”: “Perquè també diem que depenem de les dades i encara hi ha un nivell d’incertesa important, perquè alguns indicadors no estan ancorats en el nivell en el qual ens agradaria veure’ls.”
Una gerra d’aigua freda per als qui esperaven alguna cosa més positiva per als mesos vinents, però que entrava plenament en les possibilitats, pensant en els nivells de prudència en què es mou el BCE en les seves decisions i, fins i tot, les seves paraules. Haurem d’esperar.
Em quedo amb el que explicava ahir el director de l’enquesta dels PMI. “Pel que fa a la reducció dels tipus d’interès del BCE en una data que encara s’ha de determinar, les dades dels PMI sobre els preus aportaran més aigua al molí dels partidaris d’una política monetària més estricta, que pretenen d’evitar qualsevol decisió precipitada. De fet, els preus de les compres han augmentat al gener i les empreses han pogut traslladar aquest últim augment dels seus costos als seus clients.” Realment, una cosa són els desigs i una altra, de molt diferent, allò que passa en el món real de l’economia.
