21.02.2025 - 13:59
|
Actualització: 21.02.2025 - 14:03
El batlle de Blanes (la Selva), Jordi Hernández, ha presentat avui al matí una denúncia contra Vox pels cartells que la formació va menjar al municipi que criminalitzaven la immigració l’11 de febrer.
Hernández ha presentat l’escrit en representació de l’Ajuntament de Blanes a l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació de la Generalitat. El batlle remarca que la formació ha vulnerat la llei d’Igualtat i demana a la Generalitat que analitzi si el text és susceptible de presentar-lo a la fiscalia per un delicte d’odi i discriminació. Aquesta iniciativa arriba l’endemà que Blanes en Comú Podem, UGT i CCOO presentessin una denúncia conjunta contra Vox pel mateix tema.
La denúncia que ha presentat l’Ajuntament de Blanes considera que els cartells i pamflets que va penjar i repartir Vox pel municipi l’11 de febrer assenyala directament un col·lectiu especialment vulnerable, com són els immigrants. En un comunicat, el consistori afegeix que titllen el col·lectiu d’il·legal, en referència a un grup de persones que s’allotja a un hotel de Blanes com a recurs d’emergència mentre tramiten el seu dret d’asil. Aquestes persones, assegura el municipi, tenen assignat un NIE, però encara no tenen el permís de residència i treball fins que es resolguin les sol·licituds.
L’escrit presentat demana que s’apliqui la Llei 19/2020 i consideri que l’actuació de Vox com una infracció molt greu de l’article 46.6. A més, sol·liciten una valoració a la Generalitat perquè dictamini si poden portar el cas a la fiscalia per un delicte d’odi tipificat al codi penal.
El batlle remarca que amb la denúncia presentada avui mostra el seu compromís contra aquesta acció que veu com “una línia vermella”. “No es pot titllar cap persona ni cap col·lectiu de criminal només perquè no té papers”, afegeix Jordi Hernández. Per altra banda, recorda que Vox apunta a un col·lectiu que “demana asil polític”.
La denúncia presentada pel batlle es fonamenta a partir d’articles de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, la Llei de Bases del Règim Local, el Tractat de la Unió Europea i el Pacte Internacional de Drets Civils, a banda de la llei 19/2020 d’Igualtat de Tracte i No-Discriminació.