superordinador

El Barcelona Supercomputing Center (BSC) presenta candidatura per acollir un dels superordinadors més potents que tindrà Europa el 2021. La convocatòria de la Comissió Europea, amb una aportació total de 250 milions d’euros, cofinançarà fins al 50% de dos o més supercomputadors entre les candidatures que es presentin. La del BSC compta amb el suport dels patrons del centre, que són la Generalitat, el govern espanyol i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i també s’hi ha sumat el govern de Portugal. En cas que el BSC fos un dels candidats seleccionats, serien aquestes administracions les que completarien el finançament del superordinador. És la primera vegada que la Comissió Europea cofinança infraestructures de supercomputació, un pas endavant per competir amb els Estats Units, la Xina i el Japó.

Els superordinadors que funcionaran des de l’1 de gener del 2021 tindran com a mínim una capacitat de 200 petaflops per segon. Un petaflop són mil bilions d’operacions de càlculs per segon. El supercomputador MareNostrum 4, que ara és la joia de la corona del BSC, té un rendiment pic de 13,7 petaflops, de manera que les màquines que projecta Europa per al 2021 significaran un salt qualitatiu molt important, un canvi total en l’ordre de magnitud.

‘Aquests dos, com a mínim, nous supercomputadors seran els més potents d’Europa i se situaran entre la desena de màquines més potents del món, juntament amb les de la Xina, el Japó i els Estats Units’, afirma el director associat del Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS), Josep M. Martorell. 

El director associat del centre raona que ‘presentar aquesta candidatura és el pas natural següent en els anys que portem allotjant els MareNostrum, els nostres supercomputadors’ i afegeix: ‘Comptem amb les capacitats científiques i tècniques i els suports polítics i econòmics dels nostres governs i patrons per optar-hi’. A més, segons el full de ruta d’infraestructures, el BSC preveia renovar MareNostrum de cara al 2021 o 2022, de manera que aquesta convocatòria els ve com l’anell al dit. 

Tot i que de moment no es detalla el cost d’un superordinador amb aquesta capacitat de computació, sí que se’n pot acotar l’ordre de magnitud: desenvolupar-lo, instal·lar-lo i tenir-lo operatiu durant cinc anys estaria al voltant dels 200 milions. L’espai mínim per albergar el supercomputador és de 700 metres quadrats, que es repartirien entre la Capella Torre Girona i al nou edifici corporatiu, la construcció del qual es troba en el seu tram final. També es necessita una gran potència elèctrica, el 100% de la qual procediria d’energies renovables. 

El 4 d’abril s’acaba el termini perquè els estats membre interessats presentin candidatura i el 7 de juny està previst que s’anunciïn les entitats seleccionades. Durant el juliol, se signaran els acords per començar a fer efectius aquests projectes de supercomputació i serà abans del 31 de desembre del 2020 quan els superordinadors hauran d’entrar en funcionament. 

Per què és important la supercomputació 

Els superordinadors donen servei a totes les àrees de la ciència i el coneixement, que demanen processar grans quantitats de dades. ‘De l’astrofísica a la química, l’enginyeria, els materials i la sociologia’, destaca el director d’operacions del BSC, Sergi Girona, que afegeix que ‘la inversió en supercomputació té un llarg retorn per a la societat’. La supercomputació s’ha convertit en una eina imprescindible per desenvolupar recerca d’excel·lència; aconseguir millores en l’àmbit de la salut; obtenir prediccions climàtiques més acurades; crear nous materials o perquè la indústria sigui més competitiva, per exemple. 

Si al final la candidatura del BSC prospera, les tres administracions que de moment hi donen suport n’hauran de cofinançar com a mínim el 50%. ‘El projecte és tan important i de tan valor que a més de Catalunya i Espanya, també hi participa de manera activa Portugal’, recalca el director general de Recerca, Joan Gómez, en declaracions a l’ACN, que subratlla que el BSC és unade les infraestructures científiques i tecnològiques més importants de Catalunya, de l’estat espanyol i del sud d’Europa. 

Gómez incideix en la importància d’una supercomputació cada vegada més potent i se centra en la medicina personalitzada com a exemple: ‘L’escala de la recerca ha canviat absolutament. En l’àmbit de la salut, treballem amb tots els expedients de tots els pacients de tots els hospitals i centres de recerca. Totes aquestes dades circulen gràcies al BSC. La supercomputació permet el diagnòstic personalitzat i localitzar expedients de forma molt ràpida i segura’. 

El director general de Recerca resumeix que el BSC és ‘un centre de centres, un metacentre que ajuda a fer recerca a Catalunya, Espanya i Europa’ i assegura que donar suport a projectes de supercomputació és ‘estratègic’ per al ‘progrés’ i el ‘benestar planetari’. 

Fonts del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats consultades per l’ACN també destaquen la importància de la supercomputació i coincideixen a assenyalar que des de fa anys s’entén com una aposta estratègica més enllà dels diferents governs. Les mateixes fonts ressalten que la col·laboració amb la Generalitat en l’àmbit científic és ‘absoluta’ per tirar endavant projectes d’aquesta envergadura. 

Portugal té en la candidatura una participació del 10% que es traduirà, en cas que sigui seleccionada, en un compromís financer d’aquest nivell i en la disponibilitat de temps de computació corresponent, segons expliquen fonts del ministeri lusità consultades per l’ACN. Aquest compromís s’emmarca en una ‘col·laboració peninsular creixent’, en què el BSC dona suport a la instal·lació a Portugal d’un supercomputador més petit (peta-escala). Per al ministre de Ciència de Portugal, Manuel Heitor, aquesta ‘estratègia conjunta’ per a la instal·lació de grans infraestructures es traduirà, si prosperen les sol·licituds, en un augment ‘molt significatiu’ i ‘sense precedents’ de la capacitat de computació a disposició de la comunitats científiques i econòmiques dels dos països.

Una pugna global 

Els Estats Units, la Xina, Japó i Europa són els quatre grans actors internacionals en supercomputació i es troben immersos en una cursa per desenvolupar els superordinadors més potents. En els propers anys preveuen desenvolupar supercomputadors exaescala, és a dir, que arribin a un trilió d’operacions per segon (exaflop). Això significaria un nou salt exponencial, ja que els supercomputadors de 200 petaflops es consideren pre-exaescala. 

Precisament per no quedar enrere en aquesta cursa, la Comissió Europa va crear el 2017 la iniciativa EuroHPC, a la qual s’han unit 26 estats, per animar a les institucions líder en el sector a presentar propostes per acollir aquests supercomputadors. La iniciativa es concreta en aquesta primera convocatòria de cara al 2021 i n’hi haurà una segona el 2023, que servirà per cofinançar superordinadors exaescala. 

‘Els països europeus ens hem adonat que és molt complicat competir si no hi ha un gran nivell d’inversió en tecnologia, que difícilment cap estat membre pot assumir per si sol. Per això la Comissió Europea fa un pas endavant i decideix no només finançar la recerca en excel·lència, sinó finançar les infraestructures tecnològiques que la fan possible’, apunta Martorell. Segons les previsions, la Xina serà qui primer arribarà als supercomputadors exaescala, entre el 2021 i el 2022; els Estats Units ho faran el 2021; el Japó, entre el 2021 i el 2022 i Europa, el 2023.

Missatge de Vicent Partal

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb