Barcelona, l’imant industrial del sud d’Europa

  • 

Els projectes d'inversió industrial destinats a Catalunya per part de companyies estrangeres han crescut el 2022 d’un 50% en volum monetari i significaran uns 20.000 llocs de feina quan es materialitzin

Jordi Goula
10.03.2023 - 19:50
VilaWeb

Catalunya ha atret 6.428 milions d’euros d’inversió estrangera el 2022, un 50% més que l’any anterior. 

És una notícia excel·lent. Segons ACCIÓ –l’agència per a la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Treball– i la base de dades fDi Markets del grup Financial Times, és la xifra més elevada de tota la sèrie històrica, que comença l’any 2003. Cal dir que aquesta base de dades és una de les eines més prestigioses a escala internacional que utilitzen les multinacionals per a estudiar projectes futurs d’inversió empresarial.

Ho va fer públic ahir al Parlament de Catalunya el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent. Va explicar que, en total, el 2022, s’havien anunciat 229 projectes d’inversió per part de companyies multinacionals (un 11% més que no pas el 2021) que significaran la creació de 19.500 llocs de feina quan es materialitzin. En aquest sentit, va destacar: “El volum d’inversió estrangera registrada a Catalunya l’últim quinquenni ha assolit els 20.300 milions d’euros, un 29% més que el període anterior.” Els darrers cinc anys, s’han anunciat 950 projectes (un creixement del 58%) i la creació de 44.500 llocs de feina associats (+82%). El conseller també va explicar que el 2022 havien destacat els projectes d’inversió d’empreses dels Estats Units, França, Alemanya, el Regne Unit, Itàlia, el Japó, Suïssa i la Xina. D’altra banda, encapçalen la llista sectorial les TIC, maquinària i béns d’equipament, infrastructures, electrònica i material elèctric, l’alimentació i la indústria farmacèutica.

Insisteixo que és una molt bona notícia. De les paraules del conseller ja es pot deduir un fet important. El volum d’inversió previst per les empreses estrangeres creix d’un 50%, i el nombre de multinacionals, d’un 11%. Això vol dir que som davant de projectes –a mitjà termini– molt més importants que els de l’any passat. I ja sabem que, com més gran sigui un projecte industrial, més fort serà l’efecte tractor que farà dins el nostre teixit d’indústries locals i n’arrossegarà més.

Per tenir una idea més clara de què significa la dada, parlo amb Joan Romero, director executiu d’ACCIÓ, i li faig un parell de preguntes. Quin és l’abast real d’aquesta informació i quina fiabilitat té aquesta estatística, i per què aquestes inversions volen venir a Catalunya, si Madrid sembla el centre del món mundial per a atreure diners, com repeteixen les autoritats capitalines.

I la resposta és contundent en ambdues preguntes. Prèviament, diu que no s’ha de confondre aquesta xifra amb les inversions ja materialitzades a Catalunya. “Són els projectes que, durant el 2022, les empreses han dit que faran a Catalunya. Històricament, el 99% d’aquests projectes s’acostumen a dur a terme els anys immediatament posteriors. L’estatística és molt creïble, perquè recull les informacions que han donat les mateixes empreses.” I afegeix: “També és un indicador molt important per dos fets. El primer és que la font és independent, és a dir, no entra cap govern en la seva realització. I el segon és perquè ens aporta un precedent molt clar d’allò que cal esperar a Catalunya els dos anys vinents, en aquest sentit.”

I la pregunta sobre Madrid tampoc se la pensa gens per respondre-la. “Normalment, els projectes d’inversió industrial del sud d’Europa vénen, en gran part, a Catalunya. I a Madrid són més habituals les inversions que signifiquen canvis a l’accionariat d’empreses. Al marge de les inversions que van a la indústria que hi té localitzada físicament, normalment són inversions que no tenen una gran repercussió a l’economia real.” Estic temptat de fer arribar aquesta resposta a la senyora Ayuso.

Em comenta que quan es plantegen inversions industrials en les multinacionals, habitualment, es troben que a Catalunya poden tenir una cadena de producció amb les empreses locals que necessitin per a treballar. I també hi troben tot allò que vulguin per a muntar la cadena logística i facilitar el repartiment dels seus productes per tot el món. Podria ser millor si les inversions en infrastructures que depenen de Madrid fossin les que fa anys que exigim, però, de moment, tenim això. “Aquests dos punts són bàsics. Difícilment es troba aquesta facilitat en algun altre lloc del sud d’Europa. Aquest és, precisament, el nostre gran avantatge”, conclou Romero.

De fet, el mateix grup del Financial Times fa tres setmanes que va publicar que Catalunya i Barcelona eren el territori i la ciutat d’Europa amb la millor estratègia per a captar inversions estrangeres. Cal dir que aquest és un dels rànquings internacionals més prestigiosos, i que reconeix les diverses iniciatives impulsades per la Generalitat. D’aquesta manera, Catalunya i la seva capital tornen a encapçalar aquest rànquing, com l’any passat.

El reconeixement, que s’emmarca dins la categoria “Large European Regions of the Future – FDI Strategy”, situa Catalunya en primera posició, juntament amb l’Illa de França, i per davant de regions com Escòcia, Flandes i la Llombardia. En el cas de la capital catalana, la publicació situa Barcelona en la primera posició en la categoria “fDI’s Major European Cities of the Future 2023-FDI Strategy”.

El document destaca, entre més, l’estratègia de Barcelona per a atraure projectes de l’àmbit de la tecnologia i la sostenibilitat, a més de “l’èxit de l’ecosistema tecnològic de la ciutat, que va rebre un impuls l’any passat amb la decisió d’Intel d’associar-se amb el Barcelona Supercomputing Center per a establir un laboratori de disseny de microxips”. La capital catalana se situa davant d’altres ciutats europees, entre les quals, Dublín, Berlín, Munic i Milà, entre més.

Ens honora que de fora vegin la realitat de Catalunya com un imant, basat en la feina i el no parar de fer coses noves. Però això comporta unes obligacions molt clares per a tots nosaltres i, sobretot, per al govern. Els catalans, per exemple, hem de millorar cada dia més la nostra oferta laboral, estudiant molt i, sobretot, en els aspectes del coneixement més demanats per les empreses. Abans-d’ahir vaig dedicar la píndola del dia 8 a parlar de la necessitat de fer, entre tots, que les noies decideixin d’estudiar més tecnologia, que serà bo (i urgentment necessari) per a elles i per a tota la societat. I a l’anterior píndola (del dia 6), parlava de la visita de la presidenta de Madrid a Barcelona en què ens va omplir de retrets i, en acabat, de “lliçons de bon govern”. Gràcies, però ja se les pot confitar i aplicar-les a la seva capital. Aquí, mirem més el demà i el que som capaços de fer. Ah! I sí, ens agraden els rànquings com els comentats avui, perquè donen més sentit a l’esforç que hem de fer entre tots.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any