Fotografia: EFE/Alejandro García

Barcelona ha homenatjat l’escriptor Juan Marsé coincidint amb el primer aniversari de la seva mort. La terrassa de la biblioteca El Carmel-Juan Marsé ha estat escenari d’un repàs emotiu i íntim per la biografia literària de Marsé. A través de la veu de l’artista enregistrada llegint fragments de l’obra, extractes en vídeo i d’entrevistes on l’autor parla dels seus llibres, de literatura i de la vida, els assistents a l’homenatge han repassat la seva trajectòria vital. Persones properes Marsé com l’escriptor Eduardo Mendoza, Juan Cruz o responsables editorials del desaparegut han revelat i compartit experiències. També s’han sentit temes musicals apreciats per l’escriptor.

Coincidint amb el primer aniversari de la mort de Marsé, la biblioteca El Carmel – Juan Marsé ha inaugurat una exposició sobre la vida de l’autor. Es tracta d’un recull de fotografies de l’arxiu familiar amb textos del seu biògraf Josep Maria Cuenca. Segons ha informat el consistori, amb l’homenatge s’ha volgut reconèixer la contribució de Marsé amb Barcelona i traslladar l’efecte de tota la ciutat a l’escriptor.

L’acte ha comptat amb la presència de la batllessa de Barcelona, Ada Colau, que ha presidit l’homenatge; el ministre espanyol de Cultura i esport, Miquel Iceta, i els fills i nets de l’escriptor. En el discurs, Colau ha remarcat la imaginació de Marsé que li permetia plantejar “històries fascinants”. “Es va convertir en un dels millors novel·listes de tots els temps, com deia ell: un narrador”, ha apuntat Colau. Ha recordat que Marsé va ser un autor barceloní i català que va escriure en castellà i va rebutjar ser “etiquetat”. Ha indicat que va treballar sempre d’una forma “infatigable” i va ser “rebel” i “inconformista” davant del poder establert quan considerava una situació injusta.

Per la seva banda en nom de la família, la filla del novel·lista Berta Marsé ha transmès agraïment per l’homenatge. Ha parlat de la importància de la família i del lligam amb el seu pare. També ha explicat la dificultat emocional que va viure els darrers dies de vida de Marsé. Ha revelat que va trobar un escrit de Marsé de 2018 que la va marcar. “Si has estimat, si t’han estimat, sabràs a la vellesa que aquest va ser el poderós enllaç que et va lligar a la vida. L’únic que cal ser recordat”, ha llegit Berta Marsé escrit pel seu pare.

Marsé, referent en la novel·la de postguerra barcelonina

Juan Marsé es va morir el 18 de juliol de 2020 a 87 anys. Nascut a Barcelona l’any 1933 i escriptor autodidacte, es considera una figura clau de la literatura en castellà i un referent de la novel·la de la postguerra a Barcelona. Marsé es definia a si mateix com un novel·lista català que escrivia en castellà.

Pertanyent a la coneguda com a Generació del 50, Marsé –nascut amb el nom de Juan Faneca Roca- era un dels novel·listes més importants de la Barcelona de la postguerra. Deixa obres de gran rellevància i èxit com Últimas tardes con Teresa (ambientada al Carmel i Premi Biblioteca Breu Seix Barral 1965), Si te dicen que caí (Premi Internacional de Novel·la a Mèxic 1973), La muchacha de las bragas de oro (Premi Planeta, 1978), Ronda del Guinardó (Premi Ciutat de Barcelona, 1985) i El embrujo de Shanghai (Premi de la Crítica 1994 i portada al cine per Fernando Trueba). Juan Marsé va rebre el Premi Cervantes –el guardó més important de la llengua castellana- l’any 2008.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.