31.05.2025 - 09:39
|
Actualització: 31.05.2025 - 11:49
Barcelona ha superat els 1,73 milions d’habitants enguany, segons la lectura del padró municipal del 1r de gener, amb un augment de prop de 30.000 persones el darrer any, que porta la ciutat al volum de població més gran d’ençà del 1985, ara fa 40 anys. El creixement és general, no hi ha cap districte que hagi perdut població respecte d’ara fa un any, i torna a anar vinculat al moviment migratori, que suma 46.000 persones més, mentre el creixement natural de la població (novament, negatiu) si més no s’estabilitza. La població nascuda a la ciutat representa tan sols el 45% del total dels barcelonins i els més joves de 16 anys reculen lleument per sota del 12% de la població. També s’ha registrat un nou màxim de 1.104 habitants centenaris.
Barcelona encadena tres anys consecutius de creixement de la població impulsat per la immigració. Amb tot, el creixement del darrer any és d’un 1,7%, un ritme menor que el registrat entre el 2023 i el 2024, del 2,6%. On més ha crescut la població és als barris de la Clota i la Marina del Prat Vermell, on la creació d’habitatges de nova planta ha atret nous habitants, segons que detalla la cap del Departament d’Estadística i Difusió de l’ajuntament, María Jesús Calvo Nuño.
Però, en un context de creixement, la població nascuda a la ciutat continua disminuint. Si el 2019 va ser el primer any en què els empadronats no nascuts a la ciutat va ser lleugerament superior al dels nascuts a la ciutat, enguany la població autòctona és del 45% del total. Les dades també mostren l’evolució a la baixa del percentatge de població nascuda a l’estat espanyol, del 20% l’any 2000 al 12,8% el 2025.
Nou creixement dels estrangers, però més moderat
Aquesta tendència ha estat compensada per l’augment de nascuts a l’estranger, que acaben de superar el 35% dels empadronats (35,4%), un total de 610.000 veïns. Dit d’una altra manera, més d’1 habitant de cada 3 és nascut a l’estranger, proporció a la qual es va arribar per primera vegada l’any passat. Amb tot, Calvo ha remarcat que també l’arribada de persones de fora del país s’ha moderat una mica en comparació amb l’any 2023.
Els menors de 16 anys perden pes relatiu
Tot i que l’edat mitjana de la ciutat es manté entorn dels 44 anys, hi ha diferències importants en l’edat mitjana segons el lloc de naixement. Els habitants amb una edat mitjana més elevada són els nascuts a la resta de l’estat espanyol d’una manera clara, amb 65,9 anys, efecte de la davallada de nouvinguts a la ciutat d’aquesta procedència. Els nascuts a la ciutat tenen una edat mitjana de 41,6 anys, i els de resta de la UE i la resta del món, se situen poc per sobre dels 39 anys.
Per grups d’edat, el pes de la població infantil (menors de 16 anys) baixa per sota del 12% dels habitants per primera vegada d’ençà que n’hi ha registres, tot i que el petit repunt de la natalitat en els anys anteriors al 2010 n’ha contingut el descens relatiu. Aquests darrers anys també s’ha estabilitzat el pes relatiu del col·lectiu de gent gran, en un context d’arribada de fluxos migratoris de joves i adults que ha contribuït a eixamplar la part central de la piràmide d’edats.
Ara, un reflex de l’envelliment de la població i l’allargament de l’esperança de vida és el registre d’un nou màxim d’habitants centenaris a la ciutat. L’any passat es va superar la frontera dels 1.000 i enguany la xifra és d’un 9,6% més, 1.104. Gairebé el 84% són dones.
182 nacionalitats a la ciutat
Del punt de vista de les nacionalitats, Barcelona té avui un 26,4% de població d’unes altres nacionalitats, un augment d’un 5,7% respecte del 2024. La diferència entre el percentatge de nascuts a l’estranger i persones de nacionalitat estrangera s’explica perquè un percentatge dels primers obtenen la nacionalitat espanyola.
Amb gairebé 50.000 persones, l’Argentina és el principal país de naixement dels nascuts a l’estranger. La resta de països d’origen més nombrosos són, per ordre: Colombià, Perú, Veneçuela, Paquistan, Marroc, Equador, Itàlia, Hondures i Xina.
Americans i europeus són els grups d’estrangers més nombrosos. Les nacionalitats més abundants continuen essent la italiana, la colombiana i la paquistanesa.
La distribució territorial de la població estrangera és desigual: en termes relatius, la Ciutat Vella destaca clarament, amb un 54,8% de la població de nacionalitat estrangera.
El perfil acadèmic dels estrangers empadronats a Barcelona també és molt divers atenent l’origen, per bé que, en conjunt, un 43,1% dels estrangers que viuen a Barcelona declaren tenir estudis universitaris o un cicle formatiu de grau superior, més, per tant, que el nivell formatiu de la població en conjunt: un 36,9% dels empadronats de 16 anys o més té titulació universitària o un cicle formatiu de grau superior. D’una altra banda, s’accentua el diferencial entre homes (34,7%) i dones (38,9%).
“Diferents llars en un sol habitatge”
També s’observa que els 1.732.066 ciutadans empadronats a la ciutat viuen en 681.087 domicilis, amb una mitjana de 2,48 persones per habitatge. Segons Calvo, La mitjana ha pujat una mica respecte de l’any passat probablement perquè els habitatges són ocupats per més gent que no necessàriament és família. “Són empadronaments que constitueixen diferents llars dins d’un mateix habitatge”, tal com els ha descrit la responsable municipal d’estatístiques.
Els registrats en domicilis unipersonals són 215.153, un 31,6% del total. Si aquestes persones que viuen soles les situem en relació amb el conjunt de la població major d’edat de Barcelona, el percentatge és del 12,4%. Tots dos percentatges han variat poc aquests darrers anys.
També el nombre de dones que viuen soles és molt més nombrós en els domicilis unipersonals (60,8%) que no pas el nombre d’homes que viuen sols (39,2%). I aquest torna a ser un tret recurrent, i ho és arreu de molts altres àmbits territorials: com més desenvolupat està l’estat del benestar, més possibilitats hi ha de viure tot sol. I com més gran és la incorporació de les dones al mercat laboral, menys dependents són dels homes, i més trien de viure soles. A banda d’aspectes com l’autonomia o la intimitat, l’augment de l’esperança de vida (superior entre les dones) i l’eclosió de les telecomunicacions juguen a favor de l’expansió de les cases unipersonals d’un sexe i de l’altre. Sobre això, es pot observar com aquests darrers 28 anys, la distància entre tots dos col·lectius s’ha anat escurçant i el percentatge de domicilis unipersonals masculins ha crescut d’un 23,4%.
