Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

El diputat de Compromís al congrés espanyol, Joan Baldoví, s’ha reunit aquest matí amb el rei espanyol Felipe de Borbó en la tanda de contactes que fa el cap d’estat amb els partits per a proposar un candidat a la presidència del govern espanyol. Baldoví ha regalat al rei espanyol una còpia dels Furs que havia jurat Jaume I el 1261 i que va abolir Felip V el 1707. Baldoví ho ha explicat amb aquest piulet:

Història dels Furs
El 7 d’abril de 1261 a València, Jaume I, reunides per primera vegada les Corts valencianes, va jurat davant seu els Furs. Quatre dies després va promulgar un privilegi al nou Regne, pel qual tots els successors del monarca també haurien de signar-los a València, com a màxim un mes després del començament del seu regnat. Era l’inici constitucional del Regne de València, que duraria fins el decret de Nova Planta promulgat per Felip V.

La creació de les Corts valencianes i el jurament dels Furs va ser un fet transcendental en la història valenciana perquè va estructurar el nou regne, que fins aleshores era un anàrquic territori de conquesta. El resultat d’aquests dos fets d’ara fa set-cents cinquanta anys va ser la formació del que per primera vegada tenia l’aparença d’un estat. I això, perquè el rei Jaume va voler fer del territori valencià un estat nou, basat demogràficament en la població catalana a la costa i en l’aragonesa a l’interior.

Les Corts, tanmateix, incorporaven des del principi la novetat que al costat dels braços (grups de diputats) noble i eclesiàstic, també s’hi va incorporar de bon començament un braç reial, que era en realitat un braç ciutadà amb representants de les ciutats. La conseqüència d’això va ser un model de Corts molt més democràtic i plural que no era normal en l’època. La raó de la incorporació d’aquest braç ciutadà no va ser simplement ideològica, amb tot. També es va traduir en un pagament de la petita fortuna de 48.000 sous al rei per part dels seus integrants.

Els Furs avui
La recuperació dels Furs valencians no és sols una aspiració històrica. Per una banda l’estatut d’autonomia vigent reclama la recuperació del dret propi valencià, actualitzant-ne els aspectes que es considerin vàlids dels Furs. Per una altra banda, grups i estudiosos com ara Enric Solà i Vicent Franch proposen una revisió acurada dels Furs i convertir-los en la base del sistema polític valencià, per mirar de superar els problemes després de la batalla d’Almansa (1707) i la promulgació del Decret de Nova Planta.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.