Entrevista ahir a José Maria Aznar en un diari espanyol. Hi parla bàsicament de com reconstruir la dreta espanyola, amb un pacte PP-Ciutadans. De sobte, li demanen sobre la situació del Principat i la resposta és emblemàtica: ‘Si al nacionalisme li dónes l’oportunitat de guanyar les eleccions, et guanya les eleccions.’ L’ex-president espanyol encara va més enllà i afegeix: ‘És difícil d’explicar-ho, perquè és un fet insòlit en la història.’ Això vol dir –tot i que ell no ho diria mai així– la victòria dels independentistes en unes eleccions convocades mitjançant un colp d’estat.

No sé d’on ho trau, Aznar, que això siga un fet insòlit, però em sembla significatiu que presente la situació catalana dibuixant-la d’una manera tan i tan excepcional. Difícil d’explicar, diu. La frase, la construcció, la manera com la formula denota tanta desesperació que omple de sentit la frase anterior: si dónes al nacionalisme (català, vol dir) l’oportunitat de guanyar les eleccions, sempre te les guanya. I també una frase que deixa caure immediatament després, quan li demanen com s’ha de resoldre això i ell fa una referència a la llei de partits espanyola. No s’atreveix, encara, a dir-ho, però és evident que pensa en la il·legalització dels partits independentistes. Si no els pots derrotar, que no puguen anar a les urnes. És una proposta indigna d’una democràcia, però això no crec que siga gaire important, per a Aznar.

És ben curiós d’observar que fa uns quants dies Rivera va fer una proposta de torero que, al cap i a la fi, cerca el mateix objectiu, sense arribar tan lluny –Aznar, al capdavall, no fa política i no ha d’anar amb peus de plom quan parla. Rivera, fent referència a les eleccions espanyoles, proposava que cap partit no pogués entrar a les corts espanyoles si no assolia el 3% dels vots de l’estat espanyol. És el mateix gest amb una forma diferent. Si no els pots guanyar, aparta’ls de la competició. Si la gent vota allò que a tu no t’agrada fes que no puguen votar.

Això és la dreta espanyola i aquestes són les seues ‘solucions’, que evidentment no poden menar enlloc. És clar que, de l’altra banda, ahir – també en una entrevista– Pedro Sánchez deia que això que en diuen el problema català és un problema polític i que calia resoldre’l per vies polítiques. I quan tu esperaves que l’actual president del govern espanyol proposàs un referèndum o un acord per a negociar-lo, concreta la frase bonica dient que, per això, el sobiranisme ha de refusar la unilateralitat. I volia dir la nostra unilateralitat, no pas la d’ells, que la practiquen, pel cap baix, d’ençà de la sentència contra l’estatut.

Ells no saben on van, no saben com afrontar la tossuda realitat, no saben –no en tenen ni idea– com aturar-nos. De manera que ho tenim tot al nostre camp…

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de Vilaweb