Castelló de la Plana

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha aprovat per unanimitat l’informe que la Secció d’Onomàstica ha elaborat per a l’adaptació de la forma única oficial en valencià del topònim de la ciutat de Castelló de la Plana, expedient iniciat a partir d’un acord de l’equip de govern municipal.

L’ens normatiu del valencià ha tractat l’assumpte en el ple celebrat avui en la seu del monestir de Sant Miquel dels Reis, a petició de la Direcció general d’Administració Local, informa la institució en un comunicat.

L’informe de la Secció d’Onomàstica, que presideix el catedràtic i acadèmic Emili Casanova, fonamenta l’estudi del topònim major en quatre aspectes bàsics: l’etimologia, la documentació històrica, la legislació vigent i els criteris de fixació de la toponímia valenciana arreplegats en els manuals especialitzats.

L’AVL recorda que és l’ens normatiu i competent en tots els assumptes relatius a la toponímia i l’onomàstica en l’àmbit del País Valencià.

L’estudi etimològic presenta, segons l’AVL, pocs dubtes sobre l’evolució a partir de la forma Castrum, a la qual s’afig el sufix diminutiu -ellum (Castellum), i a aquesta paraula, el sufix -ione, procés que dóna com a resultat Castellione. Aquest estructura, que està present en totes les llengües romàniques, en castellà va evolucionar a la forma castejón.

Per tant, ‘Castellón no és una evolució històrica castellana, sinó l’adaptació morfològica posterior a partir del terme original Castelló’. Des del punt de vista històric, l’informe assenyala que el primer document original amb el nom de Castelló, en la forma llatina Castellione, és una carta de poblament de l’any 1239. De 1244 a 1339 en els escrits de la Cancilleria Reial apareix ja el nom Castelló de Borriana.

En el segle XV es troba la forma Vila de Castelló, sense complementació, i és en el XVI quan es fa habitual la denominació Castelló de la Plana. La forma castellanitzada apareix en un cens de l’any 1609.

L’Acadèmia afig que la legislació actual avala aquest procés de canvi dels topònims oficials per a adaptar-los a les formes històriques i tradicionals, atenent la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques, que cal respectar i protegir, tal com figura en la constitució espanyola.

Igualment, la Generalitat Valenciana, en el Decret 69/2017, de 2 de juny, dóna prioritat a la forma endònima del topònim, amb l’objectiu de salvaguardar la toponímia tradicional com a element del patrimoni cultural del poble valencià.

Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Vicent Partal
Director de VilaWeb