El poeta Enric Casasses va escriure Monòleg del perdó (Males Herbes) per a l’actriu Laia Mendoza. D’ella i de l’obra, Casasses en va dir: ‘Expressament perquè ho representés Laia de Mendoza vaig escriure i vam muntar el Monòleg del perdó, i li vaig fer un text difícil tècnicament de dir, carregat d’intencions, que sembla que no vagi enlloc però passa per molts llocs concrets i de tota mena, i que obliga l’actriu a recórrer a moltes maneres o estils d’actuar diferents durant la gairebé hora i mitja que durava l’obra. Jo em pensava que seria impossible, però ella, la Laia, ho va fer. Per mi va ser una experiència bestial, veure com una actriu feia i deia tot allò. Vaig quedar-ne enlluernat.’ Llegiu-ne un fragment.

El text es publica dins la col·lecció Petjades, que també ha publicat Els nens feliços de Joan Jordi Miralles i R.U.R de Karel Capek.

Els editors Ramon Mas i Ricard Planas de Males Herbes ens parlen d’aquesta obra:

«Quan tens una editorial relativament nova, i petita de totes totes, que se’t presenti un escriptor de la mida i talent de l’Enric Casasses, amb una carrera tan extensa i brillant, per oferir-te un original, és quelcom que desconcerta, excita i motiva. Així és com va ser, i no podem fer altra cosa que estarrufar-nos.

L’original en qüestió, aquest Monòleg del perdó del qual us oferim un petit tast, és un text escènic que l’autor va escriure expressament per a l’actriu Laia Mendoza, i que es va estrenar a la Planeta de Girona el novembre del 2004.

Es tracta d’un text on els comentaris del dramaturg tenen tant pes (i sentit de l’humor) com les interpretacions que en fa l’actriu, i ambdues veus s’entreteixeixen amb la història que s’hi explica. Això, no som simplement davant d’una obra de teatre, sinó d’una obra sobre el teatre, o sobre com explicar ficcions que, un cop dalt de l’escenari, són totalment certes.

Així doncs, escoltem una actriu que esdevé personatge quan es posa a narrar en primera persona la història de Calamity Jane (Joana Calamitat), la dona més temuda i respectada de l’oest americà; una vida i uns fets que s’empeltaran a un relat de Hans Christian Andersen, mentre juguen una partida de cartes amb els límits de la ficció.»

Ramon Mas i Ricard Planas, editors de Males Herbes.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]