El poeta Enric Casasses va escriure Monòleg del perdó (Males Herbes) per a l’actriu Laia Mendoza. D’ella i de l’obra, Casasses en va dir: ‘Expressament perquè ho representés Laia de Mendoza vaig escriure i vam muntar el Monòleg del perdó, i li vaig fer un text difícil tècnicament de dir, carregat d’intencions, que sembla que no vagi enlloc però passa per molts llocs concrets i de tota mena, i que obliga l’actriu a recórrer a moltes maneres o estils d’actuar diferents durant la gairebé hora i mitja que durava l’obra. Jo em pensava que seria impossible, però ella, la Laia, ho va fer. Per mi va ser una experiència bestial, veure com una actriu feia i deia tot allò. Vaig quedar-ne enlluernat.’ Llegiu-ne un fragment.

El text es publica dins la col·lecció Petjades, que també ha publicat Els nens feliços de Joan Jordi Miralles i R.U.R de Karel Capek.

Els editors Ramon Mas i Ricard Planas de Males Herbes ens parlen d’aquesta obra:

«Quan tens una editorial relativament nova, i petita de totes totes, que se’t presenti un escriptor de la mida i talent de l’Enric Casasses, amb una carrera tan extensa i brillant, per oferir-te un original, és quelcom que desconcerta, excita i motiva. Així és com va ser, i no podem fer altra cosa que estarrufar-nos.

L’original en qüestió, aquest Monòleg del perdó del qual us oferim un petit tast, és un text escènic que l’autor va escriure expressament per a l’actriu Laia Mendoza, i que es va estrenar a la Planeta de Girona el novembre del 2004.

Es tracta d’un text on els comentaris del dramaturg tenen tant pes (i sentit de l’humor) com les interpretacions que en fa l’actriu, i ambdues veus s’entreteixeixen amb la història que s’hi explica. Això, no som simplement davant d’una obra de teatre, sinó d’una obra sobre el teatre, o sobre com explicar ficcions que, un cop dalt de l’escenari, són totalment certes.

Així doncs, escoltem una actriu que esdevé personatge quan es posa a narrar en primera persona la història de Calamity Jane (Joana Calamitat), la dona més temuda i respectada de l’oest americà; una vida i uns fets que s’empeltaran a un relat de Hans Christian Andersen, mentre juguen una partida de cartes amb els límits de la ficció.»

Ramon Mas i Ricard Planas, editors de Males Herbes.

Missatge de Vicent Partal

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb