Avançament editorial: ‘Mary, una ficció’, de Mary Wollstonecraft

La Mary ha crescut a l’Anglaterra del segle XVIII, a l’ombra dels seus germans, ignorada per la família fins que es mor la mare i el pare l’obliga a casar-se amb un home a qui no estima. I malgrat tot, ella ha aconseguit de fer-se un caràcter amable i solidari, sempre disposada a ajudar qui més ho necessita. Com l’Ann, una amiga sense possibles i de salut fràgil. Quan el marit de la Mary marxa a París per negocis, elles dues ho aprofiten per a viatjar a Lisboa. Confien que el canvi d’aires els anirà bé. S’instal·len en un sanatori luxós, on coneixen en Henry. Però l’Ann empitjora i es mor, i la Mary decideix de tornar a Londres per donar la notícia a la mare de la finada i es queda amb ella per ajudar-la en el que pugui. Al cap d’un temps, torna en Henry. I aviat torna el marit… Mary, una ficció, de Mary Wollstonecraft, novel·la traduïda per Esther Tallada i publicada per Cal Carré, arribarà a les llibreries la setmana entrant.

Llegiu un fragment de Mary, una ficció, de Mary Wollstonecraft (Cal Carré).

Antònia Carré-Pons, responsable de l’editorial Cal Carré, explica als lectors de VilaWeb:

“Publicar aquesta novel·la de Mary Wollstonecraft (1759-1797) és un motiu de satisfacció doble. Primer, perquè l’autora és molt coneguda per haver estat una pionera del feminisme (i perquè és la mare de Mary Shelley, l’autora de Frankenstein), però no ho és tant com a novel·lista. Va escriure dues novel·les que demostren que és una escriptora autèntica, amb molta capacitat per a crear vius personatges, idees i emocions. I totes dues novel·les les hem publicades a Cal Carré: Maria o el món contra les dones va ser la primera, el 2023, i ara publiquem Mary, una ficció. El segon motiu de satisfacció és que és la primera vegada que es tradueixen al català aquestes dues novel·les i que Esther Tallada fa brillar la prosa de Wollstonecraft com es mereix. Llegir-la és gaudir-ne i també patir-la, perquè la història dramàtica que explica ens arrossega des de la primera pàgina fins a l’última. A Mary, una ficció, per exemple, hi ha una tempesta durant un viatge en vaixell que és colpidora, memorable.

Un aspecte que crida l’atenció de les novel·les de Wollstonecraft és la insistència en el nom propi: ella es diu Mary i les dues novel·les que ha escrit són protagonitzades per una Mary i una Maria. Hem de pensar que una autora de la talla de Wollstonecraft no té prou imaginació a l’hora de triar un nom per als seus personatges? Per descomptat que no. Estic convençuda que la tria és voluntària i que Wollstonecraft vol deixar ben clares dues coses: que els seus personatges femenins tenen trets autobiogràfics rellevants i que vol establir una línia de continuïtat entre totes dues novel·les. Al capdavall, i per a resumir, el que fa amb les seves obres de ficció és donar forma literària a les idees feministes que defensa a la Vindicació dels drets de la dona i a més assaigs: les noies tenen dret de rebre una educació igual que els nois, tenen dret de poder guanyar-se la vida amb el seu treball, tenen dret de triar lliurement la persona amb qui es volen casar, si és que decideixen de fer-ho.

Escrita abans que la Vindicació dels drets de la dona (1792), Mary, una ficció (1788) és una novel·la de finals tràgics que rebutja els models femenins que la societat del segle XVIII oferia. Wollstonecraft va eixamplar els anhels de llibertat de la Revolució Francesa també per a les dones i ens va explicar la sororitat abans que aquesta tingués nom. La Mary és una heroïna apassionada que precedeix Jane Eyre. Llegim-les i reivindiquem-les, perquè la societat que deixa de lluitar pels seus drets està condemnada a perdre’ls.”