L'escriptor Sergi Pons Codina.

Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

Sergi Pons Codina (Barcelona, 1979) va debutar el 2014 amb la novel·la Mars del Carib, a Edicions de 1984. Punyent, provocador, desguitarrat i amb un àcid sentit de l’humor, va connectar amb el públic i això el va impulsar a publicar-ne una altra, Dies de ratafia, al mateix segell. Ara, amb la tercera, Mal bon pare, que arribarà a les llibreries la setmana entrant, tanca el ‘cicle de Sant Andreu’, canvia d’editorial i es passa al segell Amsterdam.

Mal bon pare relata amb humor descordat la vida d’en Carles durant els mesos de gestació de la Mariam. Ell, que n’ha fet quaranta i té tres filles que ja gairebé creixen soles, ha d’assumir un nou embaràs inesperat.

Llegiu les primeres planes d’aquesta nova novel·la de Pons Codina.

L’editor, Miquel Adam, parla del llibre per als lectors de VilaWeb:

«Mal bon pare és la tercera novel·la de Sergi Pons Codina, i tanca el ‘cicle de Sant Andreu’, en paraules del mateix autor. O també es podria dir el cicle de ‘les edats de l’home’, perquè Mars del Carib parla de nanos de vint anys, Dies de ratafia de joves de trenta, i Mal bon pare d’algú que viu instal·lat als quaranta. És una novel·la autònoma, o sigui que es pot llegir tranquil·lament sense haver llegit cap de les que la precedeixen. Subratllo això perquè ens posa molt nerviosos, als editors. Calma, repeteixo: es pot llegir de manera autònoma, no hi ha cap saga, aquí. Passa que l’acció transcorre a Sant Andreu, com les anteriors.

En la meva opinió, aquesta és la millor de les tres novel·les que ha escrit, la que consagra Pons Codina com a narrador. Ignoro com són els motors alemanys, però són els millors o no? Els més explosius i els de recorregut més llarg? Mal bon pare és garantia de riallades explosives, però a més té fons, té substrat, té discurs més enllà de la riallada. Com a escriptor, Pons Codina ha madurat, però eh, que ningú no s’enganyi: ha madurat a la seva manera, conserva el seu instint de narrador, el seu punch és intacte. En Carles Vila, l’antiheroi que es debat entre ser un bon pare o un mal pare, també ha madurat.

Posem-nos en situació. Carles Vila, trenta-tots. Els quaranta, per ell, són com la cinta que assenyala una línia d’arribada: les tres nenes que han criat amb la Mariam ja no són aquells sacs de gemecs inhàbils, ja es poden espavilar soles, si fa o no fa. De fet, dels quaranta espera que siguin un bumerang que l’ha portat lluny –tres filles!– però que acabarà deixant-lo suaument a la porta del bar d’on havia sortit, el mític forat més enllà de la Meridiana, el Mars del Carib.

Però la vida no va així, oi? Arriben els quaranta i les nenes –de quatre a deu anys– encara no han marxat de casa. Arriben els quaranta i el cos està a punt d’explicar-te un secret: ‘et fas vell, tio.’ Arriben els quaranta i la Mariam, oh sorpresa, torna a estar embarassada. Torna. A estar. Embarassada. I el vol tenir! La novel·la comença així, i abraça els mesos de gestació d’aquest quart plançó. Si heu tingut criatures sabreu valorar com es mereix les escenes amb la ginecòloga, per exemple. Un dia n’haurem de parlar, de la relació de les ginecòlogues amb els pares (els homes, vaja).

Mal bon pare és una novel·la sobre la paternitat. Sobre les paternitats, en plural, i és aquí on es mostra el fons dramàtic que ha aconseguit imprimir a la novel·la el Pons Codina. Perquè ser pare vol dir, entre tantes altres coses, revisar el passat, revisar les herències i escollir quin llegat vols transmetre als teus fills. I això representa posar en crisi la manera de fer dels teus propis pares. I posar-te en crisi a tu mateix, també. A fe de Déu que en Carles Vila ho fa.

Mal bon pare és també una novel·la sobre la relació de parella quan es tenen fills petits, la tensió i la complicitat i l’avorriment i l’amor i la paciència.

Humor –us fotreu un fart de riure–, paternitat –si us va agradar Plens de vida de John Fante, aquesta és la vostra novel·la–, tendresa –com m’agrada la relació d’en Carles amb la seva filla Zoe!–, família, feina, malaltia, amor. Aquesta novel·la ho té tot i Sergi Pons Codina és un dels grans. Una rara avis. Estic tan content!»

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.