Avançament editorial: ‘L’enquesta del Canal 4’, d’Avel·lí Artís-Gener, Tísner 

Arriba a les llibreries la novel·la L’enquesta del Canal 4, d’Avel·lí Artís-Gener, Tísner, que Males Herbes recupera i considera la gran novel·la oblidada de ciència-ficció política en català, que tot i ser escrita contra l’Espanya de Franco, té una lectura actual: es llegeix com una poderosa crítica a la política espectacle i el poder dels mitjans. L’any 1972 Tísner va guanyar el premi Sant Jordi amb aquest enjòlit visionari, L’enquesta del Canal 4, una distopia de culte.

El Canal 4 és una cadena de televisió que exerceix de govern i alhora es configura com una societat sencera, tancada, perfecta. Durant un procés rutinari, el directiu Rol Barstenidobi i el seu equip d’entrevistadors fan un seguit d’enquestes als treballadors de tots els departaments de l’immens edifici per saber el seu grau de satisfacció vital i de fidelitat a l’empresa. Però, a poc a poc, els rumors d’un projecte sabotejador es van infiltrant en el procés.

Llegiu un fragment de L’enquesta del Canal 4, d’Avel·lí Artís-Gener, Tísner (Males Herbes).

Avel·lí Artís-Gener (Barcelona, 1912-2000) va ser escriptor, periodista i artista. A tan sols setze anys va començar a publicar dibuixos satírics en setmanaris com l’Esquella de la Torratxa, Papitu i el Be Negre, i així va popularitzar el pseudònim de Tísner. Va combatre a la guerra del 1936-39 i amb el començament de la dictadura es va exiliar a Mèxic, on va treballar com a escenògraf per a la televisió. A Mèxic, va coincidir amb més escriptors exiliats, especialment amb Pere Calders, amb qui va mantenir una estreta relació, també quan va tornar a Catalunya el 1965. Autor de novel·les com Paraules d’Opòton el Vell, Prohibida l’evasió o L’enquesta del Canal 4, les seves obres van guanyar premis com ara el Prudenci Bertrana, el Sant Jordi, el Ciutat de Barcelona i el de la Crítica Serra d’Or. També va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Ramon Mas, editor de Males Herbes, explica del llibre:

“L’enquesta del Canal 4 és una de les distopies més singulars i visionàries que ha donat la literatura catalana. Premi Sant Jordi el 1972, i escrita amb l’Espanya franquista al cap, el mestre Artís-Gener va tenir l’encert de nodrir-la amb la seva experiència a la televisió mexicana durant els anys de l’exili. Això li va permetre anar molt més enllà de l’habitual crítica a una societat de control, i parlar-nos de la manipulació informativa, les fake news i fins i tot anticipar-se a la IA.

El món tancat que l’autor ens mostra en aquesta novel·la plena d’intriga, és l’interior d’un gratacel (J.G. Ballard faria el mateix dos anys després al seu celebradíssim llibre High-Rise); però no és un edifici qualsevol, sinó la seu d’un canal de televisió que governa el país. Així Tísner assenyala els mitjans de comunicació com els fonaments sobre els quals s’alça el poder polític, i ens dibuixa la seu mateixa del govern (aquest edifici colossal), com un estat opressor.

A més, la tècnica narrativa que utilitza és tan fresca com original. La novel·la avança a còpia d’entrevistes als treballadors de les diferents plantes de l’edifici, de manera que, alhora que ens assabentem del funcionament interior d’aquesta societat distòpica, anem descobrint les relacions entre els seus habitants, les afinitats, les desconfiances, els amors, les enveges, els xocs d’interessos i les conspiracions a petita i gran escala. Perquè, no en dubteu, hi ha una amenaça latent que plana sobre el Canal 4.”