Diu l’editora Antònia Carré-Pons, responsable del segell Cal Carré, sobre L’aventura de Tristany i Isolda, que ha posat en mans de la destacada medievalista Lola Badia i que arribarà a les llibreries la setmana entrant: “Des de sempre, que l’amor ha insuflat grans sentiments a les ànimes enamorades. Des del segle XII, que l’amor apassionat, adúlter i tràgic ha unit Tristany i Isolda en un sol cos, una sola ànima. Els dos enamorats han esdevingut una de les parelles més famoses de la història i la seva llegenda encara ens emociona.”

Continua: “Dues orenetes deixen a la finestra del rei Marc de Cornualla un cabell llarg de dona, suau com un fil de seda, brillant com un raig d’or. El rei anuncia a la cort que només es casarà amb qui en sigui la propietària. Tristany, el nebot, va a Irlanda a buscar Isolda. Però, ai las!, a la nau que els transporta es beuen un vi d’herbes embruixat. Així comença la història d’un amor que no és ni deshonest ni culpable.

Tothom en sap alguna cosa, dels amors de Tristany i Isolda. Sobretot gràcies a l’òpera de Richard Wagner i a la versió que en va publicar el romanista francès Joseph Bédier l’any 1900. Carles Riba la va traduir al català el 1921 i des d’aleshores que a Catalunya no s’ha deixat d’imprimir. Però resulta que Bédier, imbuït del romanticisme propi de l’època, en fa una lectura allunyada del text que llegien a l’edat mitjana: hi fa prevaldre el binomi eros i thànatos, que dóna un to massa fatalista a la història.

De la mà de Lola Badia, a Cal Carré ens hem decidit a recuperar-ne la versió més antiga perquè volem que al segle XXI es torni a llegir com ho feien al XII. La traducció al català dels títols més rellevants de la novel·la artúrica és el gran cavall de batalla de la nostra editorial, que té com a objectiu posar a l’abast del públic actual uns textos clàssics que són a l’abast del públic en totes les cultures del nostre entorn. Per això ens hem decidit a publicar una nova versió de la història, que estic segura que no decebrà ni les persones que se la saben punt per punt ni aquelles que la coneixen només a grans trets.”

Antònia Carré-Pons continua explicant a VilaWeb:

“Nascuda al segle XII, l’aventura de Tristany i Isolda es difon en paral·lel a la novel·la artúrica i és el precedent de l’amor que uneix el cavaller Lançalot i la reina Ginebra. La llegenda circula per les corts en diverses versions orals. Les més antigues escrites són la de Béroul i la de Tomàs d’Anglaterra, dos joglars de cort d’una banda i una altra del canal de la Mànega. És per això que Tomàs d’Anglaterra proclama: ‘Senyors, aquest conte és molt variat.’

Els textos de Béroul i Tomàs ens han arribat incomplets, i per acabar de complicar la cosa, a partir del segle XIII proliferen les versions, en prosa i en vers, en francès i en alemany i en llengua norrena (el Tristany en prosa francès ocupa nou volums en l’edició moderna), de manera que és molt difícil de destriar quina és la versió canònica. Lola Badia ha tingut molta feina i molta destresa i ens presenta un tríptic deliciós.

Badia sosté la seva tria en els textos de Béroul i de Tomàs, que ens ofereixen una interpretació de l’aventura als antípodes de la lectura que en van fer Richard Wagner i Joseph Bédier. Badia ens regala un heroi molt valent i una heroïna ben astuta. La passió hi és, és clar, i l’adulteri i la tragèdia. Però no hi ha fatalisme, sinó una mirada exculpatòria perquè és la que tenien a l’edat mitjana: l’adulteri no es considerava demostrat si no era que s’enxampava els amants entre llençols. La seva selecció comença amb la traducció del fragment conservat del poema de Béroul, que fa arrencar l’aventura pel mig: els dos amants clandestins es troben a tocar d’una font i dissimulen perquè han vist reflectit a l’aigua el rei Marc que els espia des de dalt d’un pi. No hi fa res. Nosaltres que llegim i que sabem de què va la història ens divertim amb l’engany dels enamorats i la candidesa del marit gelós.

La segona part del tríptic que ha seleccionat Lola Badia correspon als sis primers capítols de la traducció de Joseph Bédier i la tercera part, al poema de Tomàs d’Anglaterra, que explora els estats d’ànim malaltissos de la frustració amorosa dels dos protagonistes. Relatat per Tomàs, el final de l’aventura és tan trepidant com el d’una bona sèrie televisiva! Som molt lluny del final ensucrat que va triar Bédier.

Aquest ‘llibret’, que porta per títol L’aventura de Tristany i Isolda, a Cal Carré tenim el convenciment que ens sobreviurà. Si al segle XIX Richard Wagner va compondre una òpera que va fer famosa la parella i l’any 1900 Joseph Bédier va reconstruir l’hipotètic original, El romanç de Tristany i Isolda, esdevingut un clàssic de la cultura francesa, ara Lola Badia recupera la versió més antiga d’aquesta història mítica per convertir-la en un clàssic de la cultura catalana.”

Lola Badia (Barcelona, 1951) és professora emèrita de la Universitat de Barcelona i membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres. Romanista de formació, ha publicat uns quants llibres i articles sobre la poesia de tradició trobadoresca i la cultura literària dels escriptors catalans antics. Ha dirigit els tres volums de la Història de la Literatura Catalana. Edat Mitjana (2013-2015) i té una extensa bibliografia sobre Ramon Llull. Com que s’enyora de la literatura medieval que explicava a classe, s’ha posat a traduir les peces que han de formar part del repertori dels grans clàssics.