Avançament editorial: ‘Encara hi són tots’, de Liadan Ní Chuinn

Arriba a les llibreries la primera obra de Liadan Ní Chuinn, Encara hi són tots, publicada per la Segona Perifèria en una traducció d’Ariadna Pous. Aplega relats ambientats al Nord d’Irlanda que entrellacen les coses íntimes amb les polítiques i indaguen en el pes del silenci, en la pèrdua, en la memòria entesa com una ferida oberta.

Llegiu un fragment d‘Encara hi són tots de Liadan Ní Chuinn (la Segona Perifèria).

Escriu l’editor Miquel Adam, responsable de la Segona Perifèria:

“A partir de dilluns, podrem llegir en català una veu potentíssima que ens arriba del Nord d’Irlanda: Liadan Ní Chuinn. 

Matem ràpidament el tema de la recepció del llibre a Irlanda, el Regne Unit i els Estats Units: admiració (i commoció) unànime. Fa quatre dies, es va anunciar que es trobava entre els candidats al premi Orwell en la secció de ficció política. Encara hi són tots és un llibre de relats, i Liadan Ní Chuin és debutant. Ha concedit poquíssimes entrevistes. Ningú sap qui és. El seu anonimat també és una decisió política. 

Ní Chuinn ha escrit un llibre de relats importantíssim i ens sembla que era una obligació oferir-lo als lectors catalans. Ens ha impactat, ens ha encès, ens ha commogut, tant pel fons com per la forma. 

Segur que la persona que s’oculta darrere el pseudònim Liadan Ní Chuinn rebutjaria categòricament la idea, però per a molts s’ha convertit en la veu literària de tota una generació, la que no ha patit en la pròpia carn el conflicte armat a Irlanda. Des del meu particular punt de vista, hauria de ser, també, la de tota una generació de catalans. No pretenc de cap manera establir un paral·lelisme directe entre el sagnant conflicte  irlandès i nosaltres. Però qui tingui ulls, que miri. Qui tingui orelles, que escolti. El lector sabrà extreure les seves pròpies conclusions. 

Per dir-ho d’alguna manera, molts dels personatges d’aquests relats han estat abandonats. Abandonats de diverses maneres. Orfes de diverses maneres. Fixeu-vos-hi. Uns, abandonats políticament. Uns altres, orfes de pares, de mares. Uns altres, joves russos adoptats. Un altre, víctima d’una clínica de fecundació fraudulenta (no hi ha nom, per als orfes de fills). Una nena que fa vida en un autobús i que ningú sap qui és ni a on va. Etcètera. 

Els protagonistes d’aquests relats, per motius diversos, no saben qui són perquè no saben d’on vénen. I la política, el silenci protector que embolcalla el trauma de la violència política, lliga el primer relat amb el darrer, i quan arribes al final el teu cap explota. I no pots deixar de lligar-ho tot fins a descobrir que la resta de relats també estan infiltrats de les múltiples maneres en què la política afecta els cossos i les vides dels diferents protagonistes. 

Però si estiguéssim equivocats amb aquestes consideracions extraliteràries, doneu per fet una cosa: l’estil de Ní Chuinn, la seva veu poderosa, la manera de captar la parla de la gent, les múltiples capes de significat que té cada relat, o sigui, l’immens talent literari de Ní Chuinn és el que aconsegueix que el que és polític sigui també literari i, per tant, perdurable. Mentre esperem que la generació d’Urquinaona prengui la paraula, Liadan Ní Chuinn obre un camí interessantíssim pel qual transitar.   

La traducció va a càrrec d’Ariadna Pous, i les correccions les han fetes Rudolf Ortega i Mercè Riu. La maqueta, com sempre, és de Jacob Suárez, i el disseny de coberta, de Luis Carballo. Ells saben que la seva total implicació en aquest llibre ha estat vital. Ha estat una petita victòria.”