A mitjan de la setmana vinent, l’Altra editorial publicarà el volum Els homes i els dies de David Vilaseca (1964-2010). Conté les dues novel·les que Vilaseca va deixar escrites abans de morir prematurament d’un accident a Londres, que era on vivia de feia anys i on treballava com a professor de la Royal Hollyway University. Les obres de ficció, nascudes dels seus dietaris, són L’aprenentatge de la soledat, que va guanyar el premi Andròmina de narrativa i va publicar l’editorial 3i4, i l’inèdit El nen ferit, que va escriure poc abans de morir. Llegiu-ne un fragment.

Segons la nota informativa que obre el llibre, escrita per Ruth Galve i Esteve Miralles, companys de Vilaseca, que van compartir els estudis de filologia a la UB, consideren que ‘les grans opcions estilístiques —profundes; polítiques, filosòfiques— adoptades en la redacció de L’aprenentatge de la soledat tornen a aparèixer a El nen ferit amb un control formal sense vacil·lacions, madur, amb pols segur, amb voluntat de continuïtat literària, i les dues novel·les, sense cap mena de dubte, formen una unitat: un projecte narratiu únic, central. L’autor va triar tenir una “veu”: i és la veu d’aquests dos llibres.’

L’editora Eugènia Broggi parla d’aquest volum:

«Els homes i els dies aplega els dos dietaris que va escriure David Vilaseca al llarg de la seva vida: L’aprenentatge de la soledat i El nen ferit. És un llibre important per a la literatura catalana: important per l’ambició literària del projecte, per la projecció endavant, important perquè explora amb precisió i honestedat fonda l’experiència i el drama de sentir-se diferent —diferent acadèmicament, diferent en l’opció sexual, diferent en el model de vida—, perquè reflexiona sobre Catalunya, la vida acadèmica, les patums i la vida cultural, perquè es mira el país des de fora, i des de dins, i perquè parla sense embuts de sexualitat, de la recerca a voltes sòrdida, a voltes violenta i sempre agosarada d’una manera de viure diferent. És una obra esplèndida i original, una veu poderosa i sorprenent, una mirada lúcida sobre el món en el tombant de segle.

Diuen que la novel·la està morta, i que és l’era de l’autoficció. Els dietaris del David Vilaseca són justament això, autoficció avant la lettre, abans de les modes i les tendències: és literatura provocadora i inspiradora, altament estimulant, marcada per una vida complicada i un final molt tràgic. La recuperació d’aquests dietaris em sembla una aportació imprescindible al nostre panorama, un projecte ambiciós i deliciós per igual.»

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb