Enmig del nostre octubre convuls del 2017, arribava a les llibreries Cançó de la plana (Periscopi), el primer volum de la trilogia de Holt, un petit poble del Colorado on l’escriptor Kent Haruf (1943-2014) ambienta una obra coral d’històries petites d’una petita comunitat rural. La setmana vinent, Periscopi en publica el segon volum, Capvespre, traduït per Marta Pera Cucurell. En un mateix paisatge, hi conviuen nous personatges amb d’altres ja coneguts pel lector de Haruf. Podeu llegir el començament de la novel·la.

D’aquesta obra, ens en parlen els editors de Periscopi Aniol Rafel i Marta Rubiola:

«Quan, ara fa més de mig any, preparàvem l’edició de Cançó de la plana, el primer text de la sèrie de llibres que Kent Haruf va situar al poble de Holt, ens envaïa la sensació de viure dins d’uns personatges que, malgrat la seva pretesa senzillesa, ens obrien la porta a un escenari on la vida vibrava. Mesos després hem repetit l’experiència amb l’edició de Capvespre, la novel·la que reprèn la descripció d’aquest indret de Colorado on hem retrobat personatges i n’hem conegut de nous, tan captivadors com els antics, que serveixen a l’autor per a abordar el concepte de l’amor familiar amb un nou enfocament. I és que, mentre que Cançó de la plana se centrava en els efectes de l’absència, Capvespre ens mostra l’impacte de la separació i el trencament, i de com els qui l’experimenten són capaços d’adaptar-se a les noves situacions. Com a Cançó de la plana, els protagonistes de Capvespre lluiten contra problemes personals amb l’ajuda de la seva comunitat o família, aquesta estructura social que Haruf fa menys complexa i tradicional, convertint-la senzillament en una unió íntima d’individus on la solidaritat preval per sobre dels vincles de sang.

Haruf és un mestre de la senzillesa. De fer veure que no fa res, mentre ho fa tot. De la creació d’universos aparentment poc importants, però extremadament complexos emocionalment. Ho pot fer gràcies a una prosa clara i precisa, i a la creació d’uns personatges captivadors que el lector manté vius dins seu un cop ha girat la darrera pàgina del llibre. La Victoria i la Katie, els germans McPheron, l’Ike i en Bobby, en Luther, la Betty Wallace i els seus fills, el jove DJ i el seu avi; tots ells ens mostren l’extraordinària capacitat que tenim per ajudar-nos i deixar el passat enrere. Les seves experiències van acompanyades del paisatge amb què els envolta, també en mutació constant i que els impregna d’olors i textures. Kent Haruf ens ofereix una nova oportunitat per tornar a connectar amb el nostre entorn, per fixar-nos en les petites coses –potser les més belles– que tenim a l’abast; en els gestos que poden semblar frugals, però que condensen l’experiència humana més primigènia. Ens parla de l’aïllament, la solitud, la distància, però sobretot de la proximitat, l’ajuda i el caliu humà que necessitem per superar els reptes del dia a dia. Sense artificis ni escarafalls, només amb l’acceptació i la tendresa com a aliats incondicionals.»

 

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de Vilaweb