Avançament: ‘Adeu, Martha’, d’Ingke Brodersen, 80 anys després de l’alliberament d’Auschwitz

Aquesta setmana arriba a les llibreries l’obra Adeu, Martha, d’Ingke Brodersen (Comanegra), coincidint amb els 80 anys de l’alliberament del camp d’extermini nazi d’Auschwitz. L’assaig ressegueix els destins dels habitants d’un “edifici jueu”, per narrar els plans urbanístics de Hitler previs a les deportacions massives.

L’obra explica que entre totes les vergonyes de l’horror nazi, n’hi ha una que ha passat força desapercebuda: la “concentració” d’alemanys d’origen jueu en les anomenades Judenhäuser, abans de les deportacions massives. A Siegfried Kurt Jacob li van expropiar l’edifici que tenia al barri bavarès de Berlín per encaixonar-hi jueus provinents d’unes altres cases que el règim cedia a dit als seus protegits.

Molts anys després, passada la catàstrofe, la historiadora i editora Ingke Brodersen s’instal·la en un apartament al quart pis d’aquest mateix edifici sense saber res de les històries de la Martha, la Clara i la Bertha, que hi van viure un temps a la força abans de ser deportades a Theresienstadt, Treblinka i Auschwitz. Quan es va assabentar del que amagava el seu “edifici jueu”, l’autora va començar una investigació per recuperar les històries de totes tres i de la resta d’habitants del bloc. Narrant aquestes vides, pinta un fresc de l’assassina maquinària nacionalsocialista que colpeix i esgarrifa.

Llegiu un fragment d’Adeu, Martha, d’Ingke Brodersen (Comanegra).

L’editor Jordi Puig ens parla de l’obra i del que representa en el moment present:

“Aquest llibre cau, per una alineació de casualitats gens calculada, en una cruïlla d’efemèrides i actualitat que li donen més sentit encara. Primer, el vuitantè aniversari de l’alliberament d’Auschwitz; amb això n’hi hauria prou per atendre un dels llibres més importants que s’han escrit darrerament sobre la Xoà. Una ressenya del Frankfurter Allgemeine que la situava en aquest altar ens va posar en alerta sobre aquest assaig, que va sortir publicat originalment fa un parell d’anys i es va traduir al català abans que a cap altra llengua del món. Podríem dir que el llibre de Brodersen és la biografia d’un edifici durant els anys de màxima bogeria antisemita, que per extensió i de manera exemplar serveix d’història del nazisme i de la gestió de la culpa que van fer els alemanys després de la derrota de Hitler. A Comanegra treballem cada dia en un edifici marcat també per la persecució nazi (amb la prou sabuda connivència del feixisme espanyol). N’hem fet un llibre, evidentment. La història de la Fàbrica Lehmann ens vinculava indirectament a la història que explica Brodersen, i un cop vam llegir el llibre vam veure que, a banda de la profunda tasca d’investigació sobre un aspecte poc abordat de les maquinacions nacionalsocialistes, l’autora obre el focus i porta la reflexió a terrenys que ens representen: penso sobretot en l’al·lèrgia al racisme (l’autora estableix paral·lelismes interessants amb el seu treball de voluntària durant molts anys amb els refugiats del segle XXI) i la febre pels llibres (es fa evident que la professió de Brodersen ha estat sobretot la d’editora). La investigació és la pedra troncal del llibre, el seu diferencial, i aquests excursos li donen un relleu d’humanitat decisiu.

A Alemanya es troben en plena campanya electoral, i probablement en la campanya més bruta que han viscut en termes de memòria democràtica des de l’alliberament. L’Alemanya que havia despertat tanta enveja als catalans pel seu procés de reparació (un procés que Brodersen s’encarrega de deixar-nos clar que tampoc no va ser angèlic) i per la seva mà ferma contra la banalització o l’enaltiment del feixisme, aquesta Alemanya també trontolla. ‘Hitler era comunista’ i estira, que ve peix. Val a dir que nosaltres, vivint un cinquantè aniversari de la mort de Franco que es presenta tan llastimós i de tan baixa estofa, tenim marge per continuar sentint enveja dels alemanys; si més no pels de la generació i la corda de l’autora, que no es van voler empassar que l’arquitecte del Führer s’acabés venent com un ciutadà modèlic. Adeu, Martha ens fa rumiar més del que prevèiem sobre el nostre present, en definitiva.”
Jordi Puig, editor de Comanegra